Un any de guerra a Gaza
Més de 40.000 palestins han mort per l’ofensiva militar que Israel va començar contra Gaza després de l’atac del grup Hamàs el 7 d’octubre del 2023
Més de 40.000 palestins han mort per l’ofensiva militar que Israel va començar contra Gaza després de l’atac del grup Hamàs el 7 d’octubre del 2023
El 7 d’octubre del 2023 va començar un dels episodis més violents i devastadors en la història recent del conflicte entre Israel i Palestina. Un any després, la guerra entre l’exèrcit israelià i el grup armat Hamàs continua i ja ha deixat milers de víctimes mortals.
Tot va començar quan Hamàs va llançar una ofensiva en contra Israel des de la Franja de Gaza. El grup armat va llançar milers de coets, va enviar a militars armats i va capturar a diversos ostatges. Tot i que Hamàs ja havia atacat amb anterioritat el país veí, mai ho havia fet de manera tan coordinada. De fet, va agafar per sorpresa als serveis d’intel·ligència israelians.
A l’atac, van morir més de 1.200 persones d’Israel (majoritàriament civils, inclosos nens i nenes) i més de 240 van ser preses com a ostatges, de les quals avui dia més de 100 continuen captives per part de Hamàs.
El que va començar com un atac sorpresa, va desencadenar una resposta militar a gran escala per part d’Israel. Tot just sis hores després de l’inici de l’atac palestí, l’exèrcit israelià va bombardejar la Franja i el primer ministre Benjamin Netanyahu va declarar públicament la guerra a Hamàs.
Des de llavors, Israel no ha deixat de bombardejar Gaza, cosa que va provocar que la població gaziana pateixi una de les crisis humanitàries més greus de la darrera dècada. Segons el Ministeri de Salut de la Franja, més de 40.000 palestins han mort a conseqüència dels atacs.
Un article publicat a The Lancet ha assenyalat que les morts relacionades amb el conflicte (per exemple, per desnutrició i manca d’assistència sanitària) haurien arribat a les 186.000 el juny passat. A més, les imatges per satèl·lit suggereixen que gairebé el 60% dels edificis de Gaza han quedat danyats o destruïts des del començament de la guerra.
El conflicte també ha provocat el desplaçament forçós de més de 2 milions de persones. Aquestes xifres signifiquen que el 85% de la població gaziana ha hagut de fugir de casa seva a conseqüència dels atacs, segons el darrer reportatge del centre CIDOB de Barcelona.
Per què Israel i Palestina estan enfrontades?
El conflicte entre Israel i Palestina va començar a mitjans del segle XX per motius polítics i religiosos.
Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), la comunitat jueva va ser víctima d’un genocidi per part del règim nazi a Alemanya, que promovia l’antisemitisme. En aquell moment, milions de jueus van emigrar cap a Palestina, territori que la seva religió considerava una terra promesa.
Durant anys, la regió va tenir un Estat àrab (Palestina) i un Estat jueu (Israel). No obstant això, la pressió per a la creació d’un estat jueu independent va anar creixent, cosa que va portar a la Declaració d’independència d’Israel a 1948. Aquesta decisió no va agradar als palestins, que es van negar a cedir part del seu territori.
Amb el suport dels altres països àrabs veïns (Líban, Síria, Iraq, Egipte…), Palestina va declarar la guerra al nou Estat d’Israel. No obstant això, la Guerra Àrab-Israelià de 1948 va acabar amb la victòria d’Israel, que a més va aprofitar per ampliar el seu territori. Des de llavors, els atacs i la violència han estat constants a aquesta zona.
Actualment, Palestina està dividida en dues: Cisjordània i la Franja de Gaza, separades per territori israelià. Des de fa anys, israelians i palestins es disputen el control d’aquest territori. No obstant això, la superioritat militar i econòmica d’Israel, que compta amb el suport dels Estats Units, li ha permès imposar-se.
Un alto el foc?
Des que va començar el conflicte l’octubre del 2023, les organitzacions humanitàries s’han unit per demanar un alto el foc immediat i permanent que posi fi als atacs contra la població de Gaza.
En el primer aniversari de la guerra, algunes entitats com Amnistia Internacional, Metges Sense Fronteres, Oxfam Intermón i Save the Children, entre d’altres, han fet un comunicat conjunt per recordar que s’hi està violant sistemàticament el Dret Internacional Humanitari amb total impunitat.
L’exèrcit israelià ha bombardejat escoles, hospitals i camps de persones refugiades. Als atacs se sumen els talls d’aigua i electricitat, així com l’accés limitat a aliments i medicines, que estan creant una crisi sense precedents que està afectant especialment els més vulnerables: nens, grans i persones malaltes.
Tot i la crida, les hostilitats no cessen a la regió. No sembla que n’hi hagi una resolució pacífica a curt termini.