Un Mundial que ho és tot per l’Argentina

La victòria al Mundial de Futbol porta alegria i esperança a milions d'argentins que pateixen els efectes d'una greu crisi econòmica

Argentina va guanyar davant de França la final del Mundial de Futbol de Qatar i va aconseguir el tercer títol de la seva història. Va ser un partit emocionant: l'Argentina va començar guanyant 2-0 i semblava que tenia la victòria assegurada, però França va saber remuntar i l'enfrontament va acabar amb empat 3-3 a la pròrroga. El títol es va decidir als penals.

Els periodistes esportius consideren que va ser una de les millors finals de la història perquè no es va resoldre fins a l'últim segon, però també perquè s'enfrontaven dos de les millors seleccions del moment. França era la vigent campiona (va guanyar el Mundial de Rússia 2018), mentre que l'Argentina és un dels equips que sempre apareix a les travesses, a més de tenir el millor jugador del món: Leo Messi.

La victòria de la selecció albiceleste té una gran importància a nivell esportiu, perquè feia 36 anys que l’Argentina no guanyava un Mundial, des de Mèxic 1986. Ara bé, aquest títol també té una gran transcendència a nivell social.

Argentina fa anys que viu una greu crisi econòmica. El govern argentí arrossega un gran dèficit públic des de fa dècades, mentre que la inflació dels preus afecta directament la població, cada vegada més empobrida.

En aquest sentit, en un país on el futbol es considera gairebé una religió, la Copa del Món és la màxima fita a la qual aspirar. I per aquest motiu, encara que no tingui una repercussió directa en l'economia i la qualitat de vida, la victòria del Mundial suposa una immensa alegria per a la moral de milions d'argentins.

Una crisi econòmica que dura dècades

Argentina va viure al 2001 l'anomenada “crisi del corralito”, una greu crisi econòmica les conseqüències de la qual afecten la societat argentina encara avui. Aleshores, el govern argentí tenia grans dificultats per mantenir l'economia i, per resoldre-ho, va decidir prohibir la retirada de diners en efectiu als bancs i caixers (així tindria diners per a les seves pròpies finances).

En aquella època, però, no era tan habitual l'ús de targetes de crèdit i dèbit, per la qual cosa moltes persones es van quedar sense diners per a les seves pròpies despeses: molts negocis van tancar i milers de treballadors es van quedar sense feina. La crisi va afectar sobretot les classes més pobres, que no podien pagar les necessitats més bàsiques, i va generar aldarulls i protestes contra el govern.

Al principi, per a intentar solucionar aquesta crisi, el govern va emetre deute públic: una forma de finançament amb la qual un estat emet bons o accions per aconseguir diners i finançar les seves polítiques, i que després es compromet a retornar amb interessos.

El problema és que el govern argentí no podia tornar els diners i va entrar en situació d'impagament diverses vegades. Això va fer que l'Argentina fos considerada un país de risc a nivell financer i, a l'hora de demanar préstecs de bancs i institucions internacionals, havia de pagar uns interessos molt alts (fet que agreujava el deute).

D'altra banda, els últims anys diferents governs han aprovat nombroses prestacions socials per ajudar la població a pagar els serveis bàsics, com l'electricitat. A més, el govern també subvenciona l'educació pública, el sistema de salut o el transport públic, que es financen amb els pressupostos públics.

Tots aquests factors combinats impedeixen que l'economia Argentina arribi a recuperar-se. Avui dia, la inflació arriba al 70%, una de les més altes del món: els preus estan molt per sobre dels salaris reals de la classe treballadora i això afecta a la seva qualitat de vida i a les seves expectatives de futur.

Una societat polaritzada

La crisi econòmica a l'Argentina s'arrossega des de fa dècades i ha provocat un gran malestar social. Aquest malestar també es trasllada a l'àmbit polític i molts argentins culpen els seus representants de la mala gestió del país.

Així, la població argentina es divideix en dos bàndols: els partidaris del kirchnerisme, un moviment polític d'esquerres liderat pel matrimoni Néstor Kirchner i Cristina Fernández, que van governar entre el 2003 i el 2015; i els seus detractors, votants de dretes, que fan costat a l'expresident Mauricio Macri, que va governar entre el 2015 i el 2019.

Els votants de dretes consideren que el govern kirchnerista va ser el responsable de la crisi econòmica actual, ja que va promoure ajudes socials amb finalitats populistes per aconseguir vots. En canvi, els votants de Kirchner consideren que Macri només governa per a les elits i classes poderoses.

Al 2019, el kirchnerisme va recuperar el poder. Cristina Fernández de Kirchner és l'actual vicepresidenta del govern, però les crítiques contra el seu llegat continuen. De fet, s'enfronta a nombroses causes judicials que l'acusen de corrupció.

Fa pocs dies, un tribunal de Buenos Aires l'ha condemnat a sis anys de presó per irregularitats en contractes públics i a una pena d'inhabilitació que li prohibeix exercir en política. La vicepresidenta assegura que es tracta d'un complot entre sectors de la dreta conservadora i el poder judicial.

Aquesta divisió social i política sol provocar enfrontaments al carrer, en manifestacions o durant les eleccions. La crispació va arribar al punt màxim a l'agost, quan Cristina Fernández de Kirchner va ser víctima d'un intent d'assassinat.

Nasr-Azadani: un futbolista condemnat a mort

Amir Nasr-Azdani és un futbolista de 26 anys que juga a la primera divisió de l'Iran i que ha estat condemnat a mort per participar a les protestes dels últims mesos contra el govern d'aquest país.
 
Nasr-Azdani ha estat condemnat per un delicte d’“enemistat amb Déu” per donar suport a les protestes que demanen la fi del règim dels aiatol·làs, líders religiosos que controlen la política i les normes socials a l'Iran segons les interpretacions que fan de l'Alcorà, el llibre sagrat de la religió musulmana. Els manifestants, en canvi, reclamen un sistema més just i democràtic.
 
La Federació Internacional de Futbolistes Professionals (FIFPRO) ha demanat a les autoritats iranianes que suspenguin la condemna. Altres futbolistes com Radamel Falcao o Marc Bartra, a més d'artistes com Shakira, també han denunciat la situació a les xarxes socials.
 
En aquest sentit, alguns usuaris van reclamar als jugadors d’Argentina i França una mostra de suport a Nasr-Azdani durant la final del Mundial, i fins i tot van cridar a boicotejar la competició. Però al final el partit es va jugar sense incidents ni referències a la situació a l'Iran.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!