La llei permet votar als majors d’edat inscrits en el cens electoral, però deixa sense veu moltes persones
A les properes eleccions generals es decidirà qui governa a Espanya durant els quatre anys vinents. Gairebé 37 milions de ciutadans podran elegir qui els ha de representar a les Corts Generals: el Congrés i el Senat.
D’acord amb la llei electoral, pot votar tothom que sigui major d’edat i estigui inscrit en el cens electoral, tant si viu a Espanya com si no. Aquesta norma, però, deixa sense participar milers de persones.
D’una banda, hi ha milers d’immigrants que viuen a Espanya i hi paguen els seus impostos des de fa anys, però que, en canvi, no tenen dret a votar en aquestes eleccions.
De l’altra, el sistema posa traves burocràtiques a més de 2,5 milions d’espanyols que viuen a l’estranger. Aquestes persones no es poden desplaçar a Espanya per votar i han de demanar el “vot pregat”, un procés que triga a tramitar-se i no sempre arriba a temps. Segons les estadístiques, només el 5% arriba a votar.
Estrangers sense dret a votar
A Espanya hi viuen més de 5 milions d’estrangers que representen un 10% de la població i molts no poden votar encara que faci anys que són al país.
La Junta Electoral Central, l’òrgan que regula el funcionament de les eleccions, distingeix diversos grups entre la població estrangera.
D’una banda, hi ha els ciutadans d’origen estranger que han obtingut la nacionalitat espanyola. Aquestes persones poden participar a tots els comicis, encara que aconseguir la nacionalitat és un procés complicat que pot allargar-se durant anys.
De l’altra, els ciutadans estrangers que no tenen la nacionalitat espanyola però que són membres de països de la Unió Europea (UE) poden votar en les eleccions europees i en les municipals (cal que ho sol·licitin abans), però no en les generals.
Finalment, els migrants de països que no pertanyen a la UE no poden votar en les eleccions generals ni en les europees.
En el cas de les eleccions municipals, els tràmits es compliquen encara més per a aquestes persones. Segons els tractats vigents, només poden votar els ciutadans originaris d’algun dels 12 països que tenen acords amb el govern espanyol. Entre aquests països, no hi figuren ni la Xina ni el Marroc, dos dels estats amb més migrants a Espanya.
#CédenosTuVoto. A través de la web https://t.co/55PN8ni3OX la iniciativa pone en contacto a personas que no quieren votar con personas migrantes o hijxs de migrantes que no pueden hacerlo, a quienes le cederán su voto#EleccionesGenerales #28Abril #VotarEsUnDerecho @SafiaElaaddam
— GT de Voto MG (@GTvoto_MG) April 13, 2019
A través d’internet s’ha impulsat la campanya #CédenosTuVoto. Ciutadans amb dret a vot però que no volen votar per diferents motius es posen en contacte amb migrants que sí que ho volen fer però no poden. Els primers voten en nom dels segons.
Els impulsors d’aquesta iniciativa són fills de migrants nascuts a Espanya sense dret de vot que volen donar a conèixer la seva situació. La iniciativa, però, va en contra de la llei, que diu que el vot és personal i intransferible.
Persones amb diversitat funcional
Més de 100.000 persones amb discapacitat intel·lectual que viuen a Espanya podran votar per primer cop.
Fins ara, els jutges i tribunals eren els responsables de decidir si una persona estava capacitada per votar.
Les Nacions Unides van recomanar a Espanya el 2011 que eliminés qualsevol discriminació electoral per raons de discapacitat.
L’octubre del 2018, el Congrés dels Diputats va modificar la llei electoral i Espanya es va convertir en el vuitè país europeu de reconèixer el dret a vot de persones amb discapacitat intel·lectual.
El asociacionismo da sus frutos. @Cermi_Estatal impulsó una reforma electoral para que todas las personas con #discapacidad pudieran votarhttps://t.co/Cs1ppoXVs7 vía @lavanguardia
— SALUD MENTAL ESPAÑA (@consaludmental) January 30, 2019
El 2011 es van aprovar mesures per tal de garantir el dret a vot de persones amb diversitat funcional. Per exemple, cal que l’accés als locals electorals sigui a peu pla o que compti amb rampes per facilitar l’entrada a les cadires de rodes.
Les persones sordmudes tenen dret a tenir un intèrpret si formen part de la mesa electoral i els invidents poden demanar paperetes en braille. D’aquesta manera no els cal demanar ajut a ningú i el seu vot es manté secret.
Això no obstant, en les eleccions municipals encara no es garanteixen paperetes especials per a cecs i només hi ha alguns pobles i ciutats que en facilitin.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
