Un de cada tres nens pateix assetjament escolar

Les agressions físiques, els insults o l'exclusió social són algunes de les formes d'assetjament més habituals als centres educatius

El 2 de maig se celebra el Dia Internacional contra la Violència i l'Assetjament a l'Escola, una jornada impulsada per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) per conscienciar sobre aquesta problemàtica que afecta milions de nens, nenes i adolescents de tots els països del món i en diferents formes, incloent-hi el ciberassetjament.

Un de cada tres joves a tot el món pateix assetjament escolar o bullying, segons l'últim informe de l'ONU publicat el 2019. I els estudis més recents no indiquen que la situació hagi millorat, més aviat al contrari.

A Espanya, per exemple, es calcula que un de cada cinc nens pateix algun tipus d'assetjament escolar i que només el 15% s'atreveix a explicar-ho, segons dades de l'Associació No a l'Assetjament Escolar (NACE). A més, la situació d'abús en l'entorn escolar ha empitjorat a causa del mal ús de les noves tecnologies, la violència dels videojocs o la impunitat dels assetjadors.

Què és l'assetjament escolar i com detectar-lo?

L'ONU defineix l'assetjament escolar com la “conducta de persecució física i/o psicològica que realitza un estudiant contra un altre de manera negativa, contínua i intencionada”. Les agressions físiques o verbals, l'exclusió social, difondre rumors o difamacions i fins i tot l'assetjament sexual són algunes de les formes més habituals d'assetjament escolar.

Com podem reconèixer una víctima del bullying? Les víctimes solen mostrar baixa autoestima, inseguretat o timidesa. Els menors que pateixen assetjament solen aïllar-se dels seus companys i això també queda reflectit a les seves xarxes socials: publiquen molt poc i també tenen pocs seguidors.

D'altra banda, els assetjadors es comporten de manera agressiva i no saben com gestionar la frustració: si treuen males notes, si els professors els castiguen o si la resta d'alumnes no els fan cas, per exemple, reaccionen amb violència (ja sigui física o verbal). Els assetjadors també amenacen i insulten a les seves víctimes per aconseguir reconeixement i acceptació.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Apitxat (@apitxat)

Les persones de col·lectius vulnerables, com les persones amb discapacitat o diversitat funcional, el col·lectiu LGTBIQ o els alumnes d'origen migrant tenen més risc de ser víctimes d'assetjament escolar. Un informe de les Nacions Unides indica que els i les alumnes amb discapacitat tenen entre tres i quatre vegades més probabilitats de ser víctimes de violència a l'escola.

Les conseqüències del ‘bullying’

L'assetjament escolar té conseqüències tant a nivell físic com psicològic, pot afectar la salut mental de les víctimes i perjudicar-les fins i tot després de l'etapa escolar, perquè poden tenir dificultats per relacionar-se a nivell social.

Les víctimes poden deixar d'anar a classe, baixar el rendiment acadèmic o deixar de participar en activitats de les quals abans gaudien. També poden patir canvis bruscos d'humor, tenir insomni o malsons, o fins i tot desenvolupar trastorns alimentaris.

Les conseqüències poden ser molt greus i, de vegades, porten la víctima a suïcidar-se. El suïcidi és la quarta causa de mort entre els joves de 15 a 19 anys a tot el món, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut.

En cas de detectar casos d'abús en l'entorn escolar, és fonamental comunicar-ho als professors i protegir les víctimes dels agressors, escoltant-les i oferint-los suport públicament sense necessitat d'enfrontar-se a l'agressor. El Fons de Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) ha creat una guia contra l'assetjament escolar i els instituts solen tenir un protocol per fer front a aquests casos.

Per combatre l'assetjament escolar, el més important és tenir empatia i ser capaços de posar-nos al lloc de l'altra persona: tant de la víctima, que està patint, com de l'agressor, per entendre quins motius el fan actuar així i com el perjudiquen. El bullying també té conseqüències negatives per a qui el practica: irritabilitat, fracàs escolar, sentiment de culpa, ruptura de relacions socials i falta de control.

El ciberassetjament: abús a les xarxes

El ciberbullying o ciberassetjament és l'assetjament o intimidació a través de les tecnologies digitals, tal i com descriu UNICEF. Es tracta d'un fenomen nou difícil d'entendre per molts adults, ja que ells no han viscut la seva infància i adolescència connectats als mòbils i les xarxes socials. 

Aquest assetjament es pot produir per xarxes socials, aplicacions de missatgeria o plataformes de videojocs. En aquest cas, els assetjadors intenten atemorir, enfadar o humiliar altres persones amb publicacions i missatges que es comparteixen amb la resta d'usuaris. Per exemple: publicar fotografies o vídeos denigrants, enviar missatges perjudicials o amenaçadors, o fer-se passar per una altra persona per enviar missatges agressius o amenaces.

El ciberassetjament és molt perillós perquè tot allò que es publica a internet pot arribar a moltes persones de manera molt ràpida, i aquest rastre és difícil d'esborrar. A més, aquest tipus d'assetjament acompanya la víctima fins i tot en la seva vida privada: a casa, a la seva habitació, a qualsevol lloc on pugui estar connectada.

Sovint, el ciberassetjador actua des de l’anonimat. Però, en aquest sentit, el ciberassetjament també té un avantatge a l'hora de denunciar: deixa una empremta digital i un registre que pot servir de prova per aturar l'abús.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by javirroyo (@javirroyo)

Com passa amb la desinformació i els rumors que circulen per internet i les xarxes socials, aturar el ciberassetjament també és responsabilitat de tots: si veus que algú és víctima d'assetjament a les xarxes, no contribueixis a difondre-ho!

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!