Tots els turistes que vulguin entrar al centre històric de la ciutat italiana hauran de pagar cinc euros de taxa turística
Venècia ha posat en marxa un pla per intentar controlar el turisme de masses. Des de dijous passat, l'Ajuntament cobra una taxa de cinc euros als turistesque vulguin accedir al seu centre històric. Es tracta d'una mesura pionera: cap altra ciutat del món cobra als seus turistes només per visitar-la.
Aquesta ciutat italiana fa uns quants anys que proposa mesures per mitigar les conseqüències mediambientals i urbanístiques del turisme.
L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) va arribar a amenaçar la ciutat amb afegir-la a la llista de Patrimoni en perill. Aquest llistat està format per diversos llocs d'interès que es veuen amenaçats per diferents causes com els conflictes bèl·lics, el canvi climàtic o la inacció del govern.
El flux constant de turistes està causant danys al patrimoni arquitectònic i cultural de Venècia. A més, la nombrosa arribada de creuers i l’imparable augment del nivell del mar com a conseqüència del canvi climàtic estan perjudicant la ciutat, provocant que les marees de la llacuna creixin.
Acaban de publicarse las evaluaciones de la UNESCO y parece claro que en septiembre Venecia va a pasar a formar parte de la lista de patrimonio mundial EN PELIGRO 🔴
— Viaje al Patrimonio (@viajepatrimonio) August 1, 2023
El informe remarca los problemas del turismo masivo, cambio climático (nivel del mar) y proyectos de desarrollo pic.twitter.com/FTPNAzd2Ml
La ciutat italiana ja havia posat en marxa, com altres ciutats europees (per exemple, Barcelona), l’impost per pernoctar en allotjaments dins de la ciutat. Tot i això, l'Ajuntament considera que no és suficient.
La implantació de la nova taxa turística es dividirà en dos blocs: estarà vigent fins al 5 de maig i després tornarà a entrar en vigor els dissabtes i diumenges de maig i juny fins al 14 de juliol.
Impacte del turisme massiu
La nova mesura d'aquesta ciutat italiana coincideix amb la recent mobilització a les Canàries contra el turisme massiu. Desenes de milers de persones van sortir el cap de setmana passat als carrers a les vuit illes de Canàries per demanar un gir en el model turístic de masses que sosté l'arxipèlag.
Els manifestants denuncien un model insostenible de turisme que provoca la saturació dels espais naturals, la sobreexplotació dels aqüífers, l’augment desmesurat del preu de l'habitatge i la pobresa, així com la desigualtat social dels residents. A més, aquest model està conduint a la gentrificació de les illes.
🏛El grito contra el turismo de masas en Canarias irrumpe en el Congreso
— El Salto (@ElSaltoDiario) April 24, 2024
Vídeo de @MarSala___ pic.twitter.com/gf07E42zbr
El turisme massiu ha estat un motor clau per al desenvolupament econòmic de les Illes Canàries i avui genera molts llocs de treball en sectors com l'hostaleria i el transport. En total, el turisme suposa un 35% del producte interior brut de Canàries i prop del 40% de la feina.
Però, al mateix temps, aquesta forma de turisme a gran escala ha plantejat reptes importants en termes de sostenibilitat ambiental, social i econòmica.
El nombre de visitants que arriben a les illes cada any pot ser extremadament alt, arribant a sobrecarregar la infraestructura existent i generar congestió en llocs turístics populars. Això també té un impacte negatiu al medi ambient, com la contaminació, l'erosió dels recursos naturals i la pertorbació dels ecosistemes locals.
Una altra manera de fer turisme
La nova taxa turística aprovada per l’Ajuntament de Venècia no és l'única mesura que ha aprovat la ciutat els darrers anys. El 2017, la ciutat dels canals va prohibir la creació de nous hotels al centre històric. Aquest any s'han limitat els grups turístics de més de 25 persones i els guies no podran utilitzar altaveus pel soroll que generen.
Altres ciutats europees també han posat en marxa un pla per mirar de controlar el turisme massiu. Amsterdam, capital holandesa que té un dels ports més grans d'Europa, va prohibir que els creuers atraquin al centre de la ciutat. Per la seva banda, Mallorca rep un màxim de tres creuers diaris al seu port.
La presencia de #cruceros 🚢 puede aportar beneficios económicos 💰 a las ciudades. Pero este tipo de #turismo de masas también tiene consecuencias negativas ⛔️. Te lo explicamos 👇https://t.co/01RNktVfhH
— Junior Report (@JuniorReport_) July 26, 2023
L’objectiu d’aquestes mesures és divers. Es vol reduir l'afluència de turistes, frenar la contaminació, preservar el patrimoni cultural, mitigar l’impacte ambiental, alleujar la pressió sobre la infraestructura urbana i millorar la qualitat de vida dels residents locals, entre d'altres.
