11-S: El dia que el món es va paralitzar

Es compleixen dues dècades de l'atac terrorista a les Torres Bessones i el Pentàgon, símbols del poder econòmic i militar dels Estats Units

Demà es compleixen 20 anys dels atemptats de l’11-S, un dels atacs terroristes més dramàtics i impactants de la història, que va captar l'atenció dels mitjans de comunicació de tot el món. Els atemptats van tenir lloc l'11 de setembre del 2001 a diverses ciutats dels Estats Units.

Un grup de 19 terroristes van segrestar 4 vols comercials amb centenars de passatgers a bord. Dos d'aquests avions es van estavellar contra les Torres Bessones, els dos edificis més alts de Nova York, situats a la zona financera de la ciutat; un tercer avió va xocar contra el Pentàgon, la seu del Departament de Defensa dels Estats Units, a Washington; i un quart va acabar estavellant-se en un camp als afores de Pittsburgh (Pennsilvània), malgrat que la intenció inicial era atacar el Capitoli, la seu del govern estatunidenc.

Prop de 3.000 persones van morir (entre elles els terroristes) i encara hi ha 24 persones desaparegudes. En l'actualitat, cada 11 de setembre s'encenen 88 focus de llum a la Zona Zero, l'espai que ocupaven les Torres Bessones i on també hi ha un memorial en record de les víctimes de l'atemptat.

Els atacs van ser reivindicats per Al-Qaeda, un grup terrorista que defensa una visió radical de l'islam i que estava liderat per Osama Bin Laden, que aquells dies es trobava a l'Afganistan gràcies a la seva bona relació amb els talibans, un grup militar que governava el país.

Un mes després de l’11-S, a l'octubre del 2001, el llavors president dels Estats Units, George W. Bush, va decidir enviar tropes militars a l'Afganistan com a resposta a l'atac terrorista. L'objectiu: acabar amb Al-Qaeda alhora que emprenia una lluita contra els talibans.

D'aquella ocupació militar també es compleixen 20 anys, però ara l'Afganistan està en mans dels talibans, que s'han fet amb el poder poques setmanes després de la retirada de les tropes estrangeres, entre les quals l’exèrcit dels Estats Units.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Junior Report (@junior_report)

Qui és Al-Qaeda?

Al-Qaeda és una organització terrorista que té una visió extremista de l’islam i utilitza els atacs violents per imposar el seu poder. Igual que els talibans, rebutja la cultura i costums occidentals i restringeix dels drets i llibertats de la ciutadania, especialment de les dones.

A diferència dels talibans, que només se centren en un territori concret (l'Afganistan), Al-Qaeda té un seguidors a nivell mundial i persegueix la creació d’un Califat: un sistema de govern en el qual un únic líder religiós i polític governa seguint les lleis de l'islam.

Al-Qaeda va ser fundada pel multimilionari Osama Bin Laden a finals de la dècada de 1980, en el context de la Guerra de l'Afganistan (1978-1992). Aquest conflicte va enfrontar als mujahidins, un grup armat afganès que rebia el suport dels Estats Units, contra la Unió Soviètica, que buscava ampliar la seva influència al país asiàtic.

Al principi, Al-Qaeda era una xarxa de suport a organitzacions armades com els talibans, als quals proporcionava armament i entrenament militar. Però amb el temps es va consolidar com una organització terrorista i es va expandir a altres països com el Pakistan, l'Iraq i Síria, però també a l’Àfrica i el Sud-est Asiàtic.

Bin Laden es va convertir així en l'home més buscat del món i la seva figura es va convertir en la representació del terror a Occident. Després d'anys de cerca, el 2 de maig del 2011, el president dels Estats Units, Barack Obama, va anunciar que Bin Laden havia estat abatut a Abbottabad (el Pakistan).

El terrorisme com a amenaça global

L’11-S va marcar un abans i un després a  la política exterior de molts països, sobretot als Estats Units. El temor a un nou atac terrorista es va convertir en l'eix principal del debat polític, la qual cosa va fer augmentar la sensació de por entre la societat. La lectura que es va fer de l’11-S és que els països occidentals podien ser atacats en qualsevol moment per grups terroristes.

Després de l’11-S, ciutats com Madrid, Londres, Brussel·les i Barcelona van patir atacs terroristes. No obstant això, les xifres demostren que la gran majoria d'atemptats i víctimes mortals els últims 20 anys s'han produït a països musulmans, situats a les regions d'Orient Mitjà, Àfrica del Nord, Àsia Meridional i Àfrica Subsahariana, i no en països occidentals.

L’11-S també va servir com a argument per a reformular les normes de seguretat, especialment als aeroports, on els controls es van intensificar tant per als passatgers com per l'equipatge que es transportava.

D'altra banda, es van aprovar lleis antiterroristes per prevenir qualsevol amenaça. En molts casos, aquestes lleis limitaven els drets i llibertats de la ciutadania amb l'excusa de protegir-la. Les polítiques migratòries i les lleis d'estrangeria també es van endurir i van fer més difícil viatjar d'un país a un altre, especialment de països musulmans als Estats Units.

Segons analistes polítics, els atemptats del 11-S van deixar un món més xenòfob i islamòfob, en el qual els moviments populistes i els discursos d'extrema dreta han anat adquirit més influència i poder.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!