UMMO: el fenomen extraterrestre torna a la pantalla
Una sèrie de televisió recupera la teoria sobre una presumpta civilització extraterrestre que va intentar contactar amb els humans als anys 60
Una sèrie de televisió recupera la teoria sobre una presumpta civilització extraterrestre que va intentar contactar amb els humans als anys 60
L’última edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges va acollir la presentació d’Ummo. L’Espanya alienígena, una sèrie de no-ficció produïda per Movistar+ i inspirada en una història real sobre ufologia, la pseudociència que estudia els ovnis (objectes voladors no identificats).
El fenomen Ummo va aparèixer a Espanya a la dècada del 1960 i defensava l’existència d’una civilització extraterrestre en un exoplaneta anomenat Ummo, a 14 anys llum de la Terra. El parapsicòleg i ufòleg José Luis Jordán Peña va ser el màxim defensor d’aquesta teoria, i va assegurar rebre més de mil cartes provinents d’aquesta societat que s’havia deixat veure, per primera vegada, a Aluche i San José de Valderas (Madrid).
A través de les cartes que enviaven, la civilització ummita explicava com era la seva vida extraterrestre: se suposava que estaven molt més avançats en l’àmbit científic i tecnològic (si bé les cartes estaven redactades amb una màquina d’escriure). A més, alguns ummites vivien infiltrats entre els humans.
Durant dècades, Jordán Peña va defensar la seva teoria i va visitar diversos programes de televisió per divulgar el fenomen ovni fins que, l’any 1993, va reconèixer que s’havia inventat la història.
Trenta anys després, el fill de Jordán Peña va assistir a l’acte de presentació de la nova sèrie per reivindicar la investigació del seu pare i va assegurar que la teoria sí que és certa, a més d’exigir a la productora una part dels drets d’autor.
Ufologia: la pseudociència que estudia els ovnis
La ufologia és l’estudi dels ovnis i de tot el que hi està relacionat. Aquesta disciplina va néixer el 1947 als Estats Units, quan el pilot Kenneth A. Arnold va assegurar que havia vist aparells que volaven sobre el Mont Rainier, a l’estat de Washington. Aquesta es considera la primera observació d’ovnis als Estats Units.
De fet, és en aquest moment quan neix el terme platet volador, que tant s’ha fet servir en la ciència-ficció. El periodista Bill Bequette va sintetitzar així la descripció que li va fer Arnold del fenomen que havia vist al cel.
Una altra paraula essencial per a la ufologia és l’abducció: és el moment en què una nau extraterrestre segresta una persona per fer-li un reconeixement, ja sigui per tenir més coneixement sobre la humanitat o bé per fer-li proves. Ara com ara, no hi ha cap prova verídica que demostri l’existència de les abduccions.
La ufologia no es considera una ciència perquè no segueix el mètode científic i els fenòmens que estudia no són predictibles, és a dir, que no se sap quan ni on apareixeran. Molts estudiosos prefereixen catalogar-la com a pseudociència.
El món dels ovnis comprèn tant les suposades civilitzacions que viuen més enllà de la Terra com les naus i aparicions que fan al nostre planeta. D’aquestes situacions se n’han difós imatges i documents i, si bé sovint són manipulacions, no sempre és així.
El Departament de Defensa dels Estats Units, per exemple, va publicar el 2019 uns vídeos que mostraven la presència d’objectes voladors no identificats gravats entre el 2004 i el 2015. El govern estatunidenc no confirma que fossin naus extraterrestres, però reconeix que tampoc sap dir què eren aquests objectes.
Des de mitjan segle XX, s’han recopilat molts esdeveniments relacionats amb el món ovni. Poc després de l’albirament del pilot Arnold, es van trobar les restes d’un aparell desconegut a un ranxo de Rosswell, també als Estats Units. L’exèrcit va restar-hi importància assegurant que pertanyien a una sonda meteorològica, però els ufòlegs van defensar que era una nau extraterrestre.
Segons les llegendes i rumors dels ufòlegs, l’Àrea 51, una base militar de l’exèrcit a Nevada, és en realitat una base secreta per a l’estudi d’ovnis i extraterrestres. El govern nord-americà, però, sempre ho ha desmentit.
Pel·lícules i sèries sobre extraterrestres
El món del cinema s’ha inspirat en el fenomen ovni per crear pel·lícules i sèries, algunes d’elles icòniques.
Hi ha extraterrestres que semblen mascotes. ALF (1986) és una sèrie que relata les experiències d’un alienígena quan arriba a la Terra. La família Tanner l’acull com un més i, amb ells, aprèn a viure amb persones humanes i descobreix menjars de la Terra, que el tornen boig.
Si parlem d’extraterrestres a la gran pantalla, no podem oblidar E.T., l’extraterrestre (1982). El petit Elliott descobreix un alienígena desorientat al jardí de casa seva. Gràcies a uns caramels, aconsegueix endinsar-lo al seu entorn i viuen moltes experiències junts en un film que barreja l’escepticisme adult amb la complicitat infantil.
Al cinema, els extraterrestres també poden ser terrorífics. Una de les representacions més recordades és Alien, el vuitè passatger (1979). Els tripulants d’una nau espacial, després de rebre un senyal d’auxili, es desvien del seu rumb i arriben a un planeta desconegut. Allà són atacats per una cria d’alienígena que s’infiltra dins el cos d’un dels tripulants.