La decisió vol legitimar internacionalment als palestins i el seu dret a l'autodeterminació, i augmenta la pressió sobre Israel per a un alto el foc
Espanya ha reconegut oficialment l’Estat de Palestina en una decisió adoptada formalment pel Consell de Ministres i de la qual el president Pedro Sánchez ja va informar al Congrés dels Diputats la setmana passada. Es tracta d'una decisió històrica a la política exterior espanyola.
Espanya se suma als més de 140 països que ja reconeixen a Palestina com a Estat. Al mateix temps que el nostre país, han fet el pas Noruega i Irlanda. El gest arriba quan Israel ha matat més de 36.000 palestins a la Franja de Gaza en la seva operació militar iniciada el 7 d'octubre després d'un atac de Hamàs.
El objectiu d'aquest reconeixement és contribuir que israelians i palestins arribin la pau. Per posar fi a una crisi sense precedents a la franja de Gaza, el president espanyol ha fet una crida al alto el foc permanent, a l’entrada d'ajuda humanitària i a l'alliberament d'ostatges per part de Hamàs.
El Gobierno de España aprueba hoy el reconocimiento oficial del Estado de Palestina.
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) May 28, 2024
España se suma así a los más de 140 países que ya reconocen a Palestina.
Se trata de una decisión histórica que tiene un único objetivo: contribuir a que israelíes y palestinos alcancen la paz.… pic.twitter.com/sjG1gXyXN6
A la pràctica, la decisió d'Espanya tindrà poc resultat. No obstant això, el reconeixement servirà per legitimar internacionalment els palestins i el seu dret a l'autodeterminació, i augmentarà la pressió sobre Israel a favor de la “solució de dos estats”. Aquesta defensa l'existència d'un estat de Palestina i un estat d’Israel que convisquin en pau i en seguretat.
El Govern d'Israel, liderat per Benjamin Netanyahu, no s'ha pres bé la decisió i ha amenaçat Espanya, Noruega i Irlanda amb “greus conseqüències”. Aquests països defensen que la decisió de reconèixer l'Estat palestí no va en contra d'Israel ni a favor de Hamàs, sinó en suport de la pau.
La “solució de dos Estats”
Reconèixer un altre país com a estat significa atorgar-li un estat legal, però aquest reconeixement no és més que una decisió política. Per si mateixa, aquesta decisió no crea aquest Estat, ni li garanteix la seva sobirania o integritat. Palestina n'és una prova.
Fins ara, 143 dels 193 països membres de l'ONU reconeixen l’Estat palestí. No obstant, això no ha ajudat a frenar la massacre contra els palestins a Gaza. Els experts creuen que el reconeixement oficial de països com Espanya, a més de tenir un caràcter simbòlic, pot ajudar els palestins a tenir una més legitimitat als organismes internacionals com l'ONU.
L'Assemblea General de la #ONU ha votat perquè #Palestina 🇵🇸 sigui un estat de ple dret. Què implica aquesta decisió? Quina és la diferència entre un Estat membre i un d'observador? 👇https://t.co/USPQvWNPFX
— Junior Report CAT (@JuniorReportCAT) May 15, 2024
Però com es pot solucionar la crisi sense precedents que està patint la població de Gaza? Com es pot frenar la guerra i acabar amb les morts de milers de persones? El que proposen alguns països és la “solució de dos Estats”.
Aquesta és una proposta per resoldre el conflicte palestí-israelià mitjançant la creació de dos estats independents: un per als israelians (Estat d'Israel) i un altre per als palestins (Estat de Palestina). Aquesta solució cerca satisfer les aspiracions nacionals dels dos pobles, cadascun amb el seu propi estat sobirà.
Per tal que la solució de dos estats sigui viable, ambdós estats han de ser capaços de viure de manera independent i, sobretot, en pau. Això implicaria establir fronteres reconegudes internacionalment i acords de seguretat que assegurin que cap de les parts no utilitzarà la força contra l'altra.
L'any 1947, l'#ONU va decretar la creació de dos països, un d'àrab i un de jueu, al territori de #Palestina 🇵🇸. En quina situació es troben ara aquests dos estats? Per què #Israel 🇮🇱 construeix assentaments il·legals en territori palestí?https://t.co/9MxIQey3zy
— Junior Report CAT (@JuniorReportCAT) November 29, 2022
Un alto el foc
Mentre Espanya i altres països reconeixen Palestina com a Estat, Israel continua la seva ofensiva militar sobre Gaza després de més de set mesos de guerra contra Hamàs.
La situació humanitària segueix sent molt delicada. A principis de 2024, l'ONU va estimar que la meitat de la població de la Franja corria el risc de morir de gana. La situació no ha fet més que empitjorar les últimes setmanes. Els bombardejos no cessen i milers de ciutadans de Gaza han estat obligats a desallotjar casa seva.
El passat 6 de maig, Israel va iniciar la ofensiva terrestre contra Rafah, localitat del sud de la Franja de Gaza, fronterera amb Egipte, que fins aquell moment era l'única ciutat de l'enclavament on no havien penetrat els soldats israelians. 1,5 milions de persones es concentraven allà després d'haver-hi fugit d'altres llocs de Gaza.
Ara l'Agència de l'ONU per als refugiats palestins (UNRWA) calcula que al voltant d'un milió de persones han fugit de la ciutat de Rafah les últimes tres setmanes fugint dels atacs israelians.
Mentre milers d'estudiants es concentren a les seves universitats per protestar contra la guerra a #Gaza, el conflicte palestí-israelià continua 🇵🇸🇮🇱. Te n'expliquem les claus a #LaNoticiaDelDía 📰https://t.co/QKwa41BXLb
— Junior Report CAT (@JuniorReportCAT) May 8, 2024
Segons el Ministeri de Sanitat de la Franja, controlat per Hamàs, pugen a 36.050 els morts i 81.026 els ferits a Gaza per la ofensiva israeliana des del 7 d'octubre. Aquell dia, el grup islamista palestí va matar 1.200 persones i va segrestar-ne més de 200, de les quals una gran part van ser alliberades durant una treva.
Treballa l'actualitat a l'aula
Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!
