Escollir el president d’Estats Units

Donald Trump i Hillary Clinton es van disputar la presidència d'Estats Units a les eleccions de 2016. (Mario Chaparro)

El sistema electoral nord-americà es basa en la votació indirecta: no sempre guanya el candidat amb més vots

La Constitució d’Estats Units estableix un sistema electoral d’elecció indirecta: els ciutadans i ciutadanes nord-americanes no voten directament al president, sinó a uns representants que després deleguen el seu vot.

Això significa que no guanya el candidat amb més vots, sinó el que guanyi en la majoria d’estats.

Aquest sistema té enormes implicacions, no només per decidir qui guanya les eleccions sinó sobre la qualitat de la democràcia.

A qui es vota?

A les eleccions presidencials d’Estats Units, la ciutadania no vota a un dels dos candidats, sinó que ha de triar entre una sèrie de representants del seu estat. Són aquests representants els qui voten a un dels dos candidats presidencials.

Els representants també es coneixen com compromissaris o electors i són convocats pels diferents partits polítics. Els electors es reparteixen entre els 50 estats, però no tots els estats tenen el mateix nombre d’electors: per exemple, Califòrnia té 55 electors i Texas, 38.

A tot el país hi ha un total de 538 electors que conformen el Col·legi Electoral, l’autoritat que escull al president d’Estats Units.

En gairebé tots els estats (48 de 50), tots els compromissaris o electors voten al mateix candidat: els seus vots van al candidat presidencial que hagi guanyat per majoria absoluta. És a dir, tots els vots van al candidat que hagi guanyat més del 50% dels vots en aquest estat.

Les excepcions d’aquesta norma són els estats de Maine i Nebraska. En aquests estats, els vots es reparteixen proporcionalment: els vots dels compromissaris o electors són una representació proporcional del percentatge de vots de la ciutadania.

Fent comptes

Així doncs, a les eleccions nord-americanes hi ha dos tipus de vot: el vot popular (la ciutadania que vota als representants) i el vot electoral, (quan els representants voten al candidat a la presidència).

Normalment aquests dos vots acostumen a coincidir. Per exemple, si els representants demòcrates són els més votats en la majoria d’estats, és molt probable que guanyi el candidat demòcrata.

Tanmateix, també hi ha hagut excepcions. És el cas de Donald Trump, que va obtenir menys vots populars que la seva oponent, la demòcrata Hillary Clinton, però va acabar sent president perquè tenia més vots d’electors.

En un sistema d’elecció indirecta, per guanyar les eleccions és més important el vot electoral que el vot popular. Al final no és tan important guanyar el suport de la població, sinó guanyar els representants de cada estat.

D’aquesta manera, un candidat pot guanyar més fàcilment si aconsegueix molts estats amb un marge de vot petit, en comptes de guanyar en alguns estats per àmplia majoria. Això és el que va succeir a les eleccions de 2016: Trump va obtenir la majoria en més estats, però Clinton va guanyar en nombre de vots totals.

Mapa Estats Units (La Vanguardia)

Aquest sistema ha estat criticat per dèficit democràtic, precisament perquè pot passar que el president acabi sent el candidat amb menys vots. 

Els partidaris defensen que el sistema de vot indirecte dóna més importància als estats menys poblats i els iguala a altres estats més rics. Així, els candidats han de fer campanya per tot el país i no concentrar-se a les grans ciutats i zones urbanes.

Guanyar-se a la població de les zones rurals pot marcar tota la diferència a la carrera presidencial.

Informa’t de tot a Junior Report Castellano | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here