L'única dona del món al capdavant d'una monarquia després de la mort d'Isabel II ha abdicat i ha posat fi a un regnat de 52 anys
Margarida II de Dinamarca ha deixat de ser reina. L’única dona del món al capdavant d’una monarquia després de la mort d’Isabel II ha abdicat, després de més de cinc dècades com a cap d’Estat. Ho ha fet a favor del seu primogènit, Frederic X, que després de l'abdicació del 14 de gener passat s'ha convertit en el nou rei dels danesos.
La reina de 83 anys va anunciar que deixaria el tron durant el tradicional discurs de Cap d'Any, retransmès a través de televisió. D'aquesta manera, es posa fi al regnat més longeu d'una monarca viva: 52 anys al capdavant de la Casa Reial danesa. Tot i això, continuarà conservant el títol de reina i el tractament de Sa Majestat.
Denmark's Queen Margrethe II who has enjoyed broad support throughout her life from the public, rode through the streets of Copenhagen in a gold-coated horse carriage for the last time as monarch before handing over the throne to her son https://t.co/4z7GjC1Sog pic.twitter.com/lJ6xy9Zgsw
— Reuters (@Reuters) January 5, 2024
Filla primogènita del rei Frederic IX i de la reina Ingrid, Margrethe Alexandrine Þorhildur Ingrid (nom complet) va néixer al Palau d'Amalienborg, a Copenhaguen, el 16 d'abril de 1940. Amb només 13 anys va ser proclamada hereva a la Corona gràcies a una reforma constitucional que va derogar la Llei Sàlica, una norma impedia a les dones accedir al tron.
En morir el seu pare gairebé dues dècades més tard, es va convertir a la segona monarca de la història de Dinamarca després de Margarita I (1387-1412). El 1967 va contraure matrimoni amb Henri de Laborde, comte de Montpezat, que va morir el 2018. El matrimoni va tenir dos fills: el príncep hereu Federico, i el príncep Joaquín.
La seva abdicació ha estat una notícia inesperada al país, ja que cap sobirà d'aquesta regió del nord d'Europa havia renunciat al tron els darrers 900 anys. En termes de permanència, la família real danesa es pot considerar com una de les més antigues del món, en haver existit durant almenys un mil·lenni.
El regnat d'una dona
Margarida II de Dinamarca és un cas aïllat a la resta de monarquies europees: és l’única dona viva que era cap d’Estat al capdavant d’una monarquia. La resta de reines actuals a Europa tenen el títol de reina consort.
Una reina consort és la dona del rei que ocupa el tron, però que no té el títol de sobirana. Encara que comparteix certs privilegis i responsabilitats amb el rei, no té l'autoritat política inherent al càrrec real. Això vol dir que la seva posició està lligada principalment al fet d'estar casada amb el monarca.
La seva funció principal és donar suport a les tasques durant el seu regnat, així com acompanyar la gran majoria d'actes oficials o esdeveniments públics. D'aquesta manera, el seu rol sol incloure deures cerimonials i representatius.
Com a exemple, tenim el cas d'Anglaterra. Amb la mort d'Isabel II, que era la reina sobirana del Regne Unit, el seu fill Carles III ha estat proclamat nou rei i cap d'Estat del país. Així, la seva dona Camila Parker és la reina consort actual. És el mateix que passa a Espanya, on el rei és Felip VI i la reina consort és Letizia Ortiz.
No obstant això, aquesta situació canviarà a moltes monarquies europees en els propers anys a causa de les noves generacions. A Espanya, la princesa Leonor de Borbó succeirà al tron el seu pare; a Bèlgica, l'hereva al tron és la princesa Elisabeth, primogènita del rei Felip; als Països Baixos, la propera reina serà la princesa Catalina Amalia, primera filla del monarca Guillem.
Monarquia o república?
En una monarquia, el cap d'Estat és un monarca que pot ser un rei o una reina. Aquest líder sol ocupar el càrrec de per vida i, en molts casos, la posició és hereditària, passant de pares a fills.
A l'altra banda trobem la república, on el cap d'Estat és un president o presidenta, elegit per un període determinat mitjançant eleccions o altres processos democràtics. Aquest no hereta la seva posició i es tria sobre la base de vots de la població o de representants elegits.
El debat entre monarquia i república ha estat un tema recurrent que ha evolucionat al llarg de la història. Ambdues formes de govern tenen defensors i crítics.
Els defensors de la monarquia sovint argumenten que aporta una connexió històrica i cultural profunda amb el passat d'una nació. Consideren que la figura del monarca, sovint vinculada a la història del país, pot tenir un paper unificador a la societat. Per tot això, sostenen que la monarquia proporciona estabilitat política.
Per altra banda, els partidaris de la república advoquen per sistemes polítics basats en principis democràtics i d’igualtat. Consideren que l'elecció de líders a través d'eleccions és una expressió directa de la voluntat popular, sense dependre d'estructures hereditàries com passa a la monarquia.
