Rússia mobilitza 300.000 persones per combatre a Ucraïna

Una ordre presidencial obliga els soldats en reserva a viatjar a Ucraïna per recuperar posicions a la guerra

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha anunciat una “mobilització parcial” de soldats reservistes de l'exèrcit rus. L'objectiu d'aquest reclutament és augmentar el nombre d'efectius per combatre a la guerra d'Ucraïna i contrarestar l'avenç de les tropes ucraïneses de les últimes setmanes.

El ministre de Defensa rus, Serguei Shoigú, ha explicat que es mobilitzaran 300.000 reservistes, persones que tenen formació militar però que no estan en actiu (com ara soldats retirats o joves que han fet el servei militar però que no treballen en l'exèrcit). Rússia compta amb 2 milions de reservistes.

Ara, aquests ciutadans estan obligats a presentar-se a les bases militars de tot el país. Rebran un entrenament militar durant dues o tres setmanes abans de ser traslladats al front i tindran el mateix estatus i salari que els soldats professionals, que tenen un sou alt en comparació amb el salari mitjà a Rússia.

Els estudiants universitaris i les persones que no hagin estat mai a l'exèrcit no seran convocats, ja que no tenen experiència. Aquells que es neguin a presentar-se davant l'exèrcit podran ser jutjats i condemnats a penes de presó.

L'anunci de Putin ha provocat diverses reaccions. D'una banda, milers de persones han sortit al carrer a moltes ciutats del país per protestar contra la mobilització obligatòria. Es tracta de la primera vegada des de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) que els soldats reservistes són cridats a files.

Les protestes han estat reprimides amb duresa, ja que el govern rus manté una forta censura contra qualsevol forma d'oposició. Els mitjans de comunicació internacionals parlen de prop de 1.400 detinguts a 38 ciutats, que podrien rebre condemnes de fins a 10 anys de presó.

Mentre estaven detinguts a comissaria, alguns manifestants van rebre un document que els obligava a mobilitzar-se per combatre a Ucraïna. Els familiars denuncien que es tracta d'un càstig per als opositors a la guerra, a més d'una forma de pressió per evitar que altres persones es manifestin.

Marxar del país per no anar a la guerra

Milers de russos han intentat sortir del país per evitar el reclutament obligatori. A les xarxes socials es van publicar vídeos i fotos que mostraven cues quilomètriques d'automòbils intentant arribar fins a la frontera amb Finlàndia (al nord de Rússia) i la frontera de Geòrgia (al sud).

Marxar amb avió és més ràpid, però també més complicat perquè els destins són limitats. A principis de setembre, la Unió Europea va anunciar la suspensió de l'acord de visats amb Rússia: aconseguir un permís d'entrada als països de la UE ara és més difícil, requereix més tràmits i més temps.

Així, pocs països europeus accepten l'entrada de ciutadans russos sense visat. Un d’aquests països és Sèrbia: els vols directes a Belgrad, la capital sèrbia, es van acabar poques hores després que Putin anunciés la mobilització.

D'altra banda, Google Trends (eina de Google que analitza les tendències de cerca) ha anunciat un increment de cerques als servidors russos amb preguntes com: “Com sortir de Rússia”, “Com trencar-se un braç” (per no poder lluitar i saltar-se la mobilització) o “Quants fills necessites per no anar a la guerra”.

Referèndums a les zones prorusses

En paral·lel a la mobilització, aquests dies s'han celebrat diversos referèndums d'annexió a Rússia en algunes províncies de l'est d'Ucraïna que estan ocupades per l'exèrcit rus: Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia.

Per proximitat geogràfica, aquestes regions mantenen forts vincles històrics amb Rússia, fins al punt que els governs es declaren prorussos i són partidaris d'independitzar-se d'Ucraïna. Per aquest motiu, han organitzat un referèndum per preguntar a la població si volen passar a formar part de la Federació Russa.

El més probable és que el govern ucraïnès no reconegui els resultats d'aquest referèndum, ja que està promogut per les autoritats russes en territori ucraïnès. Aquesta situació viola el principi d'integritat territorial (el dret de tots els països a preservar el seu territori davant de qualsevol intervenció exterior).

Malgrat això, si guanya l'opció d'annexió a Rússia, la guerra es complicarà encara més. EN aquest cas, Putin consideraria que aquests territoris són russos i, si Ucraïna continua llançant atacs per recuperar-los, seria un atac directe a Rússia i es faria servir com a argument per justificar una invasió o per utilitzar armament més perillós.

Al juny del 2014, Rússia ja va promoure un referèndum d'independència a Crimea, una península en territori ucraïnès que Rússia havia envaït mesos abans. L'opció d'annexionar-se a Rússia va guanyar amb un 97% dels vots, però el resultat no va ser reconegut per les Nacions Unides ni per la majoria de la comunitat internacional. Avui dia, Crimea continua sota control rus i Ucraïna en reclama la sobirania.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!