Milers de nens indígenes van ser apartats de les seves famílies i enviats a internats dirigits per l'Església catòlica
El Papa Francesc ha viatjat aquests dies al Canadà, en una visita històrica per demanar perdó pels abusos comesos per l'Església catòlica contra la població indígena d'aquest país durant dècades.
Des de finals del segle XIX i fins a la dècada del 1990, més de 150.000 nens indígenes van ser separats per força de les seves famílies i enviats a internats catòlics amb l'objectiu d'allunyar-los de la seva llengua i cultura, i de convertir-los al cristianisme.
En aquests internats, molts nens i nenes patien desnutrició, maltractament físic i verbal i fins i tot van ser víctimes d'abusos sexuals, segons una investigació duta a terme per la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació (CVR) i el govern del Canadà. Es calcula que prop de 6.000 menors van morir a conseqüència dels abusos.
El Papa s'ha reunit amb representants de diferents pobles indígenes del Canadà i els ha demanat perdó diverses vegades al llarg del seu discurs. Es tracta d'un gest històric per part d'un pontífex, que és la màxima autoritat de l'Església catòlica i representa més de 1.300 milions de creients arreu del món.
Pels nadius, el fet que el pontífex s'hagi desplaçat fins al Canadà per demanar perdó en persona (i no simplement a través d'un comunicat) té molta importància, perquè és la terra dels seus avantpassats i té un significat especial.
Francesc va estar acompanyat pel primer ministre canadenc, Justin Trudeau, i la governadora general, Mary Simon, que actua com a representant de la Reina Isabel II, que és la cap d'Estat del Canadà. Simon va ser nomenada al 2021 i és la primera persona indígena (de l'ètnia inuit) que ocupa aquest càrrec.
Abusos i maltractaments a les residències indígenes
El Sistema Escolar de Residències Indígenes va funcionar durant més de 120 anys, entre 1874 i 1996. Els nens i nenes indígenes que anaven a aquestes escoles eren separats dels seus pares i la seva família. Molts només parlaven la seva llengua materna, una llengua aborigen, i eren obligats a aprendre anglès o francès (l'idioma de les autoritats canadenques).
En total hi havia més de 130 internats repartits per tot el país, on s'enviaven els fills de les Primeres Nacions (terme que defineix els pobles indígenes que vivien al Canadà abans de l'arribada dels colonitzadors europeus a partir del segle XVI).
L'Església catòlica gestionava fins al 70% d'aquests centres d'acollida. Allà, molts menors passaven gana, fred i no vivien en un entorn prou segur per garantir el seu desenvolupament físic, intel·lectual i emocional. Tampoc hi havia personal mèdic qualificat que pogués fer un seguiment dels problemes de salut de l'alumnat.
Els més petits eren objecte de burla per part dels professors i personal del centre, que els humiliaven per parlar el seu idioma natiu i els van obligar a convertir-se al cristianisme.
D'acord amb les investigacions, milers de nens van morir mentre estaven internats en aquests reformatoris. Els cossos gairebé mai es lliuraven a les famílies i s'enterraven en tombes sense nom als terrenys de l'escola.
Al maig del 2021, es van trobar les restes de 215 nens en una fossa comuna en Kamloops, al sud-oest del país, on hi havia una antiga escola residencial per a nens indígenes. Aquest descobriment va provocar una forta commoció entre la societat canadenca, que va exigir que s'investiguessin tots els casos. Des de llavors s'han descobert més de 1.300 tombes anònimes prop d'aquests centres.
Un episodi fosc en la història del Canadà
La majoria de les escoles i internats on es van cometre els abusos estaven dirigits per religiosos catòlics, però aquests centres educatius eren propietat de l'Estat, que va ser qui va impulsar aquest sistema de reeducació i assimilació cultural. Durant molt de temps, el govern canadenc va mirar cap a una altra banda per no reconèixer les atrocitats que s’hi cometien.
El pretext d'aquestes escoles era educar els nens indígenes, però en realitat pretenien eradicar la seva cultura i imposar els costums i idees de la majoria blanca colonitzadora, d'origen britànic i francès. També era una manera d'accelerar la desaparició dels pobles aborígens i quedar-se amb les seves terres i recursos naturals.
Durant anys, la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació del Canadà va entrevistar més de 7.000 víctimes i va investigar els arxius governamentals per aclarir què va passar en aquestes escoles. L’any 2015 va presentar un informe que descrivia la situació viscuda com un “genocidi cultural”.
Al gener del 2022, el govern canadenc va anunciar una indemnització de 31.000 milions de dòlars per compensar els nens que van estar en aquestes escoles i centres d'acollida i les seves famílies. Les indemnitzacions del govern i la disculpa del Papa són els primers passos cap a la reconciliació.