El president de l’Uzbekistan canvia la Constitució per mantenir-se al poder

La reforma constitucional s'ha aprovat enmig de les protestes de les ONG contra el règim autoritari que governa al país

El govern de l'Uzbekistan ha organitzat un referèndum per consultar a la població si està d'acord amb reformar la constitució del país. El 90,2% dels uzbeks han votat a favor de la reforma, que allarga el mandat presidencial de 5 a 7 anys i permet al president optar dues vegades a la reelecció.

D'aquesta manera, l'actual president de l'Uzbekistan, Shavkat Mirziyoyev, podria continuar governant fins al 2040. El nou text modifica dues terceres parts de la Constitució per donar més poder a Mirziyoyev, que ara té 65 anys i podria governar fins a fer-ne 83.

El govern uzbek va fer campanya a favor de la reforma amb l'argument que milloraria la democràcia i els drets humans a l’Uzbekistan: la nova Constitució deroga la pena de mort i ofereix més protecció jurídica per evitar casos d'empresonament il·legal sense garanties. També facilita les inversions estrangeres amb l'objectiu de millorar l'economia i modernitzar el país.

Durant 13 anys, Mirziyoyev va ser el primer ministre del president Islam Karimov, que va governar el país amb mà de ferro durant gairebé tres dècades (1990-2016). El règim de Karimov va empresonar milers de dissidents, va prohibir partits polítics i se’l va acusar de promoure la tortura als centres de detenció.

Quan Karimov va morir l’any 2016, Mirziyoyev el va substituir com a president i va prometre impulsar noves polítiques, més obertes i democràtiques, que servissin per promoure l'economia i els drets civils. Entre aquestes mesures destaca l'eliminació del treball forçat i el treball infantil als camps de cotó, un dels principals sectors econòmics del país.

Malgrat això, les ONG denuncien que l’Uzbekistan segueix governat per un règim autoritari que prohibeix qualsevol tipus d'oposició política real i que controla molt de prop la premsa i els mitjans de comunicació.

Passat soviètic, futur a Occident

L’Uzbekistan és un país de l'Àsia Central amb 35 milions d'habitants. Malgrat ser un país molt ric en recursos naturals, un 11% de la població viu sota el llindar de la pobresa, segons dades del Banc de Desenvolupament Asiàtic. Aquesta pobresa afecta sobretot a la població infantil, que no té accés a una educació i atenció sanitària de qualitat.

L'economia de l'Uzbekistan es basa en matèries primeres com l'or, l'urani o el gas natural. En el passat, aquests sectors econòmics estaven totalment controlats pel govern; en canvi, ara, el govern de Mirziyoyev afavorirà l'entrada d'empreses estrangeres per impulsar-ne la producció.

Entre el 1924 i el 1991, el país va formar part de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), una federació d'estats amb governs d'ideologia comunista on el govern controlava tots els àmbits polítics, socials i econòmics. L’any 1991, amb la caiguda de la Unió Soviètica, aquests països es van independitzar i van adoptar noves formes de govern.

Després de dècades sota la influència de Rússia (el país més gran i poderós de l'URSS), el govern uzbek va decidir aliar-se amb els Estats Units, que representava i continua representant la principal competència de Rússia a nivell global.

Al govern estatunidenc li interessa tenir països aliats a l’Àsia Central. D'una banda, perquè allà tenen la base de nombrosos grups terroristes gihadistes. Comptar amb governs aliats a la zona també facilita el desplegament d'operacions militars, com l'ocupació de l'Afganistan (2001-2021).

D'altra banda, als Estats Units també li interessa comptar amb el suport d'antigues repúbliques soviètiques perquè això suposa aïllar el govern rus i el seu president, Vladímir Putin, en l'escenari de la política internacional.

Censura a l’Uzbekistan

Uzbekistan ocupa el lloc 133 de 180 en la classificació sobre la llibertat de premsa de Reporters Sense Fronteres (RSF), una organització que analitza els drets dels mitjans de comunicació i les amenaces que reben periodistes de tot el món a l'hora de fer la seva feina i explicar la veritat.

RSF denuncia que no existeix cap cadena de televisió independent al país. La ràdio pública es limita a reproduir el discurs oficial del govern, mentre que les emissores privades no s'atreveixen a criticar les autoritats per por que les tanquin.

Sí que hi ha alguns mitjans digitals que publiquen informació veraç i crítica amb el govern, però han de publicar des de l'estranger per poder fer-ho. És el cas de l'agència de premsa Fergana, amb base a Moscou, i de Ozodlik Radiosi, un servei en llengua uzbeka elaborat per Ràdio Free Europe / Ràdio Liberty (RFERL), una emissora que ofereix informació independent a diversos països de l'Àsia Central i l’Orient Mitjà.

La corrupció és un dels problemes més greus de l’Uzbekistan, però només alguns bloguers o mitjans alternatius s'atreveixen a parlar-ne per por de represàlies del govern. En aquest context, i tenint en compte que els menors de 30 anys representen més de la meitat de la població, cada vegada són més importants els mitjans digitals i la informació difosa per xarxes socials per tal de garantir la llibertat de premsa.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!