L'artefacte, d'origen xinès, va sobrevolar l’espai aeri estatunidenc diversos dies fins que va ser abatut per avions de l’exèrcit
Les relacions diplomàtiques entre els Estats Units i la Xina, dues de les potències més riques i poderoses del món, passen per un moment de crisi a causa d'un globus aerostàtic d'origen xinès que durant tres dies ha sobrevolat el cel nord-americà.
Fa una setmana, les autoritats dels Estats Units van alertar sobre la presència d'un globus aerostàtic sobre l'estat de Montana, al nord-oest del país. L'objecte va entrar a l’espai aeri estatunidenc des del nord, passant per Alaska i el Canadà, i volant a una altura superior a la dels avions comercials.
Els Estats Units temien que pogués ser un globus espia, un tipus d'objecte volador equipat amb tecnologia de rastreig (cambres, radars, equips de comunicació) per recopilar informació sobre el terreny a quilòmetres de distància. El Departament de Defensa va advertir que el globus havia sobrevolat “llocs estratègics” per la seguretat del país, com ara bases militars i magatzems d'armament nuclear.
Per part seva, el govern xinès va assegurar que es tractava d'un globus de “caràcter civil” dedicat a recopilar dades meteorològiques i que havia viatjat de la Xina als Estats Units de manera accidental, arrossegat pels forts vents.
Finalment, dissabte 4 de febrer, el govern dels Estats Units va enviar dos avions de combat per abatre el globus. Ara s'estan buscant les restes a l’oceà per analitzar-les i comprovar quin tipus d'instruments duia a bord i si realment es tractava d'un globus espia destinat a la vigilància de països enemics.
Els portaveus dels Estats Units consideren que es tracta d'un acte d'espionatge, mentre que la Xina insisteix que el globus es va desviar per motius de força major i que la decisió de derribar-lo ha estat exagerada. No obstant això, l'exèrcit estatunidenc ha denunciat que un altre globus espia xinès està sobrevolant Amèrica Llatina (sense especificar-ne la ubicació).
Els avantatges d'un globus espia
El globus espia va viatjar des de la Xina i va creuar el nord de l'oceà Pacífic, va entrar en territori estatunidenc per Alaska, després va passar al Canadà i va tornar a entrar als Estats Units per Montana. Ha recorregut gran part del país fins a arribar a Carolina del Sud, a la costa est, on va ser abatut sobre l'oceà Atlàntic per evitar danys sobre persones o béns materials.
Els globus meteorològics poden volar a 45 quilòmetres d'altura, però en aquest cas es va mantenir a uns 20 quilòmetres sobre la superfície terrestre (per sobre dels avions comercials, que volen entre 10.000 i 12.000 quilòmetres d'altura). Encara que sembli molta distànica, poden captar imatges amb gran detall gràcies a les càmeres d'alta precisió.
La majoria porten incorporats uns panells solars per alimentar les bateries dels instruments científics. També solen tenir poc metall a l’estructura, fet que els fa més difícils de detectar pels radars.
A més, els globus aerostàtics es desplacen a un ritme més lent que els satèl·lits espacials, que estan a 150 quilòmetres de la superfície i recorren l'òrbita terrestre a gran velocitat (fins a 7-8 quilòmetres per segon). D'aquesta manera, poden recopilar més informació d'una zona concreta.
Els satèl·lits són la principal eina d'espionatge aeri entre països, ja que estan equipats amb l'última tecnologia (sensors, càmeres, radars) i permeten obtenir imatges precises de la Terra malgrat estar fora de l'atmosfera. Així i tot, també són molt més cars de produir i de llançar en òrbita.
Conseqüències diplomàtiques
L'incident amb el globus espia ha tingut conseqüències en les relacions polítiques entre tots dos països. El secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, tenia previst aquesta setmana fer una visita oficial a la Xina però finalment l'ha anul·lat com a protesta.
Era la primera vegada que un alt representant del govern estatunidenc visitava el país asiàtic des del 2018, per això aquesta trobada tenia un significat especial i havia de representar un acostament entre els dos països, que estan enfrontats per motius polítics i econòmics.
D'una banda, els Estats Units i la Xina representen dos models ideològics molt diferents. A nivell econòmic, els Estats Units segueix un model capitalista en què el govern aposta per les empreses privades per fer créixer l'economia. Per la seva part, a la Xina hi ha un sistema comunista on el govern manté un fort control sobre l'economia i l'Estat és propietari de les principals fàbriques i empreses.
El model comunista xinès també determina el funcionament de la política i la societat. El Partit Comunista Xinès és l'únic partit autoritzat i controla el poder legislatiu, executiu i judicial. Les autoritats mantenen una forta censura sobre els mitjans de comunicació, internet i les xarxes socials, per tal d’evitar qualsevol crítica contra el govern de Xi Jinping, que a finals del 2022 va renovar el seu mandat per tercera vegada consecutiva.
La Xina és també la principal potència econòmica del món, un lloc que durant molts anys va ocupar els Estats Units. La competició entre tots dos països ja no és només per ser el país més ric del món, sinó per estendre la seva influència i trobar països aliats amb els quals establir relacions comercials, polítiques i fins i tot militars.
