120 milions de persones a la recerca de refugi

El 20 de juny se celebra el Dia del Refugiat i ACNUR publica el seu informe anual per denunciar la situació que viuen milions de persones desplaçades 

La xifra global de desplaçaments forçats ha continuat augmentant el 2023 fins a assolir els 120 milions de persones. És la conclusió a què ha arribat l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) al seu 22 Informe Anual de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (SOPAR), un estudi que analitza la situació de les persones refugiades al món, a la Unió Europea ia Espanya.

Cada any, ACNUR realitza un informe amb les xifres sobre persones refugiades, sol·licitants d'asil i desplaçades internes. Els resultats es publiquen amb motiu del Dia Mundial del Refugiat, que té lloc cada 20 de juny per conscienciar sobre la realitat en què es troben milions de persones.

Aquest any, parlem de 120 milions de persones (1,6 milions més que a finals del 2022) desplaçades de casa seva per culpa de conflictes armats, vulneracions de drets humans O crisi econòmiques, ambientals i alimentàries; una sèrie d'amenaces que afecten especialment dones i menors d'edat d'edat.

Tots aquests factors impedeixen a milers de persones tenir una vida digna i per a molts la única solució ca fugir del país d'origen. Palestina, Síria, Afganistan, Ucraïna, Veneçuela i Sudan del Sud van ser els principals països d'origen de les persones refugiades el 2023. Mentrestant, els països que van acollir a la majoria de refugiats van ser Iran, Turquia, Alemanya, Colòmbia, Pakistan i Uganda.

CEAR adverteix que aquestes xifres rècord podrien augmentar els propers mesos. Als conflictes de llarg recorregut com els de Ucraïna, Síria, Afganistan O Sudan, s'han unit recentment noves emergències humanitàries, com el genocidi a Gaza o a creixent inestabilitat sociopolítica al Senegal i als països del Sahel, que ha augmentat considerablement la arribada de migrants a Canàries.

La ruta de la Mediterrània

Almenys 292.985 persones migrants van arribar de manera irregular a la Unió Europea el 2023, un 54,5% més que l'any anterior, segons dades de l'informe de CEAR.  El seu objectiu no va ser altre que buscar una vida millor i abandonar els perills i adversitats que moltes vegades han d'enfrontar-se als seus països d'origen. 

La majoria de persones (91%) es van mobilitzar per via marítima per intentar arribar a un país europeu, sent Itàlia, Espanya i Grècia els principals destinacions. Com que no compten amb la documentació requerida per poder entrar de forma legal a Europa, utilitzen el mar per traslladar-se.

El problema és que les embarcacions en què viatgen són precàries i solen anar sobrecarregades de centenars de passatgers. A més, no solen complir les condicions de seguretat necessàries, el que pot suposar un risc per a la supervivència de totes les persones que van dins del vaixell. 

En aquest sentit, les rutes de la Mediterrània i de l'Atlàntic van tornar a ser les més perilloses del planeta, amb més de 4000 morts i desaparicions, la xifra més alta des del 2017. La travessia més mortífera va ser un any més el Mediterrani central, què va concentrar i 60% d'aquestes morts.  

Ser refugiat

És comú veure com els mitjans de comunicació utilitzen la paraula refugiat de manera generalitzada per fer referència a les persones que s'han vist forçades a desplaçar-se i abandonar casa seva. No obstant això, hi ha diferents termes en aquest context.

I refugiat és aquella persona que ha de abandonar el vostre lloc d'origen per culpa d'una situació complicada, com pot ser una guerra o una violació dels seus drets humans. En la fugida, els refugiats deixen enrere tot el que tenen i creuen les fronteres del seu país, assentant-se generalment a regions frontereres.

Però no totes les persones desplaçades que fugen de la guerra i la violència són considerades refugiats. Primer han de realitzar els tràmits per sol·licitar asil i esperar que algun país els aculli oficialment com a tal. Aquest procés pot durar mesos o fins i tot anys, per la qual cosa durant aquest temps aquestes persones són considerades sol·licitants d'asil i no refugiats. 

A més, la major part de les persones forçades a fugir mai arriben a creuar una frontera internacional, sinó que romanen a la seva propi país. A aquestes persones se'ls coneix com desplaçats interns.