16 abril 2024
spot_img
16 abril 2024

“Torneu el moai”

Usuaris de xarxes socials s'uneixen per exigir al Museu Britànic que torni una estàtua moai a l'illa de Pasqua (Rapa Nui)

Fa milers d'anys, els pobles de l'illa de Pasqua (Rapa Nui, pertanyent a Xile) van construir unes escultures de pedra úniques al món conegudes amb el nom de moai. Amb l'arribada dels primers colonitzadors europeus, moltes d'aquestes peces van ser agafades de l'illa i portades a diferents parts del món.

Entre elles, hi ha el Hoa Hakananai'a, un moai que l'any 1968 es va traslladar amb vaixell des de l'interior d'un habitatge cerimonial de Rapa Nui a Anglaterra. Es diu que aquesta escultura va ser robada pels mercants anglesos i posteriorment lliurada com regal a la reina Victòria, qui va decidir donar-la al Museu Britànic.

Des de llavors, el moai (un dels únics 14 que es van fer amb basalt) es troba dins aquest museu ubicat a Londres i no s'ha escapat de controvèrsies. Tant activistes com membres del govern de Xile han demanat en nombroses ocasions que l'escultura es retorni a l'Illa de Pasqua, el lloc d'origen.

L'última de les campanyes ha tingut lloc a les xarxes socials. L'influencer xilè Mike Milfort (amb 7,5 milions de seguidors a TikTok) va incitar els seus seguidors a omplir el compte del museu amb el lema“Torneu el moai”. El perfil de la institució es va omplir de comentaris.

L'argument principal que solen presentar els museus amb col·leccions de altres llocs del món és que aquestes obres d'art van ser adquirides legalment al seu moment. En el cas del Museu Britànic, aquest també sosté que existeix una llei de 1963 això impedeix retirar objectes de la seva col·lecció i que tenen una bona relació amb el poble Rapa Nui.

Tot i això, els activistes argumenten que el context històric d'aquestes adquisicions involucra pràctiques colonials i explotadores, el que invalida la legitimitat de la possessió d'aquestes obres.

Els moai de Rapa Nui

L'illa de Pasqua o Rapa Nui és un territori xilè que està situat al oceà Pacífic. Va començar a poblar-se entre els segles IX i X amb pobles procedents de la Polinèsia Oriental, els qui van construir enormes escultures de pedra per honrar els seus avantpassats.

Aquestes peces es coneixen com moai i van ser esculpides pels habitants de l'illa entre l'any 1400 i 1650. Els moai mesuren entre 2 i 10 metres d'alçadai estan disposats a forma de cercle al voltant de Rapa Nui mirant cap a l'interiorperprotegir els seus ciutadans.

La característica més distintiva dels moai és que tenen caps grans amb trets facials estilitzats i cossos allargats, de manera que es creu que cada figura podria representar ancestres importants o caps tribals. Les estàtues estan tallades en toba volcànica, una roca de origen ígni (que té a veure amb el foc).

La cultura dels Rapa Nui (que significa “illa gran” a la llengua aborigen) es va desenvolupar aïlladament a l'Illa de Pasqua durant segles, fet que va portar al desenvolupament d'una societat única amb el seu propi idioma, art i tradicions. A principis del segle XVIII van arribar els primers colonitzadors europeus, el que va marcar el principi de la fi d'aquest poble.

De l'origen al museu

Peces tan conegudes com el Partenó d'Atenes, el bust de Nefertiti o els moai de l'illa de Pasqua són objecte de controvèrsia perquè, en lloc d'estar als seus territoris d'origen on van ser van crear, actualment s'exposen a museus europeus.

Moltes d'aquestes peces van ser adquirides, comprades o robades per expedicions arqueològiques, missioners, comerciants i exploradors europeus durant els segles XVIII, XIX i principis del segle XX. En molts casos, això es va realitzar sense el consentiment de les comunitats i països d'origen.

Les peces agafades van ser portades a museus europeus, on a dia d'avui se segueixen exhibint com a exemples de la grandesa cultural i artística de les civilitzacions antigues.

Amb el temps, però, aquestes accions s'han convertit en objecte de crítica, ja que es considera que representen un saqueig cultural i una apropiació indeguda dels patrimonis culturals altres pobles.

El Museu Britànic, el Louvre de París, el Museu de Pèrgam a Berlín… Són molts els museus arreu del món que sovint són acusats d'espoli per la manera com van aconseguir algunes de les seves col·leccions.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -