Stravinski: la revolució de la música

Retrat de Stravinsky fet pel pintor Pablo Picasso. (Wikipedia)

El compositor rus va marcar un abans i un després en la forma d’escriure música clàssica

De la glòria al rebuig hi ha un pas. El compositor rus Ígor Stravinski (1882-1971) va conèixer ambdues facetes a la seva carrera artística: els líders polítics del règim comunista ho van lloar i van repudiar per igual. No obstant això, va fer una aportació immensa a la cultura russa i a tota la música del segle XX.

Parlar de l’obra Stravinski és com voler abastar el cel amb una sola mirada. No obstant això, hi ha dos períodes destacables a la carrera de Stravinski que queden reflectits en dues de les seves obres més importants: L’ocell de foc (1910) i La Consagració de la primavera (1913).

Un alumne brillant

La seva carrera va començar amb només 20 anys, quan es va convertir en alumne del mestre més reconegut de l’època: Nikolái Rimski-Kórsakov.

Stravinski de seguida va destacar entre la resta d’estudiants i va cridar l’atenció del ric empresari Serguéi Diaguilev, fundador de la companyia de Ballets Russos. Diaguilev li va encarregar el seu primer ballet, que Stranvinski va estrenar amb tots els honors a París i amb una gran ovació del públic.

El ballet de L’ocell de foc va tenir molt èxit i una gran influència a la cultura popular russa. La seva carrera prometia: Stranvinski estava destinat a ocupar un lloc entre els estels de la música clàssica.

Dibuix del vestuari dels ballarins al ballet de ‘L’ocell vermell’. (Wikipedia)

El ballet més destrossador

Com a bon transgressor, Stravinski va voler trencar els límits de la música romàntica i sortir-se dels ritmes establerts. Tres anys després del seu gran èxit, va crear el ballet de La consagració de la primavera.

Segons ell mateix, la seva intenció en estrenar aquesta obra era “engegar-ho tot a rodar”. I ho va aconseguir. En el teatre va haver-hi baralles entre els espectadors i la policia va haver d’intervenir i vigilar perquè l’obra pogués continuar.

Què tenia de rar aquest ballet? Si una melodia té ritmes parells o imparells, Stravinski jugava amb capgirar-ho tot i fer que la música transmetés bellesa enmig del caos, una cosa difícil d’entendre en aquesta època. Per exemple, si un fagot tenia un límit, ell componia perquè es trenqués fins a semblar que desafinava. La coreografia de les ballarines tampoc va passar desapercebuda.

No és d’estranyar que s’escoltessin xiulades tan bon punt començava la música: el públic pensava que era una mala interpretació abans d’adonar-se que estaven presenciant un moment històric.

L’èxit a l’exili

Poc després d’estrenar La Consagració de la primavera va començar la Primera Guerra Mundial a Europa (1914-1918) i, al cap d’uns anys, la Revolució russa (1917).

Vladimir Lenin va descobrir que el teatre era un mètode ideal per l’educació de masses, pel que va signar un decret que obligava a cada obra artística a passar per la supervisió del govern.

Tota persona o obra que no fos afí al règim era declarada “enemiga del poble”. Diversos artistes russos van ser condemnats a l’oblit: Stravinski, Prokófiev, Rachmaninov o Tchaikovsky, l’orgull nacional de la música clàssica, no van tornar a sonar als teatres i tot el que s’atrevís a interpretar alguna obra seva era destinat a Sibèria.

Stravinsky es va exiliar a Suïssa i França, però no va ser fins que es va traslladar a Estats Units quan va tornar a brillar al món de la música. Fins i tot va col·laborar amb Disney: la pel·lícula Fantasia de 1940 té un curt amb la música de La Consagració de la Primavera. I el seu nom està en un estel en el passeig de Hollywood.

Informa’t de tot a Junior Report Castellà | Català | English

COMPARTIR
Article anteriorTorna el Mundial
Article següent2017: un any de llibres

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here