Les excavacions a la ciutat romana arrasada pel Vesuvi posen al descobert un fresc que mostra un possible avantpassat d’aquest popular aliment
Avui dia la pizza es coneix a tot el món però, en quin moment va començar a preparar-se aquesta popular recepta italiana? Arqueòlegs que excaven a la ciutat romana de Pompeia, que va ser arrasada per l’erupció del Vesuvi l’any 79 dC, han descobert un fresc que mostra un plat molt semblant a la pizza. El plat forma part d’una natura morta pintada fa 2000 anys, i ha obert el debat sobre l´origen de la pizza.
Tot i això, des del mateix parc arqueològic de Pompeia asseguren que, malgrat la seva semblança, l’aliment que es veu al fresc no pot ser una pizza ja que li falten alguns dels ingredients més característics, com els tomàquets i la mozzarella. Els tomàquets no van arribar a Europa fins a principis del segle XVI, després del descobriment d’Amèrica.
El fresc s’ha trobat a l’atri de la casa a la Insula 10, Regio IX, que actualment està sent excavada. Aquesta casa estava connectada a un forn, que va ser parcialment excavat entre 1888 i 1891; els treballs es van reiniciar el gener passat.
A la pintura es veu la presumpta pizza amb uns fruits secs i una garlanda de flors al costat de dàtils i la magrana i una copa de vi. Però malgrat la seva semblança, els arqueòlegs expliquen que el que es mostra és en realitat una mena de focaccia plana que serveix de suport per a diverses fruites, com magranes i dàtils. Es dedueix que està condimentat amb espècies i un tipus de pesto, tal com indiquen els punts grocs i els ocres.
En un passatge de l’Eneida de Virgili es fa referència a un tipus d’aliment de l’època que consistia a col·locar fruites i altres productes sobre pans plans que servien com a safata. Aquests pans, anomenats picea, tenien un caràcter ritual.
El fresc trobada a Pompeia forma part d’un gènere habitual a l’època romana, conegut amb el nom de Xenia. Es tracta de pintures inspirades en els “regals d’hospitalitat” que s’oferien als convidats seguint una tradició procedent del període hel·lenístic (segles III-I a.C.).
A la zona de Pompeia s’han trobat prop de 300 representacions d’aquesta mena. Tanmateix, fins ara no s’havia trobat un fresc amb tant de detall ni qualitat en la seva execució.
Orígens de la pizza
La pizza és un plat d’origen italià que ha esdevingut un dels aliments més populars a nivell mundial. El 2017 va ser reconegut com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Com demostra la troballa de Pompeia, els seus avantpassats es remunten a l’antiga Roma, encara que en la seva forma actual es va desenvolupar a la ciutat de Nàpols, durant el segle XVII. En aquella època, la pizza era un aliment popular entre la classe baixa, ja que era una opció econòmica i ràpida de fer.
La pizza napolitana original estava formada per una base de massa de pa, salsa de tomàquet, all, oli d’oliva i, de vegades, formatge. A mesura que la pizza es va tornar més popular, se li van afegir altres ingredients com el formatge mozzarella i l’alfàbrega fresca, donant lloc a la clàssica pizza margarita.
A finals del segle XIX i principis del XX, la pizza va començar a guanyar popularitat fora d’Itàlia, principalment a causa de la immigració italiana a altres països, com els Estats Units. A Nova York i altres ciutats nord-americanes, es van establir pizzeries que van adaptar la recepta napolitana i la van fusionar amb ingredients locals, donant lloc a la pizza estil novaiorquès.
Amb el temps, la pizza s’ha convertit en un plat versàtil que ha evolucionat en diferents estils a tot el món, amb una àmplia varietat de cobertures i sabors. Algunes receptes, com la de la pizza hawaiana, amb pinya, generen polèmica entre els seus partidaris i detractors.
Què menjaven els romans?
La dieta dels romans estava formada per una àmplia varietat d’aliments que reflectien la diversitat del seu vast imperi. Un dels aliments més bàsics i omnipresents era el pa, elaborat en diferents tipus a partir de blat refinat o integral.
Els cereals com l’ordi, la civada i el mill eren comuns en l’alimentació romana, i solien ser preparats en forma de farinetes o sopes. Pel que fa a les carns, els romans gaudien d’una gran varietat, incloent porc, xai, aus, peix i, ocasionalment, carn de caps de bestiar, cuinats de diverses formes com rostides, bullides, guisades o fregides.
Donada la ubicació geogràfica de Roma prop del mar, el peix i els mariscs constituïen una part important de la seva dieta, ia més, eren conservats a través del salat i assecat per al seu consum posterior. Els ous formaven part de la dieta bàsica i eren consumits de diverses maneres, ja sigui cuits, fregits o com a part de plats més elaborats.
Les fruites i verdures, com ara pomes, raïm, peres, figues, dàtils, enciams o pastanagues, eren una base important de la dieta. Aquests productes frescos complementaven els menjars i els proporcionaven nutrients essencials.
El formatge també era un aliment popular a l’antiga Roma, existint diferents tipus segons la regió i el mètode d’elaboració utilitzat. A les taules romanes, el vi era una beguda comuna, així com la cervesa i altres licors.
La mel s’utilitzava com a edulcorant en lloc del sucre i també es feia servir en la preparació de begudes i postres.
Per cuinar i amanir els seus aliments, els romans feien servir l‘oli d’oliva, producte que van exportar pel Mediterrani i que va contribuir a l’expansió de l’imperi.
