TikTok i xatbots d’IA: així s’informen els joves

Com s’informen els ciutadans del món? L’Institut Reuters de la Universitat d’Oxford elabora cada any un informe amb l’objectiu de donar resposta a aquesta pregunta. Es tracta del Digital News Report, que aquest any s’ha basat en enquestes fetes a gairebé 100.000 persones de 48 països del món, per analitzar com és l’ecosistema d’informació a escala global. 

L’informe conclou que el consum de notícies a través de la televisió, la premsa i els llocs web tradicionals ha tornat a disminuir, alhora que la dependència cap a les xarxes socials ha augmentat. Per la seva banda, els formats que més estan triomfant són el vídeo i el pòdcast.

Tot i que Facebook i YouTube segueixen sent les xarxes més populars, n’hi ha una que està creixent de manera exponencial. Es tracta de TikTok, una de les més rellevants entre els joves. Un terç dels enquestats a escala global (33%) utilitza aquesta aplicació i, d’aquest grup, prop de la meitat (17%) la utilitza específicament per a buscar notícies d’actualitat. 

L’informe també destaca que els xatbots i les interfícies d’intel·ligència artificial han emergit com fonts informatives. Tot i que les xifres generals encara són relativament baixes (només el 7% dels enquestats utilitza setmanalment un xatbot per informar-se), aquestes augmenten entre els joves menors de 25 anys (15%). 

Què passa amb la desinformació?

A mesura que més persones accedeixen a les notícies a través de les xarxes socials i altres plataformes digitals no tradicionals, augmenten les preocupacions sobre com això afecta la societat i les democràcies. El Fòrum Econòmic Mundial va assenyalar al seu darrer informe, que la desinformació és una de les amenaces més urgents per als pròxims anys.

Les dades de l’Institut Reuters també reflecteixen aquesta inquietud global. El 58% dels enquestats diuen sentir-se preocupats per no saber si el contingut informatiu que veu en línia és verídic o fals. Les regions amb més preocupació són Àfrica i els Estats Units (73%), mentre que a Europa la preocupació és menor (54%).

En un país cada vegada més polaritzat, els enquestats consideren que els principals líders polítics, els influenciadors i els periodistes de mitjans tradicionals són una de les fonts principals de desinformació. Tot i això, l’informe subratlla que moltes persones identifiquen com a “notícies falses” aquelles informacions que contradiuen les seves pròpies creences que perceben com a esbiaixades, fins i tot quan són certes. 

Això pot arribar a ser perillós, ja que arriba un moment en què totes les versions dels fets competeixen, fins i tot si una notícia és verídica i l’altra és falsa. La gent ja no sap en qui confiar perquè les fonts fiables també estan qüestionades, fet que augmenta la falsa sensació que “tots menteixen” o que “tot està manipulat”. 

Aquesta situació genera un clima de confusió informativa que no és positiu per a la salut de la democràcia.

Com t’afecta aquesta notícia?

Segons el Digital News Report 2025, gairebé la meitat (44%) dels joves d’entre 18 i 24 anys utilitza les xarxes socials per informar-se. El contingut que veiem en aquestes plataformes no és dolent en ell mateix. De fet, molts creadors, periodistes, educadors i institucions aprofiten aquests espais per informar-se de manera clara, creativa i accessible.

Tot i això, les xarxes socials prioritzen el contingut que genera més interacció (m’agrades, comentaris, compartits), i no necessàriament és aquell més precís o que està verificat. Això pot afavorir la circulació d’informació incompleta, sensacionalista o directament falsa, especialment quan els algorismes reforcen allò que ja pensem.

Per això, encara que no cal desconfiar automàticament de tot el contingut que veiem a les xarxes, sí que és important desenvolupar el pensament crític. Això implica fer-se preguntes: Qui ho publica? D’on surt la informació? Està verificada? Què diuen altres mitjans d’aquest fet?

Pensa de forma crítica!