28 gener 2023
spot_img
28 gener 2023
spot_img

Qui va ser Ludwig Mies van der Rohe?

Repassem la trajectòria de l’autor d’un dels màxims exponents de l’arquitectura moderna a Europa

Ludwig Mies van der Rohe és un dels arquitectes més influents del segle XX i se’l reconeix com un dels pioners de l’arquitectura moderna. El creador, juntament amb Lilly Reich, del Pavelló de Barcelona va desenvolupar un nou estil arquitectònic pioner en la seva època i caracteritzat per la senzillesa i la claredat. 

Nascut a Aquisgrà (actual Alemanya) el 27 de març de 1886, Mies van der Rohe va desenvolupar la seva carrera com a arquitecte a l’Alemanya d’abans de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i també durant la República de Weimar (1918-1933), i finalment als EUA. Durant la dècada de 1910, va treballar a l’estudi de Peter Behrens, on va coincidir amb altres grans arquitectes com Walter Gropius i Le Corbusier. 

Al final de la Primera Guerra Mundial va entrar en contacte amb l’avantguarda del moment i va conèixer altres arquitectes, artistes, escriptors i intel·lectuals de renom a Europa: Hans Richter, Theo van Doesburg, Man Ray, Ludwig Hilberseimer, Walter Benjamin i Raoul Hausmann, entre altres. 

Durant la dècada de 1920 va desenvolupar el seu estil personal, plasmat en algunes de les seves obres més importants, com el Pavelló de Barcelona mateix, la Casa Tugendhat a Brno (República Txeca) o la desapareguda Casa Wolf a Gubin (Polònia).

Mies van der Rohe va conèixer la dissenyadora i interiorista Lilly Reich, membre de la directiva de la Deutsche Werkbund, a mitjan anys vint i de seguida van iniciar una relació professional. Van participar conjuntament en l’Exposició d’Habitatges Weissenhof, a la ciutat alemanya de Stuttgart, entre 1925 i 1927. La seva col·laboració es va prolongar fins el 1939, i va incloure projectes com l’esmentat Pavelló de Barcelona per a l’Exposició Internacional de 1929, la Glassraum [Habitació de vidre] de Stuttgart de 1927, la Vil·la Tugendhat de Brno (República Txeca) entre 1928 i 1930, o la instal·lació per a l’Exposició de Berlín de 1931. 

El 1930, l’alcalde de Dessau li va proposar dirigir la Bauhaus, l’avantguardista escola alemanya d’art i arquitectura moderna fundada per Walter Gropius a Weimar el 1919 i que va ser clausurada el 1933 amb l’arribada del nazisme al poder. 

 

 

L’etapa als Estats Units

Amb l’ascens del nazisme i les pressions ideològiques que rebia, Mies va emigrar als Estats Units. El 1938 es va instal·lar a Chicago i va començar a treballar a l’escola d’arquitectura de l’Armour Institute of Technology, a l’Institut de Tecnologia d’Illinois (IIT), de la qual va ser nomenat director. Precisament, Mies va projectar i va dissenyar el nou campus de l’IIT el 1942, en el qual destaquen els edificis amb estructura visible d’acer i façana de vidre

Als Estats Units, Mies faria altres de les seves grans obres, com l’edifici d’apartaments Lakeshore Drive 860-880 a Chicago; la Casa Farnsworth a Plano, que es va convertir en un dels edificis icònics del Moviment Modern, o l’Edifici Seagram a Nova York (1958). 

La seva última gran obra va ser la Neue Nationalgalerie de Berlín, que es va inaugurar el 1968, poc després de la seva mort. Aquesta obra va suposar una nova manera d’entendre un museu, generat per un gran espai lliure, permeable i versàtil, allunyat d’un convencional compost per moltes sales temàtiques.

 

 

L’estil de Mies van der Rohe

L’arquitectura de Mies es caracteritza per la senzillesa dels elements estructurals, per la puresa en la composició geomètrica i per l’absència total d’elements ornamentals. A ell se li atribueix la màxima “menys és més”, amb la qual expressa la idea que tot allò que no compleix cap funció o que no ajuda a solucionar el problema, sobra. 

A més del rigor, una altra de les característiques dels seus edificis és que l’espai no es divideix en recintes tancats, sinó que el límit entre l’interior i l’exterior es difumina gràcies a l’ús del vidre com a material.  

Una de les frases que s’atribueixen a Mies van der Rohe és: “Déu és en els detalls”. D’aquesta manera, l’arquitecte alemany creia que no calia adornar un edifici, sinó que el seu valor es basava en el disseny de l’estructura, la qualitat dels materials i la pulcritud de la construcció, com és el cas del Pavelló de Barcelona.

Fonts: Fundació Mies van der Rohe, Plataforma Arquitectura, Arte España

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. Pots accedir a la nostra botiga per consultar el catàleg complet! 

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -