La violència de gènere és una de les manifestacions més clares de la desigualtat entre homes i dones
El terme violència de gènere descriu qualsevol acte que té com a objectiu fer mal a una persona per motiu del seu gènere. Si bé no vol dir el mateix que violència masclista, tots dos conceptes se solen fer servir com a sinònims perquè la gran majoria de víctimes de la violència de gènere són dones.
La violència contra les dones es pot manifestar de moltes maneres: el matrimoni infantil, la mutilació genital femenina o l’explotació sexual en són alguns exemples. No obstant això, la forma de violència de gènere més habitual és la que es produeix dins de les relacions de parella.
L’Organització de les Nacions Unides (ONU) denuncia que 1 de cada 3 dones a tot el món ha patit violència física i/o sexual per part de la seva parella. Aquest tipus de violència pot produir-se per mitjans físics, econòmics i/o psicològics, tant en l’àmbit públic com el privat.
La violència de gènere constitueix un greu problema de salut pública i una violació dels drets humans. Les dones víctimes de violència pateixen un mal que sovint és irreparable i que impedeix el seu desenvolupament econòmic, social i personal.
Els índex de depressió, trastorns d’ansietat, embarassos no desitjats i infeccions de transmissió sexual són més alts entre les dones que han patit violència de gènere en comparació amb aquelles dones que no l’han experimentat mai, segons les dades d’ONU Dones.
Tipus de violència de gènere
El cas més habitual de violència de gènere té lloc quan la víctima és agredida per part de la seva parella o exparella. L’agressor pot exercir la violència de diferents maneres: violència física, psicològica, sexual i/o econòmica.
Quan parlem de violència física ens referim a qualsevol acció que provoca danys o patiment físic, com ara cops, puntades de peu o empentes. El cas més greu de violència física és el feminicidi, un terme que defineix els assassinats de dones per raons de gènere.
La violència psicològica es pot manifestar de moltes maneres: assetjament, intimidació, humiliació, manipulació, aïllament… Aquest tipus de comportaments produeixen una sèrie de danys emocionals que perjudiquen el desenvolupament personal de la víctima. El principal problema d’aquesta mena de violència és que és molt difícil de detectar.
La violència sexual inclou qualsevol comportament que suposi una violació del dret de les dones a decidir sobre la seva sexualitat. L’assetjament sexual o la violació són dues maneres d’exercir violència sexual, perquè són actes que es duen a terme sense el consentiment de la víctima.
Finalment, la violència econòmica es refereix a qualsevol acció que impliqui el control sobre l’economia de la víctima. L’objectiu és eliminar la independència econòmica de la dona, per exemple, controlant els seus diners i impedint-li l’accés als comptes bancaris.
Una mostra de la desigualtat
El masclisme, entès com la idea que l’home és superior a la dona, es posa de manifest a través de la violència de gènere. De fet, aquest tipus de violència és una de les manifestacions més clares de la desigualtat entre homes i dones que encara existeix en la societat.
L’agressor se sent en una posició de superioritat i dominació respecte de la víctima, i això el fa creure amb dret a exercir un mal físic, psicològic o sexual. L’objectiu sempre és fer mal i aconseguir el control sobre la dona.
Per prevenir la violència de gènere és fonamental l‘educació i promoure la igualtat entre els més joves des de ben petits. També cal lluitar contra els estereotips de gènere que continuen reproduint idees sexistes: per exemple, associar l’agressivitat als homes i la submissió i obediència a les dones només contribueix a reproduir actituds masclistes.
Els i les joves han d’aprendre valors com el respecte, la igualtat o l’empatia. Així mateix, és important que coneguin el significat de conceptes com masclisme, igualtat de gènere o violència masclista perquè entenguin la gravetat del problema.
D’altra banda, és important sensibilitzar la població en general. La violència de gènere és una de les xacres més greus a les quals s’enfronta la societat actual i només podrem erradicar-la si ens hi impliquem tots i totes.