Milions de musulmans a tot el món celebren el dejuni sagrat del ramadà adaptant-se a les restriccions pel coronavirus
Más de 1.800 milions de musulmans a tot el món celebren aquests dies el ramadà, una de les festes més importants de l'islam. Per segon any consecutiu, la celebració està marcada per la covid-19 i les restriccions per frenar la pandèmia.
El ramadà és un període de dejuni que s'allarga durant un mes. Els creients no poden menjar ni beure des que surt el sol fins que es pon. Segons la religió musulmana, aquest període els permet purificar el cos, acostar-se a Al·là i compartir el temps amb la seva comunitat.
Quan el sol es pon, els musulmans es reuneixen per l'iftar, un gran sopar de celebració que es comparteix amb familiars i amics, gaudint d'aliments i plats típics. S'acostuma a trencar el dejuni amb dàtils, tal com es creu que ho feia Mahoma, el profeta d'Al·là.
Les restriccions per combatre la pandèmia de covid-19 han condicionat aquestes celebracions, ja que a molts països la normativa prohibeix reunir-se en grups a les persones que no formen part del mateix nucli de convivència. En altres països existeix un toc de queda a la nit, la qual cosa impedeix visitar la casa de familiars o amics per a l'iftar. A més, l'aforament a les mesquites també està limitat.
L'islam és la segona religió més important del món per nombre de creients. A molts països, les autoritats han reforçat les mesures de seguretat per prevenir que augmentin els contagis.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) també ha destacat la importància de respectar les mesures de seguretat per evitar una nova onada. Segons l'OMS, s'està produint un augment preocupant de contagis a la regió de l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica, on hi ha una vintena de països de majoria musulmana.
Fer dejuni durant el ramadà és obligatori per a tots els musulmans que hagin passat la pubertat. També és una prova física i psicològica molt dura. Per aquest motiu, nens, ancians, malalts, dones amb la menstruació o embarassades no estan obligats a seguir-lo. Els dies que no es dejuna poden compensar-se durant la resta de l'any, seguits o per separat.
Una celebració marcada per la lluna
El ramadà coincideix amb el novè mes del calendari islàmic, un calendari lunar que es regeix pels cicles de la lluna. Per això cada any se celebra en dates diferents: enguany el dejuni s'estén del 13 d'abril al 12 de maig.
L'inici del ramadà està marcat per l'observació de la lluna nova, que pot ser en dies diferents depenent del lloc del planeta. D'això també depèn que el mes de dejuni duri 29 o 30 dies.
Els països musulmans més tradicionals es guien per la decisió del Tribunal Suprem de l'Aràbia Saudita, els membres del qual observen el cel a simple vista i desconfien dels calendaris astronòmics elaborats amb antelació.
En canvi, les comunitats musulmanes dels Estats Units o Europa si que utilitzen els càlculs científics per saber quan comença el mes sagrat.
Els cinc pilars de l'islam
Els principis i valors de la religió musulmana es recullen a l'Alcorà, un llibre sagrat que explica els coneixements que Al·là va transmetre al profeta Mahoma. En aquest llibre es recopilen els cinc pilars o normes bàsiques que qualsevol musulmà ha de complir.
El testimoni o shahada és el principal precepte de l'islam. És la professió de la fe, reconeixent que Al·là és l'únic déu que existeix i que Mahoma n'és el profeta.
L'oració o salat és el segon pilar de l'islam. Tots els musulmans han de resar cinc vegades al dia mirant cap a la Meca, la ciutat on Mahoma va començar a divulgar la religió d'Al·là.
En tercer lloc està la caritat o zakat, que obliga els musulmans a donar almoina als més pobres de la comunitat, ja sigui amb diners o en espècie (aliments, productes bàsics, materials…).
El dejuni o sawm és el quart pilar. Es fa durant el mes del ramadà i serveix per purificar el cos i apropar-se espiritualment a déu.
Finalment, el Hajj o la peregrinació a la Meca és una cosa que els musulmans han de fer almenys una vegada en la vida, sempre en funció de les seves possibilitats econòmiques i de les seves responsabilitats.