Tres mesos després de l'intent del cop d'estat del coronel Tejero, onze homes van assaltar el banc ubicat al centre de Barcelona
El 23 de maig de 1981, onze homes encaputxats van irrompre al Banc Central ubicat a la Plaça de Catalunya (Barcelona) i van retenir les més de 200 persones que hi havia a dins. Els assaltants, armats i amb explosius, es van atrinxerar a l'edifici al costat dels ostatges.
La situació es va prolongar durant gairebé 37 hores, en què els segrestadors van negociar constantment amb les autoritats. Allò que a priori semblava un simple atracament per robar diners es va convertir en un episodi que va commocionar la democràcia espanyola, que encara no s’havia arribat a consolidar.
Per entendre la rellevància d'aquest episodi hem de tenir en compte que l'assalt va passar just tres mesos després de l’intent de cop d'estat del tinent coronel Antonio Tejero al Congrés de Diputats el 23 de febrer de 1981. L'episodi, conegut com a 23-F, va tenir lloc en una etapa delicada de la transició democràtica espanyola.
Però, què tenia a veure l'atracament al Banc Central amb el 23-F? Els policies aviat van esbrinar la seva relació. Els assaltants van deixar una nota en una de les cabines properes al banc, on exigien l’alliberament immediat de Tejero i altres implicats a l'intent de cop d'estat. Si no, matarien els ostatges.
La intervenció de les forces de seguretat va aconseguir posar fi al segrest sense que hi hagués morts, i els assaltants van ser detinguts i posats a disposició judicial. Avui dia, l’assalt al Banc Central és un dels episodis més recordats de la transició democràtica espanyola per les circumstàncies que el van envoltar.
Imatges de l'assalt al Banc Central de plaça Catalunya, amb més de 200 ostatges.#TalDiaComAvui de 1981.pic.twitter.com/YJJnBbxd5n
— Històries de Barcelona (@historiesdebcn) May 23, 2024
Què va ser la transició democràtica?
Fins a la mort de Francisco Franco el 1975, Espanya havia viscut en un règim dictatorial. Quan el dictador va morir, es va obrir un període clau en la història d'Espanya conegut com transició democràtica. Aquest procés va implicar un canvi gradual i complex des de la dictadura franquista cap a un sistema democràtic parlamentari.
En aquest sentit, va ser clau la Constitució de 1978, que va establir Espanya com una monarquia parlamentària i va consagrar els drets i llibertats fonamentals. Tot i això, la transició cap a la democràcia no va ser un període fàcil ni va estar exempta de conflictes.
En aquell moment encara existia una forta inestabilitat política, una economia en crisi, un augment del terrorisme (especialment per part de l'organització ETA), i una resistència de sectors conservadors i franquistes a les reformes democràtiques.
La inestabilitat va culminar amb l'intent de cop d'estat d’Antonio Tejero. El tinent coronel va irrompre al Congrés de Diputats amb un grup de guàrdies civils armats durant la sessió d'investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo com a president del govern.
Amb crits de “¡Quieto todo el mundo!”, Tejero i els seus homes van retenir els diputats com ostatges, intentant prendre el control del govern. L’aleshores rei Joan Carles I va condemnar el cop i va reafirmar el seu compromís amb la democràcia i la Constitució, un gest que va aconseguir dissuadir els militars, que es van rendir al matí següent.
Quan Espanya encara s'estava recuperant del 23-F, el país va haver de fer front a l'assalt al Banc Central de Barcelona. Tots dos episodis violents ens serveixen per recordar els desafiaments i la inestabilitat que enfrontava Espanya en aquest període de transició i consolidació democràtica.
Una sèrie sobre l'assalt
Aquest divendres 8 de novembre, la plataforma de streaming Netflix estrena una minisèrie basada en l'assalt al Banc Central de Barcelona que va tenir lloc el maig del 1981.
Asalto al Banco Central està produïda per Brutal Media i dirigida per Daniel Calparsoro, director espanyol que té experiència dirigint sèries i pel·lícules de thriller, un gènere cada cop més popular l'objectiu del qual és que l'espectador estigui en constant tensió i suspens.
La sèrie està protagonitzada per Miguel Herrán, Maria Pedraza, Hovik Keuchkerian i Isak Férriz. Els tres primers ja van treballar junts a La casa de papel, una de les sèries espanyoles més reeixides de Netflix i que també tracta sobre un atracament. No obstant això, entre les dues produccions hi ha una diferència: una està basada en fets reals i l'altra és pura ficció.
La nova sèrie de Netflix és una bona oportunitat per conèixer millor què va passar a Espanya el 23 de maig de 1981 i com va impactar a la història del país.
Treballa l'actualitat a l'aula
Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!
