30 anys del genocidi de Ruanda

Aproximadament 800.000 persones, la majoria tutsis, van ser assassinades a mans d'hutus extremistes en un conflicte entre les dues ètnies

Entre el 7 d'abril i l’1 de juliol de 1994, va tenir lloc un dels genocidis més recordats de les darreres dècades. Va ser a Ruanda, on durant aquells dies la majoria dels ciutadans de l’ètnia hutu (que llavors representaven el 85% de la població) es van rebel·lar contra els tutsis (que eren una minoria del 14%).

Els hutus més extremistes van llançar un pla per assassinar tota la minoria tutsi del país ia qualsevol altra persona que s'oposés a les polítiques del seu govern, inclosos hutus moderats. Al voltant de 800.000 persones van ser assassinades com a conseqüència d’aquest pla en un període que va durar gairebé 100 dies. El 70% de les víctimes era població tutsi.

Es van dur a terme assassinats, violacions, tortures i la destrucció de propietats. Milers de persones van buscar refugi a esglésies, escoles i edificis governamentals, però molts d'aquests llocs van deixar de ser segurs i es van convertir també en espais de massacre.

Els hutus i els tutsis són els dos grups ètnics principals a Ruanda. Encara que comparteixen la mateixa cultura, religió i llengua, han experimentat tensions i conflictes al llarg de la història. La principal diferència entre les dues ètnies és la seva ocupació econòmica: mentre que els tutsis s'han dedicat a la ramaderia, els hutus han fet d’agricultors.

La divisió dels ciutadans ruandesos per ètnia va començar a l'època del colonialisme. Quan els belgues van aconseguir el control d'aquest país d'Àfrica Oriental a finals del segle XIX, van classificar la població segons el grup al qual pertanyien, creant uns carnets d'identificació racial que assenyalaven qui era hutu i qui tutsi.

L'origen del conflicte

Durant el període colonial, el Govern belga va considerar superiors als tutsis i els va afavorir amb una millor educació i la possibilitat d’aconseguir certs llocs de treball a nivell militar i administratiu. Això va fer que els hutus, que havien quedat relegats a un segon pla, comencessin a sentir cert ressentiment pels seus veïns.

El 1959, tres anys abans que Ruanda aconseguís la seva independència, els hutus van enderrocar el llavors rei tutsi i van assassinar milers de persones d'aquest grup, provocant que molts se n'anessin a altres països. Allà, exiliats tutsis van formar un grup rebel, el Front Patriòtic Ruandès (FPR), que buscava enderrocar al nou govern ruandès liderat pels hutus.

Després dècades de tensions, el detonant del genocidi es va produir el 6 d'abril de 1994. L’avió en què viatjaven el llavors president de Ruanda, Juvenal Habyarimana, i el president de Burundi, Cyprien Ntaryamira, ambdós hutus, va ser abatut, provocant la mort de tots dos.

Els extremistes hutus van culpar de l'atac a l'avió a l’FPR, liderat pels tutsis, i van iniciar una matança contra ells. Van prendre el control de carreteres i van emprendre una cerca casa per casa de tot aquell que fos tutsi per assassinar-lo.

Al voltant de 10.000 persones van ser assassinades cada dia, mentre la comunitat internacional no intervenia. Aquest genocidi va ser una de les pitjors matances ètniques de la història recent de la humanitat. Al juliol de 1994, l’FPR, recolzat per l'exèrcit d'Uganda, va acabar prenent el control de Ruanda, donant per finalitzada la massacre.

Ruanda actualment

El Front Patriòtic Ruandès (FPR), liderat pel President Paul Kagame, governa el país des de 1994, quan va enderrocar les forces responsables del genocidi.

Al novembre d'aquell mateix any, es va establir el Tribunal Penal Internacional per a Ruanda (TPIR), on més de 90 persones van ser acusades després de llargs processos judicials. Desenes d’alts funcionaris ruandesos hutus van ser condemnats per genocidi, però molts altres van poder fugir del país sense rebre cap càstig.

Encara que el govern actual manté l'estabilitat i el creixement econòmic, diverses organitzacions de drets humans assenyalen que també reprimeix la dissidència política. L'organització Casa de la Llibertat adverteix que a Ruanda hi ha vigilància generalitzada, intimidació, detenció arbitrària, tortura i presumptes assassinats de dissidents exiliats.

Així mateix, el president Kagame té intenció de presentar-se a un quart mandat a les eleccions del proper 15 de juliol. Amnistia Internacional assenyala que, després de tirar endavant una polèmica reforma constitucional que li va permetre obtenir el seu actual tercer mandat, el cap de l'Estat podria governar fins al 2034.