Un trasplantament d’intestí pioner al món

Per primera vegada es trasplanta un intestí provinent d’un donant en asistòlia a una pacient menor d’edat 

L’Emma, un bebè de 13 mesos, és la primera persona del món en rebre el trasplantament d’un intestí provinent d’un pacient en aturada cardíaca. L’equip mèdic de l’Hospital Universitari La Paz, un centre públic de Madrid, ha realitzat aquesta operació pionera després de tres anys d’investigació. 

La salut de l’Emma era molt fràgil. Quan tenia un mes de vida, se li va diagnosticar la síndrome de l’intestí curt, una malaltia que dificulta l’absorció dels nutrients dels aliments. Les persones que pateixen aquesta malaltia no poden menjar com la resta (ingerint els aliments per la boca), sinó que se’ls han de subministrar els nutrients directament a la sang, a través d’una via. 

La solució a la malaltia de l’Emma passava per un trasplantament d’intestí, però mai s’havia fet amb aquesta tècnica: la donació en asistòlia. Tradicionalment, el trasplantament es fa quan el cor de la persona donant encara batega, encara que se li hagi diagnosticat una mort cerebral. En canvi, el procés en asistòlia es practica quan el donant ja no té pols. En aquest cas, l’òrgan que s’extreu es conserva gràcies a la injecció de sang oxigenada, a l’espera de poder trasplantar-lo.  

Els trasplantaments en asistòlia fa anys que es practiquen. En canvi, no s’havia pensat mai que fos un mètode vàlid per al trasplantament de l’intestí, un òrgan complicat per les seves característiques. Ara, la investigació i els nous mètodes de conservació han permès fer un pas endavant. 

L’equip mèdic de l’Hospital La Paz ha deixar passar un mesos després de l’operació abans de presentar-ne els resultats, per assegurar que el nou òrgan no generava rebuig immunològic i que tot el sistema digestiu funcionava correctament. El primer repte de l’Emma serà deixar d’alimentar-se per via intravenosa i començar a menjar de manera habitual. 

El futur dels trasplantaments

El trasplantament d’intestí en asistòlia és l’última demostració dels avenços de la medicina i, concretament, del camp dels trasplantaments. Però, per arribar aquí, ha calgut investigar i operar molt.

Els darrers anys, els trasplantaments d’òrgans provinents d’animals han guanyat pes, però aquesta tècnica no és nova. El primer xenotrasplantament (trasplantament d’òrgans entre diferents espècies) es va fer l’any 1964: es va trasplantar el cor d’un ximpanzé a un pacient terminal, que va morir deu hores després de l’operació. 

Des d’aleshores s’han practicat trasplantaments amb òrgans de diferents animals, sobretot de porc, els òrgans del qual són els més semblants als òrgans humans. El principal obstacle d’aquesta tècnica és com superar el rebuig dels anticossos, a més de generar diversos dubtes ètics i morals. 

A principis del 2022, David Bennet, un home de 57 anys amb una malaltia cardiovascular terminal, va rebre el cor d’un porc modificat genèticament per evitar el rebuig del cos humà. Bennet va morir dos mesos després de l’operació, però es desconeix si va ser a causa de l’operació o per la presència d’un virus al cor trasplantat. 

Una altra de les innovacions més recents és el descobriment de la imlifidasa, un medicament que ajuda a reduir el rebuig immunològic i permet que el cos accepti el nou òrgan, sobretot en el cas dels trasplantaments de ronyó. 

El rebuig immunològic és una de les principals causes dels trasplantaments fallits. Quan el nostre sistema immunitari detecta algun element que abans no hi era o que no acaba d’encaixar, activa els anticossos, que intenten eliminar-lo. Aquest mecanisme és molt útil quan ens infectem amb un virus com el de la covid, però es converteix en una complicació després d’un trasplantament. 

D’altra banda, hi ha persones que tenen un sistema immunitari hiperactivat i, per tant, el possible rebuig a un òrgan seria molt ràpid. En aquests casos extrems, la imlifidasa elimina els anticossos i permet fer l’operació en condicions més segures. 

Història dels trasplantaments

La medicina investiga des de fa segles l’opció de canviar un òrgan fet malbé per un de sa. Ara bé, els primers èxits de la trasplantologia daten de mitjans del segle XX, encara no fa ni 100 anys. 

La investigació sobre els trasplantaments va avançar en paral·lel als experiments científics. Alguns metges van provar la tècnica en gossos per comprovar si els òrgans d’una raça eren compatibles amb altres. 

El primer trasplantament d’òrgans realitzat amb èxit va arribar el 1954: un trasplantament de ronyó fet a l’Hospital Brigham de Boston (Estats Units). Dos bessons es van convertir en donant i en receptor i, com que compartien tots els elements genètics, no es va produir cap rebuig. 

Aquest primer èxit va permetre perfeccionar les tècniques i ampliar el coneixement sobre la trasplantologia. Al llarg dels anys 60, 70 i 80, es van practicar els primers trasplantaments de fetge, cor o pulmó, uns dels més freqüents actualment.

El primer trasplantament entre humans a Espanya es va fer l’any 1965, quan un pacient va rebre el ronyó d’una persona ja morta. La tasca de sensibilització ha estat clau perquè Espanya sigui líder mundial en donació d’òrgans per trentè any consecutiu: l’any 2021 es van fer 4.781 trasplantaments, segons dades oficials.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!