L’Equador decreta el “conflicte armat intern”

Bandes del crim organitzat han perpetrat diverses accions violentes al país, que està sumit en una crisi de violència sense precedents

El Govern de l'Equador s'ha declarat en conflicte armat intern després de l'escalada de violència protagonitzada per grups de delinqüència organitzada del país. El president, Daniel Noboa, ha activat un estat d‟excepció que permet a les forces armades equatorianes actuar per garantir l‟ordre.

Aquesta situació implica la mobilització immediata i la intervenció de l'Exèrcit al territori nacional amb l'objectiu de controlar el crim organitzat. A més, s'ha establert un toc de queda durant la nit per limitar les reunions i les accions que puguin atemptar contra l'ordre públic.

Les mesures arriben després de l'escalada de violència que el país ha viscut els darrers dies. A principis de setmana, un grup encaputxat i armat va prendre un canal de televisió pública, obligant el personal a estirar-se a terra. L'emissió, retransmesa en directe, va permetre escoltar els trets i els crits.

Aquest episodi se suma a la resta de tirotejos i saquejos a diversos centres comercials que els ciutadans a peu de carrer han viscut els últims dies. Les classes han estat cancel·lades i moltes botigues estan tancades per evitar accidents.

La violència també ha arribat a les presons. S'han produït motins en almenys sis presons del país, on un total de 139 guàrdies i personal administratiu estan retinguts per aquests grups armats. El president Noboa ha avançat que no pensa negociar amb ells, als quals ha qualificat com a “terroristes”.

Els analistes vinculen l'escalada de violència amb la llei que el Govern vol aprovar per reforçar la seguretat de les presons i augmentar el poder de les forces de seguretat de l'Estat contra les organitzacions criminals.

Lluita contra el narcotràfic

Equador és un país clau en la ruta del tràfic de drogues (conegut com a narcotràfic). En els darrers anys els grups locals han estret llaços amb càrtels de països com Mèxic i Colòmbia. Els càrtels són un conjunt d'organitzacions criminals que estableixen acords d'autoprotecció i de col·laboració.

Els grups que estan fent accions violentes a l'Equador aquests dies pertanyen principalment al narcotràfic. La violència vinculada als narcotraficants no és una novetat al país: a la campanya electoral del 2023, en què va sortir elegit l'actual president, van assassinar el candidat Fernando Villavicencio.

El problema és que els actes violents han anat en augment i s'han empitjorat els darrers anys. Els analistes creuen que l'esclat de violència actual està relacionat amb les mesures que el president Noboa té planejat aprovar per fer que les presons tinguin més seguretat. La normativa també inclou l'objectiu de traslladar els presos i així dispersar els càrtels a diferents territoris de l'Equador.

Amb la declaració del conflicte armat intern, Equador considera que aquests grups posen en risc l'existència de l'Estat. Com a conseqüència, les forces armades poden utilitzar la força per recuperar la sobirania.

Frenar la violència

El panorama criminal de l'Equador ha convertit el país en un focus creixent per a les bandes organitzades. Entre elles predomina la de Los Choneros, la colla carcerària més poderosa del país que té presència a diverses presons i ciutats. Allí desenvolupen activitats il·legals com l'extorsió i el contraban.

No és lúnic grup organitzat. En els darrers anys, aquestes bandes han anat guanyant cada cop més poder a l'Equador.

Daniel Noboa va assumir el càrrec de president el novembre del 2023 comprometent-se a frenar la violència en què han sumit al país aquests grups criminals. Equador va tancar l'any 2023 amb el balanç de 7.200 morts violentes, fet que suposa una taxa de 45 homicidis per cada 100.000 habitants.

Actualment és considerat el país més violent d'Amèrica Llatina, segons dades de l'Observatori Equatorià del Crim Organitzat. A això s'hi afegeix el sentiment generalitzat d'inseguretat, que és la principal preocupació dels equatorians, d'acord amb l'últim Baròmetre de les Amèriques.

Associacions com InSight Crime han criticat la decisió de Noboa de militaritzar el conflicte, donant més autoritat a les forces armades. L'organització considera que la política de mà dura contra la delinqüència podria alimentar la reacció de les bandes en lloc d'aplacar-les.

Trabaja la actualidad en el aula  

Este artículo incluye materiales didácticos exclusivos para suscriptores. ¡Descubre la actividad que te proponemos hoy!