20 juny 2024
spot_img
20 juny 2024

La princesa Leonor jura la Constitució espanyola

L'acte suposa la promesa de la princesa que complirà i farà complir la Carta Magna quan es converteixi en cap de l'Estat

La princesa Leonor, filla gran de l'actual rei d'Espanya Felip VI, ha dut a terme la jura de la Constitució espanyola davant de les Corts Generals. Es tracta d'un acte que s'ha de celebrar el dia que la princesa hereva de la Corona compleix la majoria d'edat, tal com recull la mateixa Carta Magna a l'article 61.

Aquest jurament té un valor simbòlic, ja que escenifica la continuïtat de la monarquia al país. Però a més, té una funció legal, perquè marca el moment en què la princesa Leonor legalment passa a ser capaç d'assumir la figura i les responsabilitats del seu pare, el rei Felip, si aquest morís o quedés inhabilitat.

També simbolitza el compromís amb la Constitució espanyola, que és la llei fonamental d'Espanya i el document legal que estableix les bases del sistema polític i l'organització de l'Estat. Aprovada el desembre de 1978, la Constitució és considerada un pilar fonamental de la democràcia espanyola.

A l'acte, no hi han estat presents tots els partits polítics. De les onze formacions que tenen representació al Parlament, cinc no hi han acudit: ERC, Junts, EH Bildu, PNB i BNG. Aquests consideren la Monarquia com una institució “anacrònica”, és a dir, que està desfasada en relació amb els valors i les estructures polítiques modernes.

La monarquia espanyola és una monarquia parlamentària, és a dir, que el monarca hi té un paper principalment cerimonial i representatiu. Per la seva banda, el poder polític recau en les institucions democràtiques i el govern elegit pel poble a través de les eleccions.

Alguns donen suport i valoren la monarquia com a institució que representa l'estabilitat i la unitat del país. Tot i això, altres la critiquen perquè consideren que atorga un estatus privilegiat a una família en funció del seu llinatge, que hi ha una manca de transparència en les seves finances i activitats, i que és una institució costosa econòmicament.

Línia de successió

La Corona d'Espanya és una institució hereditària, cosa que vol dir que la línia de successió al tron s'estableix a través de la descendència de la família reial. El monarca no es tria a través d'eleccions o per vot popular, sinó que s'hereta segons les regles i les normes de successió establertes.

De manera generalitzada, les lleis de successió al tron atorguen prioritat als homes sobre les dones i, si són del mateix sexe, a la persona de més edat. Per exemple, si el rei té una filla gran i un fill menor, el noi serà l'hereu del tron pel simple fet de ser un home, encara que tingui menys edat.

Aquest exemple va passar amb l'actual rei Felip V. Els seus pares, Joan Carles I de Borbó i Sofia de Grècia, van tenir dues filles grans (Elena i Cristina) i un fill menor (Felip), sent aquest el que va acabar convertint-se en rei.

També podria haver passat en el cas de la princesa Leonor, hereva actual. Si el rei Felip VI hagués tingut un fill mascle més petit que Leonor i Sofia, les seves úniques dues filles, aquest hauria tingut prioritat en la línia de successió al tron. En aquest cas, Leonor, la seva filla gran, no hauria estat la propera reina d'Espanya.

Aquesta preferència de gènere que passa a la monarquia espanyola ha estat modificada en altres monarquies europees. Per exemple, el 2013, la monarquia britànica va canviar la llei de successió, donant preferència al fill que neixi primer, amb total independència del seu sexe. Perquè una cosa així passés a Espanya caldria modificar la Constitució espanyola.

Monarquia de Borbó

La dinastia Borbó és la casa reial que ha ocupat el tron d'Espanya des del començament del segle XVIII. Felip V va ser el primer monarca Borbó al país, instaurat com a rei després de la Guerra de Successió Espanyola (1701-1713) Aquest conflicte va enfrontar a partidaris dels Borbons i els Habsburg pel tron espanyol.

Des de llavors, els borbons han regnat al país. No obstant això, hi va haver dos períodes clau al segle XX en què Espanya no va tenir rei: durant la Segona República Espanyola (1931-1939) i la Dictadura de Franco (1939-1975). Tot va canviar quan va morir el dictador. El 22 de novembre de 1975, dos dies després de la mort de Franco, Joan Carles I de Borbó va ser proclamat rei.

Joan Carles I va regnar durant gairebé quatre dècades. El 19 de juny del 2014, el llavors príncep Felip va pronunciar el Jurament que recull l'article 61 de la Constitució i va ser proclamat rei d'Espanya, amb el nom de Felip VI. La següent a la línia de successió és Leonor, la filla gran dels Felip i Letizia, actuals reis d'Espanya.

Al llarg dels anys, membres de la família reial espanyola han estat involucrats en diversos escàndols i controvèrsies, cosa que ha danyat la imatge de la Corona. Un dels més recents

afecten el rei emèrit Joan Carles, que es va exiliar a Abu Dhabi després de veure's embolicat en una sèrie de problemes fiscals.

Alhora, hi ha un moviment republicà a Espanya que advoca per l'abolició de la monarquia. Consideren que la monarquia no és la forma de govern més adequada per al país i promouen la instauració d'una república. Això implicaria triar un cap d'Estat mitjançant eleccions democràtiques.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobriu l'activitat que us proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -