La cerimònia de comiat a la Reina d'Anglaterra reunirà presidents, primers ministres i monarques de tots els continents
El funeral de la reina Elisabet II, morta el passat 8 de setembre, se celebrarà avui a l'Abadia de Westminster de Londres, una església anglicana situada al costat del Palau de Westminster, que és la seu del govern al Regne Unit.
Elisabet II (1926-2022) va ser la monarca més longeva del Regne Unit: el seu regnat va durar 70 anys i va deixar un llegat molt extens. Com a cap d'Estat, va representar el seu país enmig de guerres, crisis polítiques, la pandèmia del coronavirus o els escàndols de la seva família. Per això es considera una de les figures més rellevants de la història del segle XX.
D'altra banda, el Regne Unit és un dels països més rics i poderosos del món. A més de mantenir relacions polítiques i comercials amb les principals potències mundials (els Estats Units, Unió Europea, la Xina), també manté una estreta relació amb les antigues colònies de l'Imperi Britànic, que avui dia formen part de la Commonwealth o Mancomunitat de Nacions.
Per aquest motiu, el funeral serà un gran esdeveniment d'Estat en el qual participaran representants de gairebé tots els països del món. S'espera que s’hi reuneixin prop de 500 líders internacionals, entre presidents, membres de la reialesa i altres governants. Entre aquests no hi haurà el president de Rússia, Vladímir Putin, que no ha estat convidat per haver promogut la guerra a Ucraïna (el Regne Unit ha estat un dels països que ha donat més suport econòmic al govern ucraïnès).
La Reina va morir als 96 anys al Castell de Balmoral (Escòcia), una de les residències oficials de la Família Reial britànica. Des d'allà, el fèretre va ser traslladat primer a Edimburg, la capital escocesa, i després fins a Londres, on serà enterrada.
Al llarg de quatre dies, prop de 400.000 persones han fet cua durant hores per passar davant del fèretre de la Reina i presentar els seus respectes. Aquest fet es considera una demostració de la popularitat de la monarquia entre la població britànica.
Protocol funerari
El funeral de la Reina compta amb un protocol desenvolupat per l'Oficina d'Afers Exteriors, de la Commonwealth i de Desenvolupament (FCDO). El dia anterior al funeral, el nou rei Carles III rebrà els mandataris internacionals al Palau de Buckingham. Els convidats podran signar el llibre de condolences i visitar el fèretre 3 minuts (tot es gravarà en vídeo per mostrar-ho posteriorment).
Segons les informacions publicades a Politico, els convidats hauran de seguir unes normes de protocol molt estrictes per tal de garantir la seguretat dels 2.000 assistents al funeral. Es tracta d'un esdeveniment polític poc habitual que reunirà líders de tot el món en una mateixa ciutat, per això les mesures de seguretat són tan elevades.
D'una banda, s'ha demanat als polítics i representants que viatgin al Regne Unit en vols comercials i no amb avió privat, per evitar un col·lapse al trànsit aeri i als aeroports de la capital.
Tampoc podran fer servir helicòpters per desplaçar-se per la ciutat i els afores, sinó que seran traslladats en autocars a l'Abadia de Westminster per assistir a la cerimònia. Ara bé, hi haurà excepcions com el president dels Estats Units, Joe Biden, que es desplaçarà en la seva limusina blindada per motius de seguretat.
Monarquia o república
La monarquia britànica és una de les institucions més antigues del món. El primer monarca amb el títol de Rei d'Anglaterra va ser Alfred I el Gran (849-899), que va regnar al segle IX.
La monarquia és una forma de govern en la qual el càrrec de cap d'Estat s'hereta entre els membres d'una mateixa família o dinastia. El màxim líder polític és el monarca (rei o reina), que pot tenir diferents poders en funció del tipus de monarquia.
En una monarquia parlamentària, el rei o reina té un càrrec simbòlic i representa el país en esdeveniments oficials o a l'estranger. En una monarquia constitucional, el monarca té poders restringits: la seva opinió pot influir en la formació del govern, però no pot intervenir directament en les polítiques d'un país (aquesta responsabilitat recau en el parlament o congrés, triat pels ciutadans). Finalment, en una monarquia absolutista o autocràtica, el rei o reina acapara tot el poder: pot dictar o canviar lleis i intervenir en el govern.
El Regne Unit és una monarquia constitucional, en el qual la Reina Elisabet II (a partir d'ara, Carles III) col·laborava amb el primer ministre o primera ministra i el govern per garantir l'estabilitat del país i representar els interessos britànics al món.
Dels prop de 200 estats que hi ha al món, al voltant de 40 països tenen a un monarca com a cap d'Estat. No obstant això, algunes persones creuen que la monarquia és un sistema antiquat i obsolet, i per això defensen un sistema polític en forma de república.
La principal diferència és qui ocupa el càrrec de cap d'Estat: en una monarquia, es tracta d'un lloc vitalici i hereditari (dura tota la vida si no és que el monarca decideix abdicar), mentre que en una república el president és nomenat en unes eleccions.
La mort d'Elisabet II ha reobert el debat sobre monarquia o república en alguns països que van ser antigues colònies britàniques i que ara formen part de la Commonwealth (per la qual cosa el cap d'Estat és el monarca del Regne Unit). El petit arxipèlag d'Antigua i Barbuda, al Carib, ja ha anunciat un referèndum en tres anys per decidir si vol continuar sent una monarquia.