1 desembre 2022
spot_img
1 desembre 2022
spot_img

Ucraïna: una guerra sense final a la vista

El govern ucraïnès demana ajuda a la comunitat internacional mentre les tropes russes continuen avançant i destruint ciutats i infraestructures

Han passat gairebé tres setmanes des que l'exèrcit rus va iniciar la invasió d'Ucraïna. El president de Rússia, Vladímir Putin, justifica la invasió per defensar a la comunitat russa a Ucraïna; no obstant això, els atacs militars van més enllà de l'objectiu defensiu i estan atacant directament la població ucraïnesa.

Prop de dos milions i mig d'ucraïnesos han fugit del país per escapar dels combats, segons dades de les Nacions Unides. La majoria són nens, dones i gent gran, ja que el govern ucraïnès ha aprovat una llei marcial que impedeix als homes d'entre 18 i 60 anys sortir del país perquè s'uneixin a l’exèrcit i ajudin a combatre les tropes russes.

Desenes de milers de persones surten cada dia d’Ucraïna pels corredors humanitaris que s'han habilitat a diferents passos de la frontera: són zones on els exèrcits de tots dos bàndols es comprometen a no disparar per garantir la seguretat dels civils que marxen, però aquest alt al foc no sempre es respecta.

D'altra banda, els combats entre l'exèrcit rus i les tropes ucraïneses estan provocant nombrosos morts, si bé se’n desconeix la xifra exacta. Les dades de Nacions Unides parlen de 549 civils morts (sense comptar els soldats), però el govern d'Ucraïna parla de milers de morts.

Rússia també està atacant les infraestructures clau del país, com ara carreteres, ponts o centrals energètiques, per deixar la població ucraïnesa sense electricitat. Això fa encara més difícil la vida d’aquells que s’han quedat al país, enmig del fred i la neu de l'hivern

Els últims dies l'exèrcit rus ha intensificat els atacs contra ciutats clau com Mariúpol, fet que li permetria controlar la costa oriental al mar d’Azov, o Odessa, el principal port d'Ucraïna al mar Negre i un dels ports comercials més importants d'Europa. També ha bombardejat hospitals, escoles i edificis d'habitatges.

L'objectiu de les tropes russes és arribar fins a Kíiv, la capital, on encara resisteixen les autoritats. El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha acusat Rússia d'estar cometent un genocidi i demana als governs internacionals que intervinguin en el conflicte.

La comunitat internacional, al marge 

Governs de tot el món han condemnat la invasió russa d'Ucraïna. Els Estats Units, la Unió Europea (UE) i altres països com el Japó, el Canadà o Austràlia han aplicat sancions econòmiques que perjudiquen les empreses i el govern de Rússia, amb l'objectiu de pressionar-los i obligar Putin a aturar els atacs.

No obstant això, aquests països no han enviat tropes a Ucraïna. Per què la comunitat internacional no envia soldats a Ucraïna? Perquè Rússia ho consideraria un atac i ho faria servir com a excusa per atacar també aquests països. A més, Putin disposa d'armament nuclear i està disposat a utilitzar-lo.

Els països de la Unió Europea s'han reunit d'urgència per debatre sobre una possible adhesió d'Ucraïna com a país membre, però finalment han rebutjat la proposta. Si Ucraïna entrés a la UE, la resta de països estarien obligats a intervenir en la guerra per defensar-la, segons els acords de defensa mútua.

La Unió Europea tem Rússia per la seva proximitat: estendre el conflicte més enllà d'Ucraïna afectaria directament alguns països membre a la frontera amb Rússia. Per això de moment la UE només s'ha compromès a enviar armes a Ucraïna, però no participa directament en els combats. 

D'altra banda, Rússia és un dels principals proveïdors de gas a Europa: si la UE entrés en guerra, podria perdre el subministrament de gas i això deixaria milions de ciutadans europeus sense electricitat ni energia. 

El fracàs de la via diplomàtica

Des que va començar el conflicte, els governs de Rússia i Ucraïna s'han reunit tres vegades per intentar trobar una solució al conflicte, però de moment no s’ha pogut avançar per aconseguir la pau.

L'última trobada va ser a la ciutat turca de Antalia. El ministre d'Exteriors d'Ucraïna, Dmitro Kuleba, exigia un alto el foc per poder evacuar la població de Mariúpol, que pateix els efectes de la guerra i l'escassetat d'aliments i productes bàsics. Kuleba ha denunciat que Rússia ha violat la treva i ha atacat el corredor humanitari pel qual es desplacen els refugiats.

D’altra banda, el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha assegurat que la culpa del conflicte és d’Ucraïna per voler envair els estats autoproclamats de Donetsk i Lugansk. Lavrov també ha acusat els països occidentals d'empitjorar el conflicte pel fet de subministrar armes a Ucraïna.

Rússia imposa tres condicions per aturar els atacs. Primer, que Ucraïna no entri a l'OTAN ni a la Unió Europea, perquè això suposaria una amenaça a la seva seguretat; segon, que Ucraïna renunciï a les regions de Crimea, Lugansk i Donetsk (en territori ucraïnès, però sota el control i la influència de Rússia); i tercer, la desmilitarització d'Ucraïna, la qual cosa suposaria que Rússia tindria un control absolut sobre el país.

Per part seva, Ucraïna exigeix un alto el foc i la retirada de les tropes russes del seu territori per poder iniciar la reconstrucció del país i el retorn dels milions de desplaçats. Tots dos bàndols estan en posicions tan distants, que sembla que la guerra no acabarà aviat.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -