Deu anys sense Gabriel García Márquez

L'escriptor colombià va captivar milions de lectors de tot el món amb el seu realisme màgic i obres tan reconegudes com 'Cent anys de solitud'

El 17 d'abril del 2024 es compleixen deu anys de la mort de Gabriel García Márquez (Gabo per als amics), un dels autors més representatius de la literatura llatinoamericana. L'escriptor colombià va captivar milions de lectors amb el seu realisme màgic, un corrent literari que barreja fets fantàstics amb arguments quotidians.

També va formar part del boom llatinoamericà de 1960-1970, un moviment literari protagonitzat per diferents autors de Llatinoamèrica les obres dels qual van tenir un gran èxit a tot el món. Gabriel García Márquez a Colòmbia, Julio Cortázar a Argentina i Mario Vargas Llosa al Perú en van ser alguns.

Entre les obres més destacades de Gabo hi ha títols tan coneguts com El coronel no tiene quien le escriba (1961), Crónica de una muerte anunciada (1981) o el El amor en tiempos del cólera (1985), a més de la seva novel·la més cèlebre: Cent anys de soledat (1967).

El 1982, va rebre el Premi Nobel de Literatura. El jurat va destacar la gran imaginació que incorporava a les seves històries, que barrejaven realitat i fantasia, però també la seva capacitat per retratar la vida quotidiana a Llatinoamèrica.

A més d'escriure novel·les, contes i poemes, García Márquez va treballar molts anys com a periodista. La relació entre periodisme i literatura va ser una constant en la seva carrera i en moltes de les seves obres va combinar els trets característics dels articles periodístics amb fórmules més literàries.

Aquest 2024 s'ha publicat En agosto nos vemos, una novel·la inèdita i inacabada de l'escriptor colombià. El seu llançament ha estat envoltat de polèmica, ja que el propi Gabo va demanar destruir l'obra mentre era viu. Tot i això, els seus fills Rodrigo i Gonzalo han decidit rescatar l'esborrany i publicar el manuscrit.

L'obra mestra de García Márquez

Cent anys de soledat, publicada el 1967, és l’obra més cèlebre de García Márquez i una de les més influents en la literatura contemporània.

Fins ara se n’han venut més de 50 milions d'exemplars a tot el món i s'ha traduït a més de 40 idiomes. Actualment, la novel·la continua sent objecte d'estudi i admiració per part de crítics i lectors.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida por Pictoline (@pictoline)

Al llarg de 20 capítols, el llibre narra la història de la família Buendía durant diverses generacions al fictici poble de Macondo. García Márquez crea un univers on allò real i allò màgic s'entrellacen de manera natural, convertint allò extraordinari en una cosa quotidiana.

A la novel·la, l'escriptor tracta temes universals com la solitud, el pas del temps, la memòria, l’amor, la cerca de la identitat i la violència. Per això, va crear personatges inoblidables, que travessen situacions surrealistes que estan narrades en un llenguatge ric i poètic.

El 2019, Netflix va comprar els drets de l'obra de García Márquez per fer-ne una sèrie. L’adaptació audiovisual de Cent anys de soledat finalment es podrà veure en aquesta plataforma a finals d'any.

Ideals polítics

Gabriel García Márquez va estar vinculat a la política tota la vida. Sentia un gran compromís amb els drets humans i la justícia social, i la seva ideologia d'esquerra es va reflectir tant en les seves obres literàries com en el seu activisme.

Va decidir deixar el seu país natal a causa de les amenaces de les autoritats colombianes pel seu fort activisme Tot i no poder tornar a Colòmbia durant dècades, l'escriptor mai va deixar de mostrar el seu suport als moviments d'esquerres a Llatinoamèrica.

La seva ideologia va estar marcada i influenciada per les experiències personals que va viure: la seva amistat amb Fidel Castro (expresident de Cuba), la seva vida a Barcelona al final de la dictadura franquista (1967-1975), la violència a Colòmbia a la dècada de 1950…

✍️ "Creo que uno puede escribir Cien años de soledad, un cuento de marineros, o describir un partido de fútbol y siempre habrá un contenido ideológico"
.
—Gabriel García Márquez en 7 Voces, 1971
.

Crédito: Harry Ransom Center. pic.twitter.com/T9pIfaQPBn

— CentroGabo (@CentroGabo) April 15, 2024

Encara que mai va militar en cap partit, la política el va acompanyar tota la vida. Va arribar a donar els diners de diversos premis literaris a moviments liberals d'esquerres i va oferir el seu suport a líders polítics de Veneçuela o Nicaragua. A Colòmbia, va actuar com a mediador a les negociacions de pau entre el govern i les guerrilles.