L’univers narratiu de Paul Auster

L'aclamat novel·lista nord-americà, autor d'obres com 'La trilogia de Nova York', ha mort als 77 anys

El món de la literatura s'acomiada de Paul Auster(1947-2024), novel·lista nord-americà amb una destacada carrera literària. Auster, que també va ser guionista i director de cinema, ha mort als 77 anys a casa de Brooklyn (Nova York) a causa d'un càncer de pulmó que li va ser diagnosticat a finals del 2022.

Paul Auster va néixer en una família jueva a Nova Jersey. Va estudiar Literatura francesa, italiana i anglesa a la Universitat de Columbia, a Nova York, ciutat on va passar gran part de la seva vida. Després d'acabar la universitat es va instal·lar a París, on va treballar com a traductor.

El 1976, va escriure la seva primera novel·la, Jugada de presión, sota el pseudònim de Paul Benjamin, però va obtenir poc èxit editorial. Temps després, la mort del seu pare el va inspirar per escriure La invenció de la solitud (1982), on reflexiona sobre la paternitat, els diners, la solitud i la literatura. Actualment és una de les seves obres més importants.

No obstant, la seva obra més reconeguda va arribar temps després i es va anomenar La trilogia de Nova York. Aquesta antologia de novel·les policíaques, publicades entre 1985 i 1987, està formada per tres relats: La ciutat de vidre, Fantasmes i L'habitació tancada. El llibre li va permetre convertir-se en un autor reconegut a nivell internacional.

Una de les característiques més reconeixibles de l'obra d'Auster és la seva exploració de la identitat, la solitud i l’atzar a la vida quotidiana. Els seus llibres solen estar plens de personatges complexos que es troben en situacions surrealistes o metafòriques, cosa que anima els lectors a reflexionar sobre la condició humana.

Més enllà de la literatura

Paul Auster ha tingut una prolífica carrera literària. Els seus llibres han estat traduïts a més de 40 idiomes i ostenta diversos guardons: Comandant de l'Ordre de les Arts i les Lletres de França (1992), Premi Príncep d'Astúries de les Lletres (2006) i Medalla d'Or de la Gran Medalla de Vermeil de París (2010).

Però al marge del seu exercici com a escriptor, Auster també passarà a la història com a director i guionista de pel·lícules. El nord-americà va estar interessat pel món del cinema des de molt jove.

Després d'acabar la carrera universitària en literatura va intentar treballar com a guionista, però va suspendre l'examen d'ingrés a l'Institut d'Alts Estudis de Cinematografia (IDHEC) a França. També va escriure guions per a pel·lícules mudes que mai va arribar a rodar, però que després va fer-les servir a la seva desena novel·la, El llibre de les il·lusions (2002).

La seva passió pel cinema va fructificar el 1993 amb La música del azar, pel·lícula que adaptava la seva novel·la homònima i de la que també va escriure el guió amb el director Philip Haas. Dos anys més tard, també va participar a l'escriptura del film Smoke(1995), una altra pel·lícula basada en una de les seves novel·les.

La seva primera pel·lícula com director en solitari va ser Lulu on the bridge (1998), per a la qual també va escriure el guió. La pel·lícula tracta sobre un saxofonista de jazz que entra en una depressió després de ser ferit en un tiroteig i no poder tocar. Va arribar a projectar-se al Festival Internacional de Cinema de Cannes del 1998.

La seva darrera obra

La primera gran obra de Paul Auster va ser La invenció de la solitud, on l'escriptor reflexionava sobre la mort del seu pare. El 2023, el nord-americà va publicar el seu últim llibre, Baumgartner, en què la mort torna a ser el tema central. Alguns creuen que és una manera de tancar el cercle de la carrera literària d'Auster.

El llibre va aparèixer a Estats Units el passat mes de novembre i, a Espanya, l'editorial Seix Barral la va publicar a principis del 2024. La novel·la explica la història de Baumgartner, un professor de filosofia que fa front a la jubilació i la viudetat nou anys després de la mort de la seva dona Anna.

La superació del dol per la pèrdua d'Anna s'intercala amb històries personals del passat de Baumgartner i amb una reflexió sobre com estimem en diferents etapes de la vida. La vellesa, la pèrdua i la memòria són altres dels temes principals de la darrera novel·la de Paul Auster.