El Partit Republicà recupera terreny a les eleccions de mig mandat dels Estats Units

Els republicans aconsegueixen una mínima majoria al Congrés, mentre que els demòcrates conserven el control del Senat

El Partit Republicà s'ha imposat per la mínima a les eleccions legislatives dels Estats Units, que es van celebrar el 8 de novembre. Tot i que encara no s'ha completat el recompte de vots, es dona per fet que els republicans aconseguiran la majoria de diputats a la Cambra de Representants, mentre que el Partit Demòcrata mantindrà el seu avantatge al Senat.

El canvi de majoria al Congrés és important. Fins ara, el Partit Demòcrata tenia majoria parlamentària a totes dues cambres i això permetia al president Joe Biden (que també és demòcrata) governar sense massa oposició. En canvi, ara tindrà més obstacles per aprovar les seves polítiques.

Per tal que una proposta política es converteixi en llei, primer s’ha de debatre i aprovar a la Cambra de Representants i, un cop aprovada, pot passar a debatre's al Senat. Gràcies a la majoria obtinguda a la cambra baixa, el Partit Republicà podrà rebutjar les propostes legislatives presentades per Biden.

Segons els experts, el més probable és que el país entri en una mena de “paràlisi política” en la qual no s'aprovin lleis importants durant dos anys. Això perjudicarà el govern demòcrata davant de l'opinió pública i beneficiarà els republicans de cara a les eleccions presidencials del 2024.

Les eleccions legislatives serveixen per escollir els 435 congressistes de la Cambra de Representants i una tercera part del Senat. Aquestes dues cambres conformen el sistema legislatiu dels Estats Units, on es redacten i aproven les lleis. En aquestes eleccions també s’han triat els governadors de 36 estats.

Aquests comicis també es coneixen com midterm o eleccions de mig mandat perquè se celebren dos anys després de les eleccions presidencials, quan el president al càrrec assoleix la meitat del seu mandat. En aquest sentit, representen un plebiscit del president, és a dir, una manera de valorar el seu govern durant els primers dos anys.

El president Biden s'ha vist perjudicat per l'actual crisi econòmica i la inflació, que ha fet pujar els preus i ha afectat l'economia de milions d'estatunidencs. Aquest malestar generalitzat ha afectat els candidats demòcrates a les eleccions.

Estats clau a les eleccions

La campanya electoral ha estat marcada per la desinformació a les xarxes i la divisió entre demòcrates i republicans, que defensen dos models de país molt diferents. Els demòcrates aposten per la inversió pública per fer front als problemes socials, mentre que els republicans defensen la iniciativa privada i les empreses.

A Pennsilvània, el candidat demòcrata John Fetterman ha guanyat les eleccions al Senat i ha aconseguit un escó molt important perquè el Partit Demòcrata mantingui la majoria en aquesta cambra. Durant el discurs de victòria, Fetterman ha defensat el dret a l'avortament (revocat recentment pel Tribunal Suprem), el paper dels sindicats en la lluita pels drets laborals i l'accés universal a la sanitat.

A l'altre extrem hi trobem Ron de Santis, governador republicà de Florida, que ha guanyat les eleccions amb el 60% dels vots. De Santis representa les polítiques d'extrema dreta dins del Partit Republicà: ha limitat els drets del col·lectiu LGTBIQ+, ha imposat lleis contra la migració o ha restringit la llibertat d'expressió i pensament.

De fet, De Santis és considerat un dels candidats republicans amb més possibilitats per a les properes eleccions presidencials del 2024, fins i tot per davant de l'expresident Donald Trump.

Geòrgia és un altre dels estats on la lluita electoral ha estat més ajustada. L'actual senador és el demòcrata Raphael Warnock, que de moment ha guanyat per menys d'un 1% dels vots al candidat republicà, Herschel Walker. La diferència és tan petita que la llei obliga a repetir les eleccions d’aquí un mes, fet que allargaria encara més la incògnita sobre la majoria al Senat.

El retorn de Donald Trump

L'ex president dels Estats Units, Donald Trump, ha aprofitat les eleccions de mig mandat per informar d’un “gran anunci” els propers dies. Tothom dona per fet que presentarà la seva candidatura a les eleccions presidencials.

Trump ha estat un dels presidents més polèmics de la història dels Estats Units, estimat i odiat a parts iguals. Abans de dedicar-se a la política era un dels empresaris més rics i populars dels Estats Units, i fins i tot tenia el seu propi programa de televisió.

Quan va guanyar les eleccions el 2016, es va envoltar d'assessors i mitjans afins i va iniciar una persecució contra periodistes i mitjans de comunicació que criticaven les seves polítiques. Trump va ser un dels primers a utilitzar el terme “fake news” o “notícies falses” per descriure les notícies crítiques amb el seu govern.

Les seves polítiques es caracteritzaven pel rebuig a la immigració, una posició negacionista davant del canvi climàtic o el retrocés en els drets de les dones. Als seus discursos, Trump feia servir arguments populistes per convèncer els votants: els presentava idees simples per solucionar problemes molt complexos com la desocupació o la falta d'accés a una sanitat universal.

Després de perdre les eleccions del 2020 contra Joe Biden, Trump va iniciar una campanya per desacreditar els resultats electorals. Aquest moviment contra el nou govern va arribar a l'extrem amb l'Assalt al Capitoli, quan centenars de membres de l'ultradreta van intentar assaltar aquest edifici, que representa el poder polític als Estats Units.

Actualment, Trump s'enfronta a diverses investigacions judicials per frau i evasió fiscal als seus negocis, però també s'investiga el seu paper en l'Assalt al Capitoli (quina responsabilitat va tenir a l'hora d'instigar la revolta), a més d'altres acusacions de xantatge i frau electoral per evitar perdre les últimes eleccions.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!