14 juny 2024
spot_img
14 juny 2024

Una persona amb Parkinson torna a caminar

El pacient ha rebut un implant que administra estimulació elèctrica a la medul·la espinal, cosa que ha millorat la mobilitat de les cames

Un grup d'investigadors de l'Institut Federal Suís de Tecnologia a Lausana (EPFL) ha desenvolupat un implant revolucionari, que ha permès a un home amb Parkinson tornar a caminar amb fluïdesa i sense caure. Els resultats s'han publicat aquesta setmana a la revista científica Nature Medicine.

Per aconseguir-ho, l'equip de científics ha desenvolupat una neuropròtesi que es col·loca a la medul·la espinal i un generador d'impulsos elèctrics que s'instal·la sota la pell de l'abdomen. Aquest dispositiu mana estimulació elèctrica a la medul·la, activant els músculs de les cames.

L'estratègia és molt innovadora perquè no s'adreça al cervell, que és l'òrgan que emmalalteix amb el párkinson. En aquesta malaltia, les cames no es veuen afectades directament, però en haver-hi fallades al cervell aquestes no reben correctament les ordres perquè es moguin.

El protagonista de la història és Marc Gauthier, ciutadà francès que amb 36 anys va començar a tenir problemes de moviment i de coordinació. Després d'una visita al metge li van diagnosticar Parkinson, un trastorn neurològic crònic que afecta el sistema nerviós i provoca una manca de coordinació, rigidesa muscular i tremolors en els pacients.

Gauthier es va sotmetre a diferents tractaments, però cap no li va fer efecte. Amb el pas dels anys, va anar perdent cada cop més mobilitat i caminar o pujar escales es van convertir en activitats molt difícils per a ell. Ara s'ha tornat a moure amb fluïdesa gràcies a la seva neuropròtesi que utilitza unes 8 hores al dia.

Parkinson, deteriorament en el moviment

El párkinson és un trastorn del sistema nerviós central que afecta principalment el moviment. Aquesta malaltia, descrita per primera vegada pel metge britànic James Parkinson el 1817, és crònica (persisteix durant un extens període de temps) i degenerativa (els seus símptomes empitjoren amb el temps).

Es caracteritza per la degeneració progressiva de les cèl·lules nervioses en una regió del cervell que s'anomena substància negra. Aquestes cèl·lules nervioses són responsables de produir una substància química anomenada dopamina, que és fonamental perquè les persones puguem realitzar moviments uniformes i deliberats.

Aquesta pèrdua de dopamina és la que produeix patrons anormals dins del cervell, causant un deteriorament en el moviment i la coordinació dels pacients.

Els símptomes principals del párkinson inclouen tremolors (moviments rítmics i involuntaris), rigidesa als músculs, bradicinèsia (lentitud als moviments) i deteriorament de la postura i l'equilibri. A més d'aquests símptomes motors, també es poden experimentar problemes com ara depressió, ansietat o trastorns del son.

Encara que no té cura, hi ha tractaments disponibles com la medicació (medicaments que incrementen el nivell de dopamina al cervell, per exemple) i la teràpia física i ocupacional. A més, s'estan desenvolupant noves tecnologies per fer front a la malaltia, com és el cas de l'implant que ara fa servir Marc Gauthier.

La importància de la medul·la espinal

El cas d'aquest pacient amb párkinson recorda Gert-Jan Oskam, un home holandès de 40 anys que va patir una lesió a la medul·la espinal i va quedar tetraplègic després d'un accident el 2011. Gràcies a un implant intel·ligent que connecta el cervell i la medul·la espinal, va tornar a caminar a principis de 2023.

En aquest cas, els investigadors van col·locar dos implants al cervell, que son capaços de llegir els seus pensaments a través d'una intel·ligència artificial. Aquests impulsos s'envien a un tercer implant que n'estimula elèctricament la medul·la. Aleshores els músculs reben una sèrie de senyals que li permeten realitzar certs moviments amb les seves extremitats.

Tant en el cas de Marc Gauthier com en el de Gert-Jan Oskam, l'objectiu dels implants era  perquè els músculs es moguessin. Però, per què és tan important la medul·la?estimular la medul·la espinal

La medul·la espinal és una part molt important del nostre cos. Es tracta d'una estructura cilíndrica i prima que està protegida dins de la columna vertebral i que actua com una via de transmissió de senyals nerviosos. És a dir, les ordres que envia el cervell passen per la medul·la espinal i aquestes es transmeten fins als músculs.

Si la medul·la espinal queda malmesa, com en el cas de les persones tetraplègiques, el pacient pot perdre certes capacitats motores, com aixecar-se o caminar.
En el cas del Parkinson, el que queda malmès és una part del cervell. Com a conseqüència, la qualitat i la quantitat de senyals transmesos que arriben a la medul·la poden ser anòmales, provocant dificultats en el moviment i la coordinació. Per això, els investigadors també han aconseguit en aquest cas moure les extremitats d'un pacient estimulant la medul·la.

Treballa l’actualitat a l’aula 

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -