21 febrer 2024
spot_img
21 febrer 2024

Ucraïna entrarà a l’OTAN?

L’organització no ha donat una data concreta per a l’adhesió, que es farà quan el país compleixi els “requeriments necessaris”

Aquesta setmana s’ha celebrat la cimera de l’OTAN a Vilnius (Lituània), una cita on els estats membres de l’organització es reuneixen presencialment per debatre els desafiaments a què s’enfronten. Aquest any, un dels principals temes de conversa ha estat la inclusió d’Ucraïna a l’aliança, ja que el país està sol·licitant entrar des de l’inici de la guerra amb Rússia.

En acabar el primer dia de reunions, l’OTAN va anunciar que acceptarà Ucraïna com a país membre. Tot i això, l’organització no ha donat cap data concreta per a l’adhesió i ha assenyalat que aquest escenari només passarà quan els aliats ho decideixin i Ucraïna compleixi amb els “requeriments necessaris”.

L’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) és una organització politicomilitar la finalitat de la qual és garantir la llibertat i la seguretat dels estats membre, amb un compromís cap a la resolució pacífica dels conflictes. Actualment, està formada per 31 països: Espanya, els Estats Units, Alemanya i Bèlgica en són alguns.

Des que va començar la guerra a Ucraïna el 2022, el president Volodímir Zelenski està sol·licitant la incorporació del país a l’aliança. Fins ara, l’OTAN ha expressat el suport a Ucraïna a través de l’enviament d’armament i finançament per fer front a la guerra. Al mateix temps, però, l’aliança s’ha mostrat reticent a l’hora de tramitar la seva adhesió en un curt o mitjà termini.

L’anunci sobre Ucraïna a la cimera no ha agradat a Zelenski, que després de conèixer la notícia ha publicat un comunicat al seu perfil de Twitter. El president ucraïnès considera un error no establir terminis ni condicions concretes perquè Ucraïna comenci a formar part de l’OTAN.

Una aliança militar

L’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) va néixer el 1949 en plena Guerra Freda. En aquell moment, el poder de la Unió Soviètica s’estenia i existia la preocupació entre els Estats Units i els països d’Europa Occidental que Moscou imposés la seva ideologia i autoritat. Aleshores un total de dotze països es van unir per signar el Tractat de Washington i posar en marxa l’OTAN.

Per funcionar, l’organització elabora el Concepte Estratègic, un document on s’estableix l’estratègia que seguirà l’aliança militar durant els propers mesos. Aquest document es desenvolupa als cims de l’OTAN, quan els països membres es reuneixen presencialment. El 2023, la cimera s’ha celebrat els dies 11 i 12 de juliol a Lituània.

Un dels principis més importants de l’OTAN és el principi de defensa col·lectiva, recollit a l’article 5 del Tractat de Washington. Segons aquest article, l’organització actua sota la premissa que un atac contra un dels membres es considera un atac contra tots. Per garantir la seguretat en aquests casos, l’OTAN pot adoptar les mesures que cregui necessàries, fins i tot l’ús de la força armada.

Aquest article és clau per entendre per què lOTAN està endarrerint la incorporació d’Ucraïna. Actualment, Ucraïna està vivint una guerra amb Rússia. Si el país esdevé membre de l’OTAN, s’entendrà que els atacs russos són un atac contra tota l’organització. La guerra deixaria de ser només amb Ucraïna i esdevindria una guerra global contra tots els països de l’aliança militar.

A més, acceptar Ucraïna requeriria l’aprovació unànime dels 31 membres. Mentre que països com França i el Regne Unit són favorables a la inclusió, altres com els Estats Units i Alemanya s’han mostrat més prudents. Creuen que això suposaria una escalada de tensió amb Rússia, cosa que podria posar en risc la seva pròpia seguretat.

L’entrada de Finlàndia i Suècia

Ucraïna no és l’únic país interessat a formar part de l’OTAN. Poques setmanes després de la invasió russa a Ucraïna, Finlàndia i Suècia també van sol·licitar adherir-se a l’aliança militar. Fins aleshores, aquests dos països havien optat per la neutralitat militar i defensiva.

Finlàndia va culminar la incorporació a l’OTAN el mes d’abril passat, quan l’organització va passar de 30 a 31 membres. Tot i això, l’entrada de Suècia estava en pausa després que Turquia, membre de l’OTAN, imposés un veto al país escandinau.

El president Recep Tayyip Erdogan ha justificat el veto al·legant preocupacions de seguretat interna. Fins ara, el govern turc considerava que Suècia havia estat “refugi” per a membres del PKK, un partit kurd que lluita per la independència del Kurdistan dins del territori turc.
En els últims mesos, Suècia ha reformat la Constitució i les lleis en matèria antiterrorista i s’ha compromès a cooperar en la lluita contra el PKK després de les demandes de Turquia. Per això després de diverses negociacions amb el govern suec, Erdogan i el seu equip han canviat d’opinió.

En el context de la cimera de l’OTAN, el president turc ha assegurat que finalment aixecarà el veto a Suècia. Però ha posat una condició: que la Unió Europea (UE) obri la porta a l’adhesió de Turquia. El país va obtenir l’estatus de candidat a la UE el 1999; tot i això, encara no ha aconseguit arribar a un acord amb el grup comunitari.

Durante este mes de julio, Junior Report ofrecerá materiales didácticos semanalmente. Puedes suscribirte a nuestra newsletter para seguir la actualidad durante el verano.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -