Totes les cares de la violència de gènere

La violència contra les dones va més enllà de les agressions físiques i es pot produir en entorns i de maneres molt diferents

La violència de gènere suposa una violació dels drets humans i pot manifestar-se de diferents maneres, tant en l'esfera privada com en públic. És una xacra que afecta dones de tots els països i totes les edats, fins al punt que una tercera part de les dones del planeta (més de 730 milions de persones) són víctimes de violència física o sexual, segons dades de les Nacions Unides.

Aquesta situació de desigualtat ha empitjorat els últims anys. Un estudi publicat per la revista científica The Lancet el 2022 destaca que la violència de gènere és un problema de salut pública global. El 27% de dones a tot el món han estat víctimes de violència en parella en algun moment de les seves vides. Aquesta és una xifra similar a la registrada a Espanya a l'Enquesta Europea de Violència de Gènere (EEGV) realitzada Eurostat el 2022.

A més, la violència de gènere té una incidència més gran als països i regions més pobres, com Oceania, Àsia Meridional i l’Àfrica Subsahariana.

“Violència de gènere” és qualsevol agressió contra una persona per causa del seu gènere, sigui home o dona. Encara que no és el mateix que la “violència masclista”, els mitjans de comunicació i fins i tot els governs i institucions solen utilitzar aquests termes com a sinònims perquè la gran majoria de víctimes de la violència de gènere són dones.

El 25 de novembre se celebra el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, una jornada per a conscienciar sobre aquesta problemàtica, promoure polítiques que defensin els drets de les dones i impulsar models educatius que empoderin les nenes, noies i dones.

De la desigualtat a la violència

Totes les agressions que s'exerceixen contra les dones són conseqüència d'una relació desigual entre homes i dones, quan aquests adopten una posició de dominació i abús sobre la víctima. El cas més habitual de violència de gènere és quan la víctima és agredida per part del seu company sentimental.

L'agressor pot exercir la violència contra la seva parella de diferents maneres, ja sigui mitjançant agressions físiques o psicològiques. El cas més greu de violència física és el feminicidi, paraula que defineix els assassinats de dones per raons de gènere. Segons les últimes dades d'ONU Dones, més d'un terç de les dones assassinades a tot el món van morir a mans de la seva parella o exparella.

La violència sexual es produeix quan s'obliga les dones a participar en actes sexuals sense el seu consentiment, ja sigui forçades per la parella o per una persona diferent. Prop de 15 milions de dones adolescents (d'entre 15 i 19 anys) de tot el món han patit relacions sexuals forçades en algun moment de la seva vida, segons dades d'Unicef.

Hi ha diferents maneres d'exercir la violència sexual, però principalment distingim entre la violació, que implica mantenir sexe per la força, sota amenaça o coacció; i l'assetjament sexual, que inclou tant el contacte físic no consentit com violència no física (comentaris sexuals, tocaments sexuals, mirades agressives...).

Les parelles sentimentals també poden exercir violència psicològica i emocional: a través d'amenaces i insults, l'agressor intenta aïllar la dona del seu entorn familiar i dels seus amics, per tenir un control més gran sobre ella. El principal problema d'aquest tipus de violència és que sol ser invisible i molt difícil de detectar, fins al punt que de vegades les mateixes víctimes no són conscients que estan sent manipulades i justifiquen la seva parella.

Un altre tipus de violència que es pot produir dins de la parella és la violència econòmica, que busca controlar la dona eliminant la seva independència econòmica, controlant els seus diners i impedint-los l'accés als comptes bancaris.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Ajustes Creativos Psicoterapia (@ajustescreativosmx)

Les conseqüències d'aquesta mena de violència van més enllà dels danys físics. Els estudis mostren que les dones que han patit aquest tipus de violència tenen més possibilitats de patir depressió, avortaments o infecció per VIH.

Menys del 40% de les dones que experimenten violència busquen algun tipus d'ajuda. En la majoria dels casos recorren a amics i familiars, i molt poques vegades s’adrecen a la policia. La falta de confiança en les autoritats i en la justícia s'ha convertit en un nou tipus de violència: la violència institucional que ignora o resta gravetat a la violència masclista.

Violència de gènere més enllà de la parella

SI bé la majoria de casos de violència masclista es produeixen dins de la parella, hi ha altres formes de violència en les quals les dones són les víctimes més vulnerables i suposen una violació dels seus drets fonamentals.

La mutilació genital femenina talla, altera o lesiona de manera intencionada els òrgans genitals femenins per raons no mèdiques. L'ONU calcula que al voltant del món més de 200 milions de dones i nenes han patit algun tipus de mutilació genital, que posa en perill la seva salut i la seva integritat. A la majoria de països aquesta pràctica està prohibida, però alguns continuen realitzant-la per motius culturals i religiosos.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Junior Report (@junior_report)

El matrimoni infantil és qualsevol matrimoni en el qual un o tots dos cònjuges són menors d'edat. Les nenes tenen més probabilitats de casar-se sent menors, la qual cosa suposa un risc per a la seva educació i formació, ja que casar-se implica deixar d'anar a escola. A més, aquestes nenes tenen més risc de patir altres tipus de violències per part de la parella. En l'actualitat, al món hi ha 650 milions de nenes i dones que es van casar sent menors d'edat, segons Unicef.

D'altra banda, les dones també tenen més possibilitats de ser víctimes del tràfic d'éssers humans, que suposa l'explotació i adquisició de persones per la força, l'estafa o l'engany. El 72% de les víctimes de tràfic de persones són dones i nenes. Moltes d'elles són explotades sexualment a través de xarxes de prostitució.

Finalment, amb el desenvolupament d'internet i les xarxes socials, les dones han hagut de fer front a un nou tipus de violència: la violència digital o en línia, que se serveix de les plataformes socials i els dispositius digitals per assetjar a les dones. Entre les formes més habituals hi ha el ciberassetjament o ciberbullying, que és l'enviament de missatges intimidatoris o amenaçadors a través d'internet; el sexting, que és l'enviament de missatges o fotos de contingut sexual explícit sense el consentiment de l'altra persona; o el doxing, que suposa la publicació d'informació privada i identificativa de la víctima.

L'origen del 25-N

Els orígens del 25-N es remunten a mitjan segle passat, quan el moviment feminista va agafar força a tota Amèrica Llatina. El 25 de novembre del 1960, les germanes Mirabal, tres activistes polítiques de República Dominicana que protestaven contra la desigualtat i la violència de gènere, van ser assassinades per ordre del dictador Rafael Leónidas Trujillo.

Anys més tard, el 1981, es va celebrar la Primera Trobada Feminista d’Amèrica Llatina i el Carib, on es va designar el 25 de novembre com el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona en memòria de les tres germanes. Les Nacions Unides van fer seva la reivindicació i la van convertir en un dia mundial el 1999.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!