Regions de tot el planeta viuen situacions climatològiques extremes que posen en perill l'ecosistema natural i el nostre estil de vida
Els efectes adversos del canvi climàtic són cada vegada més intensos i freqüents: onades de calor extrem a l'estiu, augment de temperatures en zones àrtiques, incendis devastadors, fenòmens climatològics extrems… En l'actualitat, la falta de precipitacions i la sequera prolongada són un dels problemes més greus als quals ens enfrontem.
La Comissió Europea va publicar un informe l'estiu passat on assegurava que Europa està vivint la pitjor sequera dels últims 500 anys. Els països més afectats són els del sud del continent (Espanya, Portugal, Itàlia, sud de França), però també algunes regions del centre i l'est d'Europa (Suïssa, sud d'Alemanya, Ucraïna, Eslovàquia, Hongria, Romania…).
A Espanya, l'hivern ha anat acompanyat d’una sequera de llarga durada, segons l'Agència Estatal de Meteorologia. La mitjana de precipitacions va estar per sobre de la mitjana, però no es van repartir de manera homogènia per tot el territori. Com a conseqüència, els rius, pantans i embassaments s'estan buidant. Algunes regions com Catalunya estan vivint el pitjor moment de sequera de la seva història, amb nivells per sota del 10% de la seva capacitat.
La sequera té efectes sobre la nostra vida quotidiana. D'una banda, limita el creixement dels cultius: hi ha menys fruites i verdures, però també menys cereals i altres cultius com la soia (un dels principals aliments del bestiar) o el gira-sol (per fabricar oli). Això afecta les empreses productores i les petites famílies d'agricultors, però també els consumidors, ja que el preu dels aliments augmenta.
La falta de precipitacions també influeix en la generació d'energia hidroelèctrica, pot encarir els preus de consum i augmentar l'ús de combustibles fòssils per mantenir el consum energètic. Alhora, la disminució del cabdal de rius i canals afecta la navegació comercial a països com Holanda, on el transport fluvial és una de les vies més utilitzades.
D’altra banda, la situació de sequera contribueix a l'expansió dels incendis: l'any passat va ser un dels pitjors de la història, amb una superfície de 800.000 hectàrees cremades entre tots els països de la Unió Europea.
Canvi climàtic i inundacions
L'altra cara de la moneda del canvi climàtic són les inundacions. Mentre moltes regions s'enfronten a l’escassetat d’aigua, en altres països l'època de pluges està sent més llarga i intensa del que és l'habitual: això es deu al fet que l'escalfament global altera els patrons climàtics.
A Indonèsia, l'estació de pluges es concentra habitualment els mesos de novembre, desembre i gener. Malgrat això, els darrers anys, la freqüència i volum de les precipitacions ha augmentat i es registren greus inundacions gairebé cada mes.
Al gener, més de 20.000 persones van haver de ser evacuades per les pluges torrencials a Sumatra, una de les illes principals de l'arxipèlag indonesi. Els rius es van desbordar, el nivell de l'aigua va pujar més de tres metres i va inundar habitatges, edificis públics i plantacions. A això se sumen els despreniments de terra, provocats per la desforestació i la urbanització descontrolada.
D'altra banda, el govern indonesi planteja traslladar la capital de Jakarta a una nova ciutat construïda de zero a la jungla de Borneo. El 20% de la ciutat de Jakarta es troba sota el nivell del mar i cada any pateix inundacions, a més de patir alts nivells de contaminació.
A Califòrnia (Estats Units), les pluges torrencials han provocat greus inundacions a tot l'estat durant els mesos d'hivern. Més de 8.000 persones van haver d'abandonar casa seva per la ruptura d'un dic al riu Pájaro, que s'havia desbordat.
Aquestes pluges són provocades per rius atmosfèrics: franges d'humitat que s'estenen al llarg de quilòmetres a l’atmosfera i transporten aire calent i vapor des dels tròpics. Quan entra en contacte amb les temperatures més baixes de l'hemisferi nord, aquest vapor es condensa i provoca fortes pluges. Aquests episodis són cada vegada més habituals pel canvi climàtic.
L'últim informe de l'IPCC
El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès) va ser creat l’any 1988 per l'Organització Meteorològica Mundial i el Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient. Agrupa milers de científics i experts de 195 països, que analitzen les dades de milers estudis i investigacions sobre el canvi climàtic elaborats per institucions científiques de tot el planeta.
L'objectiu és avaluar els impactes del canvi climàtic en l'actualitat, els riscos de futur i com podem adaptar-nos i mitigar aquests efectes. En aquest sentit, els informes de l'IPCC són una referència global sobre l'estat i desenvolupament del canvi climàtic.
Aquests informes d'avaluació es publiquen cada 5-7 anys i serveixen per definir els objectius climàtics globals de les Nacions Unides. Aquests objectius se sotmeten a debat en trobades internacionals com la Conferència de les Parts (COP) i, finalment, són els governs els que han d'implementar les mesures.
L'IPCC va publicar al març l’últim Informe de Síntesi, que resumeix els tres informes previs publicats des del 2015: sobre escalfament global i emissions contaminants, sobre els efectes a la terra (desertificació, degradació, seguretat alimentària) i sobre l'impacte en els oceans i la criosfera.
La conclusió principal és clara: el món ha de retallar a la meitat les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle abans del 2030 si volem limitar l'augment de la temperatura global a 1,5 graus aquest segle. L'objectiu encara es pot assolir, però requerirà d'un esforç i compromís total per part de tots: països rics i pobres, governs, empreses i ciutadania. Podrem aconseguir-ho?