Renovació del Consell General del Poder Judicial

PSOE i PP han arribat a un acord per renovar aquest òrgan judicial després de més de cinc anys de bloqueig

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) deixa enrere el bloqueig després més de cinc anys amb el mandat caducat. El Partit Popular (PP) i el Partit Socialista (PSOE) han aconseguit assolir aquesta setmana un acord per dur a terme la renovació immediata d'aquest òrgan, el més important del poder judicial a Espanya.

L'acord implica el nomenament de 20 nous membres, que tindran un mandat de cinc anys i seran elegits per les Corts Generals (12 procedeixen de la carrera judicial i 8 són juristes).

La notícia s’ha anunciat després d'una reunió a Brussel·les entre els negociadors, Félix Bolaños (PSOE) i Esteban González Pons (PP). Amb ells ha estat la vicepresidenta de la Comissió Europea, Vera Jourová. La Unió Europea (UE) fa uns quants anys que demana als dos partits majoritaris que renovessin el CGPJ i desbloquegessin la situació.

El Consell del Poder Judicial (CGPJ) és l'òrgan encarregat de garantir la independència dels jutges en l'exercici de les seves funcions i gestionar l’administració de la Justícia a Espanya. Realitza diferents tasques: reparteix als jutges pel territori espanyol i està a càrrec de la seva formació, aplica normes disciplinàries als jutges, realitza inspeccions a jutjats i tribunals, porta a terme els nomenaments dels alts llocs judicials… 

Segons la Constitució Espanyola, el CGPJ està format per vint vocals, a més d'un president que és, alhora, president del Tribunal Suprem. Els vocals són elegits pel Congrés dels Diputats i el Senat per una majoria qualificada de tres cinquens (210 diputats i 159 senadors). 

Això vol dir que els partits majoritaris, és a dir, els que més representació tenen, seran els encarregats de la designació dels vocals del CGPJ. És aquest pas el que estava bloquejat des del 2018.

Bloquejar la renovació

Una de les característiques clau que defineixen el CGPJ és que s'ha de renovar cada cinc anys i cap dels seus membres pot ser reelegit. Un cop passa el mandat, si les Corts no s'han posat d'acord per triar els nous vocals, els que estaven al lloc es mantenen i exerceixen el seu càrrec en funcions. 

Això és el que ha passat a Espanya. El mandat de l'actual Consell va vèncer el 4 de desembre de 2018 i, des de llavors, la renovació de vocals ha estat paralitzada. PSOE i PP, els dos partits majoritaris al Congrés, no havien aconseguit arribar a un acord per nomenar els nous membres de l'òrgan fins ara.

Poder nomenar els vocals del CGPJ és important per als partits polítics perquè, encara que aquests no poden intervenir en la justícia a l’hora de dictar sentències, sí que poden triar jutges que tinguin opinions polítiques semblants. En aquest sentit, els membres d'aquest òrgan judicial se solen dividir entre progressistes i conservadors, igual que els partits al Congrés i al Senat.

Aquesta voluntat de controlar el CGPJ amb jutges afins és el que ha impedit que PSOE i PP arribessin a un acord. 

Separació de poders

A Espanya, el procés de nomenament de vocals del CGPJ és altament polític. Això vol dir que els partits polítics interfereixen directament en la composició d'aquest òrgan judicial, cosa que dificulta la separació de poders entre el poder executiu i el poder judicial. 

Aquest sistema xoca amb el que passa a altres països europeus, on els propis jutges participen més activament a l’elecció dels membres dels seus òrgans judicials. 

Per exemple, a Alemanya, els jutges dels tribunals federals són nomenats pel President Federal a proposta d'un comitè que inclou jutges i ministres de justícia estatals. A Itàlia, el Consell Superior de la Magistratura (CSM) té la meitat dels seus membres elegits per jutges i l'altra meitat pel Parlament.

Un major grau de participació dels jutges en la composició dels òrgans judicials ajuda a garantir-ne una major independència judicial i a mantenir la confiança pública al sistema judicial. 

🇪🇺👨‍⚖️ El Consejo General del Poder Judicial español es una anomalía en la UE.

Aunque los miembros jueces son propuestos por pares, España es uno de los poquísimos países donde el Parlamento tiene la última palabra en los nombramientos 👇https://t.co/WvmtKfdkbZ pic.twitter.com/AUtFasx1Vf

— El Orden Mundial (@elOrdenMundial) November 29, 2023

L'acord que han pactat PSOE i PP preveu que el nou CGPJ, en el termini de sis mesos, faci un estudi sobre els altres sistemes europeus a òrgans anàlegs i presenti una proposta de reforma en aquest sentit.