La Xina: el gegant asiàtic

Xangai, la ciutat més poblada de Xina, és un exemple del ràpid creixement econòmic que està vivint el país. (Getty)

El país més poblat del món es modernitza per convertir-se en líder de l’economia mundial

La República Popular de la Xina és el tercer país més extens del planeta (només per darrere de Rússia i Canadà) i el més poblat del món: té més d’1.300 milions d’habitants.

Aquests dos factors expliquen, en part, que sigui un dels països més influents del món.

Després de molts anys d’aïllament, a finals del segle passat la Xina va decidir obrir-se al món. El govern xinès és menys estricte a l’hora d’aplicar les seves polítiques socialistes i ha començat a establir relacions comercials i diplomàtiques amb altres països.

Per això no és d’estranyar que la Xina sigui una de les potències emergents del segle XXI.

La Xina, la nova protagonista

Sent un país tan gran, amb tants recursos naturals i amb una població tan nombrosa, és lògic que la Xina sigui una de les principals potències econòmiques a nivell mundial.

Coneguda com “el gegant asiàtic”, la Xina té una capacitat de producció enorme que li permet competir a qualsevol mercat: construcció, tecnologia, moda, fabricació d’objectes…

El govern xinès ha descobert els avantatges del capitalisme i el liberalisme econòmic: en comptes d’invertir en polítiques públiques i serveis socials, es dóna prioritat a les empreses i negocis privats per generar riquesa.

En canvi, una gran majoria de la població sobreviu amb sous molt baixos i feines precàries. Milions de persones es traslladen del camp a la ciutat, la qual cosa provoca que les zones rurals siguin cada vegada més pobres.

D’altra banda, el ràpid creixement de l’economia i l’explotació dels recursos naturals han provocat que la Xina sigui un dels països més contaminants del món.

Entre la censura i l’autoritarisme

Després que l’últim emperador abdiqués al 1911, partits polítics amb diferents ideologies es disputaven el poder a la nova república. El conflicte es va allargar durant dècades i milions de persones van morir a la guerra.

Finalment, l’any 1949 va vèncer el Partit Comunista Xinès, liderat per Mao Zedong. El nou govern va utilitzar mètodes brutals per eliminar l’oposició: qualsevol persona que critiqués el règim podia ser torturada, anar a la presó durant anys o fins i tot ser executada.

La censura afectava també a tots els àmbits de la societat: als mitjans de comunicació, a les escoles, els llibres, l’art, la música… com en una dictadura, tot havia de ser aprovat per membres del Partit.

Després de la mort de Mao Zedong al 1976, el govern xinès va començar a aplicar polítiques més obertes. Els xinesos poden criticar la mala gestió del govern o queixar-se de la corrupció sense por a ser detinguts, però les manifestacions i protestes segueixen estant prohibides.

La població té accés a algunes televisions, pàgines web i xarxes socials estrangeres. No obstant això, l’accés a internet no és lliure. En els últims 3 anys el govern xinès ha censurat 13.000 webs i les cerques a Google estan filtrades (i vigilades).

Tot per evitar possibles revoltes i assegurar l’estabilitat del país.

Informa’t de tot a Junior Report Castellano | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here