Les dones continuen sent discriminades en àmbits molt diversos com la feina, la política, la cultura o la societat
Fa un segle, l’objectiu principal del moviment feminista era aconseguir la igualtat de condicions laborals entre treballadors i treballadores. Aquest va ser el motiu de les primeres manifestacions i l’origen del 8 de març.
La conquesta dels drets laborals va donar pas a una altra mena de reivindicacions, com el dret a votar de les dones. Nova Zelanda va ser el primer país a aprovar el sufragi femení l’any 1893, mentre que la resta de països van anar aprovant aquest dret fonamental durant el segle xx.
He aquí el MEJOR MAPA que vas a ver hoy! 🌎🌍😍
Tomado de @Tobiasenmuth2Sumo algunas curiosidades 🤔y #Datos 🧐 sobre el Sufragio femenino en el mundo. #Feminismo
Síganme lxs buenxs!!.
👇🏾 pic.twitter.com/JVJTR0tXkx— Milena Páramo 🐢 (@MileParamo) August 28, 2018
A partir d’aleshores, les dones van anar conquerint altres drets: estudiar a les universitats, treballar i emancipar-se sense necessitar el permís del pare o del marit, presentar-se com a candidates a unes eleccions…
De tota manera, les dones encara són minoria en àmbits tan importants com el govern, l’esport o la investigació científica. Existeixen #1000Motivos per continuar reivindicant els drets de les dones.
Dones al poder?
Molts governs treballen per promulgar lleis que redueixin les desigualtats entre homes i dones. Però a la pràctica, aquests canvis triguen molt a fer-se visibles.
D’acord amb dades d’ONU Dones, l’Agència de Nacions Unides que treballa per promoure la igualtat de gènere, si ajuntéssim tots els parlaments del món només 1 de cada 4 diputats seria una dona (el 24%).
La proporció de dones en política disminueix a mesura que la responsabilitat augmenta. Només un 18% dels ministeris els ocupen dones. Al món hi ha gairebé 200 països, però només hi ha 11 dones que siguin cap d’estat i 12 que ho siguin de govern.
Mañana América Latina y el Caribe se quedarán sin mujeres en las Presidencias de sus países y con una muy tímida participación política de mujeres en los varios niveles.
En este día, hacemos un llamado por una región con una vida democrática paritaria: https://t.co/DN3RoYXmmM pic.twitter.com/rVpxNIf9PD
— ONU Mujeres (@ONUMujeres) March 10, 2018
La falta de dones als òrgans de govern suposa un obstacle perquè s’aprovin lleis més igualitàries. Per exemple, per promoure la igualtat salarial, allargar la baixa de maternitat, protegir les víctimes de violència de gènere, etc.
L’esport (també) és cosa de noies
Avui, cada vegada més noies practiquen esport, formen part d’un equip i participen en competicions esportives. Malgrat tot, el món de l’esport encara és un dels àmbits amb més desigualtat de gènere.
D’una banda, hi ha la diferència salarial entre esportistes masculins i femenins. I de l’altra, les competicions femenines compten amb menys recursos, menys patrocinadors i menys difusió als mitjans de comunicació.
És un peix que es mossega la cua perquè, com menys presència de l’esport femení hi hagi a la societat, més difícil serà normalitzar-lo.
#XVdelLeón | La irlandesa Joy Neville, árbitro del @ferugby vs @russiarugby ocupa la contraportada del @diarioas por ser la primera mujer que dirige un partido del Campeonato de Europa. Congratulations, Joy! @IrishRugby 👍 pic.twitter.com/p0tEQpptPp
— España Rugby (@ferugby) February 11, 2019
A més, l’esport és una eina molt útil per difondre valors com la igualtat de gènere i el respecte a les dones.
Per això cal denunciar el tracte masclista o discriminatori que reben moltes jugadores pel simple fet de ser dones. Com a esportistes, mereixen ser valorades pels seus èxits professionals.
¡LAMENTABLE!
"¿Sabes perrear?" fue la mejor pregunta que Martin Solveig tuvo para Ada Hegerberg, quien recibía el primer #BallonDor del fútbol femenino.
El hecho generó reacciones negativas alrededor del mundo, pese a que el presentador pidió disculpas. pic.twitter.com/LHmcGUA3E4
— ABC Digital (@ABCDigital) December 4, 2018
Noies i dones científiques
Durant segles, les dones han estat apartades del coneixement. Era una manera d’assegurar-se que no pensessin pel seu compte, i així evitar el pensament crític i que qüestionessin les relacions de poder.
La falta d’accés a una educació continua afectant més les nenes que els nens, sobretot a les zones més desfavorides. En canvi, als països desenvolupats, la desigualtat es reflecteix en els estudis científics.
Segur que podem mencionar molts noms de dones models, influencers, actrius o cantants, abans que dones matemàtiques, enginyeres o politòlogues.
Les dones científiques o investigadores solen quedar relegades a un segon pla i els seus descobriments solen passar desapercebuts. Com Donna Strickland, una de les guanyadores del Premi Nobel de Física 2018.
Wikipedia rechazó en mayo la entrada de Donna Strickland, ganadora ayer del Nobel de Física, porque no era lo suficientemente "famosa" https://t.co/NFoWOcGpqH #WomenInScience
— Lorena Fernández Álvarez (she/her) (@loretahur) October 3, 2018
Segons dades de la UNESCO, menys del 30% dels investigadors són dones. Per això s’han creat iniciatives com el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, per tal d’impulsar la seva participació i reduir la desigualtat de gènere en l’àmbit científic.
https://www.instagram.com/p/Btv0dD4lmHA/
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English