29 maig 2024
spot_img
29 maig 2024

20 anys de l’11M

L'atac d'un grup jidahista l'11 de març de 2004 a diversos trens de Madrid es considera el pitjor atemptat terrorista de la història d'Espanya

Avui fa 20 anys de l'atemptat terrorista que va tenir lloc a Madrid l'11 de març del 2004. Aquell matí, fins a 10 motxilles bomba van esclatar gairebé simultàniament en quatre trens de la xarxa de rodalies de la capital espanyola.

L'atac va causar la mort de 191 persones i va deixar més de 2.000 ferits, i per això avui és considerat el pitjor atemptat terrorista de la història d'Espanya.

Aquell 11 de març va ser un dia de màxima confusió perquè les informacions sobre qui hi havia darrere l'atac eren contradictòries. El llavors ministre d'interior, Ángel Acebes, i el seu govern (del Partit Popular) van insistir diverses vegades que la responsable del que havia passat era la banda terrorista ETA.

ETA era una organització revolucionària que volia assolir la independència d'Euskal Herria (territori que comprèn les províncies del País Basc espanyol i francès). Per assolir els seus objectius, va utilitzar la lluita armada: entre el 1964 i el 2011, va dur a terme més de 3.000 atemptats.

A causa de la seva activitat terrorista aquells anys, el govern d'Espanya, llavors liderat per José María Aznar (PP), no va dubtar a culpar ETA del que havia passat l'11M. Tot i això, les fonts policials van apuntar que probablement darrere d'aquell atac podria estar un grup gihadista.

Aquesta gestió de la informació per part del govern va generar una gran controvèrsia a Espanya. Per què seguien dient que l'organització basca estava darrere del que havia passat si hi havia evidències significatives que assenyalaven la participació d'extremistes islàmics?

La desinformació va arribar fins als mitjans de comunicació, que també van compartir aquesta teoria. Tot i això, la investigació policial va acabar confirmant que els responsables de l'atemptat van ser membres d'una cèl·lula terrorista gihadista, formada principalment per individus d'origen marroquí que no tenien res a veure amb ETA.

Campanya de desinformació

Després de l'atemptat, el president José María Aznar (PP) i el govern van intentar atribuir la responsabilitat dels atacs a l'organització ETA, malgrat que les proves i les investigacions apuntaven a una possible vinculació amb el terrorisme islamista.

Aquesta versió va ser amplificada també pels mitjans de comunicació. La cadena pública RTVE, finançada pel govern, va ser criticada per difondre la versió oficial del Partit Popular sense qüestionar-la, limitant l'accés a veus crítiques que posaven en dubte la versió inicial dels fets als seus telenotícies i reportatges.

Un dia després de l’atemptat, la Casa Blanca va oferir a Televisió Espanyola una entrevista amb el president dels Estats Units, George Bush, i la primera dama, Laura Bush. Realitzada pel periodista Lorenzo Milá, aquesta mai va arribar a ser emesa completa a TVE. Bush parlava de terrorisme islamista, cosa que anava en contra de la versió del govern espanyol.

RTVE ja havia estat criticada anteriorment durant el mandat d'Aznar per la proximitat al govern i la manca d'imparcialitat. Però no va ser l'únic mitjà implicat: altres també van mantenir la versió del govern. Anys després, directors de diaris i periodistes han confirmat que van rebre pressions per part del govern per compartir aquesta informació sobre l'autoria.

Molts analistes consideren que tota la desinformació d'aquell moment va contribuir a la derrota electoral del partit d'Aznar a les eleccions generals, que es van celebrar tres dies després de l'atemptat. El partit socialista liderat per José Luis Rodríguez Zapatero va aconseguir la victòria.

Las víctimas

Enmig de la intensa activitat política i la polèmica sobre la gestió de la informació per part del govern i els mitjans de comunicació, les víctimes de l’atemptat de l’11M van quedar en un segon pla en molts moments.

191 persones van morir a l'atac, que també va deixar més de 2.000 ferits. És a dir, milers de persones que aquell matí viatjaven en aquests trens van sobreviure. Famílies senceres van patir pèrdues devastadores i altres van enfrontar seqüeles físiques i emocionals greus després de l'atac.

Tots mereixien una atenció prioritària i un suport continu per part de la societat i les autoritats. Tot i això, part de l'atenció mediàtica es va centrar més en el debat polític i les acusacions de desinformació que en el patiment i les necessitats de les víctimes.

Els autors de l'atac van anar a judici. L'Audiència Nacional va condemnar 21 dels 28 processats per l'atemptat el 2007. Va condemnar a cadena perpètua Jamal Zougam i Otman el Ganaoui, com a autors materials dels assassinats, i José Emilio Suárez Trashorras com a autor per cooperació.  

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -