L’art de la pedra seca ha permès construir els paisatges de la pedra seca, un dels trets característics del paisatge de la Mediterrània a través de marges, barraques o cabanes, camins empedrats, aljubs, forns i moltes altres construccions
Catalunya ofereix una gran diversitat de paisatges. Ja sigui a tocar del Mediterrani o endinsant-se cap a l’interior, algú que visiti el Principat pot fer un recorregut per la història a través d’allò que veu al seu davant. Més enllà dels elements naturals, el paisatge es conforma a través de les construccions fetes per la humanitat al llarg de la història. De construccions n’hi ha de molts tipus però n’hi ha poques que perdurin en el temps. Una de les més destacades són les fetes amb pedra seca.
Es tracta d’una tècnica universal que s’utilitza des del Neolític i que consisteix en apariar acuradament i precisa de manera artesanal sense cap mena de material d’unió. Això permet aixecar estructures diverses però s’ha de fer de forma molt acurada ja que s’ha de procurar trobar l’equilibri entre les mateixes pedres per col·locar-les una sobre de l’altre. El nom de pedra seca el rep precisament perquè no hi ha cap element com pot ser el fang, l’argamassa o el morter que serveixi per unir-les entre elles.
Quan es fa referència a aquesta tècnica a Catalunya es pensa en l’arquitectura vinculada a l’àmbit agrícola, sobretot, a partir del segle XVIII. Els terrenys passaven aleshores a mans del poble que va haver d’adaptar-los construint marjades per poder-los cultivar i obtenir-ne aliment. La pedra els va servir per aixecar parets i barraques, espais per deixar les eines o aixoplucs per a ells i els seus animals. L’any 2018, la UNESCO va declarar la pedra seca com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Avui en dia, la pedra seca representa un dels trets característics del paisatge dels Països Catalans així com un gran llegat però també ha servit d’inspiració per als valors que han anat sorgint amb el pas del temps com poden ser el reciclatge, la reutilització o l’estalvi.
El valor de la pedra
La pedra és un material natural d’origen mineral, no contaminant i reutilitzable de forma repetida. Prové sempre de la roca mare, de la qual se’n desprèn naturalment, o bé són els humans els que s’encarreguen d’extreure-la. Forma part dels elements paisatgístics dels Països Catalans, però de fet, la pedra abunda en una gran part dels paisatges d’arreu del món. I tot i ser un element emprat des de la prehistòria, encara ara segueix protagonitzant nous usos, nous projectes arquitectònics i, fins i tot, creacions artístiques.
Aquests són alguns elements destacats de la pedra com a material però també ho és el fet que s’hagi convertit en un recurs fruit de la necessitat. En terrenys pendents, pedregosos o impracticables, la pedra seca s’ha convertit en una solució al fer-se servir per convertir-los en terrenys útils i conreables, per traçar camins per al bestiar, per conduir o emmagatzemar l’aigua o per posar-se a recer.
36.000 construccions a Catalunya
La conca de la Mediterrània és una de les zones del món amb major concentració d’elements de pedra seca. La durabilitat del material ha contribuït a la conservació de moltes d’aquestes construccions, sobretot marges, camins, barraques de vinya, cabanes de volta o paravents.
L’Observatori del Paisatge de Catalunya, a través de la seva aplicació Wikipedra, té registrades més de 32.000 construccions de pedra seca, repartides per tot Catalunya.
Els paisatges Altiplà de la Terra Alta, Solana del Baridà, Garrigues Baixes-Vall de Corb, Plana del Baix Ebre-Montsià, Plana de l’Alt Camp, Cap de Creus i Sant Llorenç de Munt i l’Obac – El Cairat en són una petita mostra. En tots ells, la pedra seca hi té una presència notable. Més enllà de Catalunya, també té força presència al País Valencià i a les Illes Balears. A la Catalunya Nord hi han paisatges superbs de pedra seca, com per exemple a la zona de Banyuls, a la Costa Vermella, i a Andorra la pedra seca no hi falta en cap part del país.
L’ofici de margener
Les diverses tipologies i els milers de construccions que s’han fet amb pedra seca han estat aixecades en moltes ocasions pels propis habitants del món rural, pels pagesos i pageses. Tot i la varietat d’edificacions, la tècnica segueix uns patrons comuns que consisteixen en la col·locació acurada i precisa de pedres, una sobre l’altra, de forma que quedin ben encaixades i estables. Gràcies a l’experiència d’aquells que van començar apariant pedres es va anar forjant l’ofici de margener.
L’activitat del margener no era, en general, un ofici exclusiu, sovint el duia a terme un pagès que treballava les seves terres i que, gràcies al coneixement que tenia de la tècnica de construcció amb pedra seca, era buscat per altres propietaris. D’aquesta manera, aconseguien un benefici extra per a la unitat familiar. Alhora, es fomentava l’esperit solidari i cooperatiu.
Els coneixements que assolia el constructor eren adquirits de forma oral que sovint es transmetia de pares a fills. La construcció amb pedra seca és una feina que, en moltes ocasions, es feia en parella ja que mentre un apropava les pedres, l’altre anava donant forma a l’edificació. A punt d’extingir-se com a professió, els margeners estan renovant l’ofici i les seves aplicacions.
Un patrimoni amb futur
El Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, celebrat a la República de Maurici el 20 de novembre de 2018, va inscriure en la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat la candidatura transnacional presentada per Croàcia, Eslovènia, França, Grècia, Itàlia, Suïssa, Xipre i també l’Estat espanyol. Des d’aleshores, diverses entitats han sumat esforços per posar en valor la pedra seca com a tècnica de construcció, no només històrica, sinó plenament vigent i amb futur.
La pedra seca ha dibuixat i ordenat una bona part dels nostres paisatges. Aquest traçat minuciós i aquesta transformació de l’espai ha creat vincles i fortes identitats entre els paisatges i les comunitats que els habiten. D’aquesta manera, la pedra seca s’ha convertit en el seu patrimoni de referència, en una part essencial de la seva identitat i alhora en un gran capital col·lectiu.
Per tots aquests elements, actualment representa una sortida professional per a sectors diversos. La pedra seca, doncs, segueix traçant oportunitats i imaginant com poden ser els paisatges del futur.
