El president de Veneçuela ha estat proclamat guanyador de les últimes eleccions, cosa que ha provocat crítiques i protestes per un suposat frau electoral
Després de les eleccions celebrades el passat diumenge 28 de juliol a Veneçuela, el president del Consell Nacional Electoral (CNE) —controlat pel govern chavista— va donar com a guanyador dels comicis l’actual president del país, Nicolás Maduro. Amb el 51,2% dels vots, Maduro obté el seu tercer mandat i continuarà en el poder sis anys més.
L’actual president va arribar al poder el 2013, després de la mort d’Hugo Chávez, de manera que porta a la presidència de Veneçuela 11 anys. Segons les dades del CNE, en aquestes eleccions Maduro hauria obtingut 5,1 milions de vots, davant del candidat opositor, Edmundo González Urrutia, que hauria aconseguit 4,4 milions de paperetes.
Tot i això, des que es van conèixer els resultats, els líders opositors han denunciat frau electoral. Diversos països —entre els quals els Estats Units, Argentina, Xile, Costa Rica i Perú— han assegurat que no reconeixen la reelecció de Maduro per a un nou mandat presidencial.
Durant els dies posteriors a l’elecció, milers de persones han sortit als carrers a protestar per la victòria del chavista. En alguns llocs, els policies van fer servir gasos lacrimògens i van disparar perdigons contra els manifestants. Mentrestant, l’actual president ha condemnat les protestes, a les quals ha catalogat com a actes violents.
Socialisme a Veneçuela
Veneçuela és una república presidencialista d’ideologia socialista. L’origen del socialisme veneçolà s’atribueix al militar i polític Hugo Chávez, que va governar el país des del 1998 fins a la mort el 2013.
Chávez va dur a terme l’anomenada “Revolució Bolivariana”, una revolució política i social amb què va introduir reformes d’esquerres i va fomentar el patriotisme dels països sud-americans davant dels països occidentals.
El llavors president va voler posar fre a la influència dels Estats Units a la regió i, des de llavors, Veneçuela està en conflicte directe amb el govern nord-americà. Aquest enfrontament ha perjudicat directament la seva població, que avui continua travessant índexs alts de pobresa.
Per a alguns, Chávez va ser una figura revolucionària que va despertar la consciència dels països llatinoamericans per rebel·lar-se contra els països occidentals que continuen aprofitant-se dels recursos. Però per a altres, la seva forma autoritària de governar va acabar derivant en una dictadura en què qualsevol crítica o dissidència era perseguida i silenciada.
L’arribada de Maduro
Abans de morir, Chávez va nomenar un successor: Nicolás Maduro, que governa a Veneçuela des de la mort de l’anterior president el 2013. Amb el Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV), Maduro ha mantingut les polítiques d’esquerres que va començar Chávez i continua enfrontat al govern dels Estats Units.
En els darrers anys han sorgit diverses acusacions d’abús de poder i corrupció contra Maduro, que ha reformat les lleis i el poder judicial per mantenir-se al poder.
Mentrestant, la situació socioeconòmica que travessen els veneçolans no acaba de millorar al país. La meitat de la població viu en pobresa multidimensional a Veneçuela, on les persones més pobres guanyen 30 o 35 vegades menys que els que tenen més ingressos, d’acord amb l’Enquesta de condicions de vida 2023.
A banda de la crisi econòmica, la situació política a Veneçuela ha provocat una altra gran crisi: la migratòria. Més de 7,7 milions de persones han sortit del país buscant protecció i una vida millor, segons dades de les Nacions Unides.
