Crisi política a Corea del Sud

El president del país declara sobtadament la llei marcial i la retira després de les protestes dels ciutadans i el rebuig del Parlament

El president de Corea del Sud, el conservador Yoon Suk-yeol, va declarar el passat dimarts 3 de desembre la llei marcial. L'aprovació d'aquesta mesura d'emergència, que permet imposar un règim militar temporal, ha generat un episodi d'inestabilitat política sense precedents al país.

En la declaració transmesa a través de televisió, el president va anunciar que aprovava aquesta norma extraordinària per a protegir a Corea del Sud de l'oposició liderada pel Partit Demòcrata, a qui va acusar d'exercir activitats antiestatals i de simpatitzar amb Corea del Nord. 

La mesura va agafar per sorpresa els ciutadans, polítics i països d’arreu del món. Era la primera vegada des de la fi de la dictadura a Corea del Sud (1981-1987) que el país aprovava aquesta llei. Milers de ciutadans sud-coreans es van manifestar a l'edifici del Parlament i els representants polítics de l'oposició es van reunir per intentar anul·lar la norma. 

Els diputats van aprovar (per 190 vots a favor i cap en contra) derogar la llei de manera immediata. La Constitució del país atorga al Parlament la capacitat de demanar la suspensió d’aquesta mesura si ho consideren necessari. Així, poc després de la seva aprovació, el president Yoon va haver de fer marxa enrere i va retirar la llei marcial. 

Què és la llei marcial?

La llei marcial és un mecanisme legal que poden aprovar els països en situacions d'emergència i que permet imposar un règim temporal liderat per les autoritats militars. Això vol dir que, mentre duri la llei, els militars prenen el control de les administracions públiques.

A la pràctica, aquesta mesura extraordinària limita els drets i llibertats dels ciutadans: es prohibeixen les activitats parlamentàries i els partits polítics; no es poden organitzar manifestacions, vagues ni protestes, els mitjans de comunicació queden sota el control de l'exèrcit…

Moltes persones han entès la decisió del president Yoon com un moviment autoritari que no està justificat. Els representants de l'oposició l'han acusat de voler donar un cop d'estat per governar dictatorialment el país i li han demanat que dimiteixi. També han anunciat que engegaran un moviment per destituir-lo.

L'última vegada que aquest tipus de mesura es va aplicar a Corea del Sud va ser el 1979, quan el llavors president i dictador Park Chung-hee va ser assassinat durant un cop d'estat. Des que la democràcia parlamentària es va instaurar al país el 1987, mai no s'havia tornat a donar aquesta situació.

Hi ha una situació d'emergència a Corea?

Segons l'article 77 de la Constitució sud-coreana, el president del país pot proclamar la llei marcial quan calgui fer front a una necessitat militar o per mantenir la seguretat i l'ordre públics. Realment, el país estava en una d'aquestes situacions extraordinàries?

El govern del president Yoon fa uns mesos que viu una situació política de bloqueig. El líder del Partit Conservador va ser escollit per liderar la presidència el 2022. No obstant això, a les eleccions generals d'abril d'aquest any, el Partit Demòcrata va guanyar de manera aclaparadora i ara els seus representants són majoria a l'Assemblea Nacional.

L'Assemblea (o Parlament) és l'òrgan que s'encarrega d'aprovar les lleis. Amb l'oposició en situació de majoria, Yoon no ha pogut aprovar els projectes de llei que volia. A més, el president ha anat perdent el suport de la ciutadania després de veure's embolicat en diversos escàndols de corrupció.

Fa uns dies, el Partit Demòcrata va aprovar, sense comptar amb la col·laboració del partit governant, uns pressupostos generals per al 2025 amb múltiples retallades. Tot això ha intensificat les tensions polítiques entre l'Executiu i l'Assemblea Nacional, deixant el govern de Yoon en una posició de debilitat. L'aprovació de la llei marcial podria entendre's com un intent del president de consolidar el seu poder.