17 novembre 2024
spot_img
17 novembre 2024

Quins trets culturals defineixen la població armènia i àzeri?

L’ètnia i la religió són dues de les raons darrere del conflicte històric que enfronta Armènia i l’Azerbaidjan

Els enfrontaments entre Armènia i l’Azerbaidjan no són nous. Existeix una disputa ètnica i religiosa entre armenis i àzeris des de fa dècades al voltant de la regió de Nagorno Karabakh, també coneguda com a Alt Karabakh.

Aquest territori està situat al Caucas meridional, una antiga província soviètica poblada per una minoria àzeri i una majoria de població armènia. Per la seva situació geogràfica i també per raons jurídiques, Nagorno Karabakh pertany a l’Azerbaidjan, però el seu control polític resideix en el govern de l’autoproclamada República d’Artsaj, que es va independitzar el 1991 després de tres anys de guerra. El seu estatus com a república no està reconegut per l’ONU ni per altres organismes internacionals.

Una de les particularitats d’aquest conflicte és la diversitat cultural dels seus protagonistes i l’entorn en el qual té lloc, la regió del Caucas, que ha estat històricament un punt de confluència i xoc de civilitzacions, cultures i religions. Actualment, en aquesta àrea de només 1.200 quilòmetres de longitud, es parlen nombrosos idiomes i es professen diferents religions.

Convivència de multitud d’ètnies

A l’Azerbaidjan viuen al voltant de 10 milions de persones, segons dades de l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA) dels Estats Units. El 91,6% de la població és d’ètnia àzeri. Una ètnia és un grup de persones que comparteixen elements comuns, com pot ser la cultura, la llengua o la religió. Els àzeris parlen llengües de la família túrquica i també tenen trets culturals i històrics en comú.

Majoritàriament, l’ètnia àzeri se situa a l’Azerbaidjan i el nord-oest de l’Iran. A aquestes persones també se’ls coneix com a turcs àzeris. Són el segon grup ètnic més nombrós entre els pobles turcs, després dels turcs de la península asiàtica d’Anatòlia.

Però, a l’Azerbaidjan també resideixen persones d’altres ètnies, com els Lesguians, musulmans sunnites però amb una minoria xiïta que resideix a Daguestan (Rússia); o els Talix, un poble iranià que parla l’idioma talixi, pertanyent al grup de les llengües indoeuropees. I també persones d’altres nacionalitats, com la russa o l’armènia, que representen respectivament l’1,3% de la població total, segons dades actualitzades el 2009.

Membres de la comunitat de Lesguians, al sud de Daguestan, en una fotografia de 1930. (Wikipedia)

Cal destacar que pràcticament la totalitat de la població armènia de l’Azerbaidjan viu a la regió separatista de Nagorno Karabakh. Part del conflicte actual es basa en el fet que tota la població armènia viva en un territori que geogràficament pertany a un país amb altres característiques culturals i religioses, com és l’Azerbaidjan.

 

Identitat religiosa

Un altre punt clau per a entendre aquest conflicte és la diferència de creences religioses de cada comunitat. Els armenis de Nagorno Karabakh són cristians ortodoxos mentre que l’estat de l’Azerbaidjan és de confessió musulmana xiïta. El 96,9% de la ciutadania és musulmana, segons les estadístiques del 2010.

L’ortodòxia és una dels tres corrents principals del cristianisme, religió amb més creients al món, juntament amb el protestantisme i el catolicisme. Malgrat les seves diferències, tots els cristians comparteixen la creença que Jesús és el fill de Déu, el Messies que va ser crucificat pels seus ensenyaments sobre l’Antic Testament, però que va ressuscitar per assegurar la salvació de la humanitat.

D’altra banda, l’islam és la segona religió amb més creients a tot el món, amb aproximadament 1.800 milions de musulmans repartits per diferents països, regions i estats. Per als musulmans, va ser el profeta Mahoma l’encarregat de difondre els ensenyaments d’Al·là, el déu dels musulmans.

 

Un conflicte congelat en el temps

No obstant això, encara que la religió i l’ètnia té un pes important en aquest conflicte no són les úniques raons que expliquen aquest enfrontament històric. També cal tenir en compte factors com la falta d’acord per delimitar les fronteres dels nous països que es van formar després de la dissolució de l’URSS, l’auge dels nacionalismes al Caucas i el control estratègic de la zona per part de Rússia i Turquia.

Per a molts analistes, l’enfrontament entre Armènia i l’Azerbaidjan és un conflicte congelat, entre altres motius, per l’escassa repercussió mediàtica i el curt abast en les decisions de la política internacional. Encara sembla difícil aconseguir una solució a curt termini que acontenti tots dos bàndols i rebaixi la tensió en una de les zones més convulses del món.

Fonts: Els Podcasts de l’Ordre Mundial (EOM); France 24; Wikipedia; BBC; Institut Europa dels Pobles; CIDOB; Junior Report; Central Intelligence Agency (CIA).

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!

 

 

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -