La novel·la de Bram Stoker barreja personatges històrics amb llegendes i va marcar per sempre l'imaginari col·lectiu sobre vampirs
Aquest 27 de maig es compleixen 125 anys de la primera edició de Dràcula (1897), el llibre sobre vampirs més famós que s'ha publicat mai i un gran referent de les històries de terror. És també l'obra més coneguda de l'irlandès Bram Stoker (1847-1912), que al llarg de la seva vida va escriure desenes d'articles, contes i novel·les.
El llibre barreja la vida d'un personatge històric real, el príncep romanès Vlad Tepes, amb les llegendes de vampirs i altres éssers mitològics que es remunten segles enrere.
? ? Hace 123 años se publicaba por primera vez la novela "Drácula", del escritor irlandés Bram Stoker. Este clásico, revolucionó la novela de terror y a lo largo de la historia fue adaptado por diferentes disciplinas artísticas, como cine, teatro y televisión. pic.twitter.com/xKT3R8V0Oq
— Cultura Nación (@CulturaNacionAR) May 26, 2020
La història comença amb l'advocat britànic Jonathan Harker, que s'embarca en un viatge per l'est d'Europa per a reunir-se amb el comte Dràcula de Transsilvània, malgrat els advertiments que va rebent pel camí. El comte el rep amablement al seu castell i li ofereix allotjament i menjar.
No obstant això, el castell aviat esdevé un lloc de malson. L'advocat descobrirà que el comte es transforma en un ésser diferent i temible a la nit, que dorm en un taüt i beu sang. Harker, la seva promesa Mina Murray i el doctor Van Helsing uniran forces contra els poders obscurs de Dràcula. Però, d'on ve aquesta història?
Mescla d'història i llegenda
Els vampirs són éssers mitològics que viuen de nit i descansen de dia (no pot tocar-los la llum del sol). S'alimenten de la sang de les seves víctimes, que també es converteixen en vampirs si un vampir els mossega amb els ullals esmolats. Són éssers que viuen entre la vida i la mort, associats amb el mite de la immortalitat.
Els vampirs o personatges similars apareixen en diferents punts de la història. En la mitologia clàssica de l'antiga Grècia i Roma, l’estirge era un ésser alat que bevia sang per sobreviure. També la història de Mesopotàmia, el folklore jueu o les llegendes xineses parlen sobre éssers que existeixen entre la vida i la mort i provoquen terror entre la població.
Viollet-le-Duc dispuso 56 quimeras en en la Galería de las quimeras. Sin duda, la más famosa es el Stryge, una criatura nocturna parecida a un vampiro, que ya aparece en la mitología romana. pic.twitter.com/GSpBUFyMZT
— National Geographic España (@NatGeoEsp) January 28, 2022
Els arqueòlegs han trobat alguns cadàvers de suposats vampirs, el més antic del segle XII, amb estaques clavades o pedres sobre la tomba, per evitar que fugin i persegueixin els vius. Els científics conclouen que, en general, algunes malalties i pestes s'associaven a aquests éssers mitològics.
Jure Grando era un pagès que va viure a la regió d'Ístria, a Croàcia, entre els segles XVI i XVII. Va morir el 1656, però la llegenda diu que sortia de la tomba a les nits i atemoria la població, fins que va ser decapitat post-mortem el 1672. Se'l considera el primer vampir d'Europa.
Per escriure la seva novel·la, Bram Stoker es va inspirar en la història de Vlad Tepes, conegut amb el sobrenom de Vlad l’Empalador perquè era una de les seves formes de tortura favorites. Aquest príncep romanès es va fer famós al segle XV per la seva crueltat i les seves pràctiques sanguinàries en la guerra, que el van fer encara més temut entre la població.
VLAD DRACULEA, conocido como Vlad Tepes (el Empalador, en rumano), fue un príncipe de Valaquia del siglo XV, considerado héroe nacional rumano en su lucha contra los turcos, pero su crueldad le convirtió en símbolo del mal y acabó convertido en un vampiro por la literatura. pic.twitter.com/9HgDiAMTF5
— Alonso de Lanzós (@AlonsodeLanzos) December 9, 2019
De la novel·la gòtica al cinema d'estrena
Dràcula és una de les obres més destacades de la novel·la gòtica: un gènere literari que va sorgir a Anglaterra a finals del segle XVIII i que combinava el terror amb els fets sobrenaturals i, sovint, les històries romàntiques.
La novel·la gòtica rescatava l'estètica del gòtic medieval (segle XV) a les narracions i estava molt influenciada pel romanticisme europeu, un moviment intel·lectual i cultural que exaltava les emocions humanes i la força de la natura, en contrast amb la racionalitat i el pensament científic que es van imposar durant el Renaixement (segles XVI i XVII) i la Il·lustració (segle XVIII).
A Anglaterra, la novel·la gòtica va tenir alguns dels autors més destacats, com Ann Radcliffe o Mary Shelley, l'autora de Frankenstein (1818). També destaquen els contes de terror i misteri de l'estatunidenc Edgar Allan Poe.
Hace 200 años, Mary Shelley escribió la primera novela de ciencia ficción: ‘#Frankenstein o el moderno Prometeo’. Una historia de terror ?♂️ que también habla sobre el peligro de los avances tecnológicos y el miedo a perder lo que más queremos.
— Junior Report (@JuniorReport_) December 9, 2018
? https://t.co/Qa1Y5SvSnV pic.twitter.com/ue2SlAVtHv
La novel·la de Bram Stoker és l'obra de vampirs més famosa de la literatura, però no va ser la primera. John William Polidori va crear el gènere del vampir romàntic amb El vampir (1819), mentre que Varney el Vampir o El festí de la sang (1845) es considera el primer llibre de vampirs de la història.
Ara bé, l'obra de Stoker va passar a la història i va servir d'inspiració per a molts altres títols, tant en la literatura com al cinema. Nosferatu (1922) va ser la primera adaptació cinematogràfica: una pel·lícula muda en blanc i negre que s'ha convertit en un clàssic cinematogràfic.
El director estatunidenc Francis Ford Coppola va dirigir Drácula, de Bram Stoker (1992), una pel·lícula fidel a la història original que va tenir un gran èxit. Més tard van aparèixer altres adaptacions modernes com Entrevista amb el vampir (1994), Blade (1998) o la saga Crepuscle (2008), basada en les novel·les del mateix nom.
La ciutat de Dublín, d'on era originari l'escriptor, organitza cada any el Festival de Bram Stoker per donar a conèixer la seva obra i celebrar el seu llegat literari.