Bea Ortiz, escollida millor jugadora de waterpolo del món

El 2024, la waterpolista catalana va aconseguir l'or olímpic als Jocs de París amb la selecció espanyola i va guanyar la Champions amb el Sabadell

L'esportista Bea Ortiz ha estat escollida com la millor jugadora de waterpolo del món l'any 2024. Així ho ha anunciat aquesta setmana World Aquatics, la federació esportiva internacional que se centra en esports aquàtics. 

Es tracta de la segona waterpolista femenina i espanyola que aconsegueix aquest prestigiós guardó després de Jennifer Pareja, que va obtenir el mateix premi el 2013. El 2022, l'esportista hispano-brasiler Felipe Perrone també va ser distingit com a millor jugador mundial d'aquell any.

Ortiz rep el premi després d'un 2024 ple de victòries. Amb la selecció espanyola, va aconseguir la medalla d’or als Jocs Olímpics de París, la plata al Campionat d'Europa i el bronze al Mundial. A més, va guanyar la Champions i la Supercopa d'Europa amb el Club Natació Sabadell. 

Ortiz va néixer a Rubí (Barcelona) el 1995. Té 29 anys i competeix al CN Sabadell, un dels clubs esportius més famosos de Catalunya.

El waterpolo femení va començar a practicar-se a Espanya el 1980 a les instal·lacions del CN ​​Sabadell. El seu primer gran èxit va ser aconseguir la medalla de plata als Jocs Olímpics de Londres 2012, on més de la meitat de les jugadores de la selecció espanyola estava formada per esportistes del club.

Com es juga a waterpolo?

El waterpolo és un esport que es juga a l'aigua entre dos equips de set jugadors, inclòs un porter. Els participants de cada equip porten barrets de colors diferents i tenen un objectiu comú: intentar marcar gols llançant la pilota a la porteria de l’equip contrari.

Els equips disposen de 30 segons de possessió de la pilota per marcar un gol: si els jugadors no ataquen la porteria contrària durant aquell temps, perden la possessió de la pilota. Cada partit consta de quatre períodes de vuit minuts i, com en altres esports, l’equip amb més gols al final del partit és el que guanya. 

El waterpolo sol practicar-se en piscines de tres metres de profunditat, de manera que els esportistes no poden tocar el fons. Per això, aquest esport necessita que els seus jugadors tinguin certes habilitats: a més de l'estratègia, necessiten força, velocitat, resistència i una bona condició física. 

Encara que el waterpolo forma part del programa dels Jocs Olímpics des de París 1900, la competició femenina no es va incorporar fins a Sydney 2000. 

A Espanya, el waterpolo és un esport minoritari: no compta amb una gran cobertura per part dels mitjans de comunicació ni amb grans patrocinis. Tot i això, els recents triomfs com el de Bea Ortiz o el de la selecció espanyola als JJ. OO. serveixen per donar visibilitat a aquest esport.

El físic de les esportistes femenines

Al llarg de la història, les dones han estat jutjades per la seva aparença física més que per les seves habilitats. Aquest biaix també és present en l'esport: esportistes de tot el món reben comentaris que prioritzen la seva estètica en lloc dels seus èxits i capacitats com a jugadores.

Un clar exemple d'això va passar als Jocs Olímpics celebrats l'any passat a París, quan la waterpolista Paula Leitón es va tornar viral a les xarxes socials després de rebre milers de comentaris d'odi sobre el seu físic. L'esportista no té un cos normatiu, és a dir, el seu físic no s'ajusta als estàndards de bellesa que la societat tradicionalment associa amb la feminitat (com el fet d’estar prim).

Tot i que la jugadora va aconseguir l'or olímpic amb Espanya, el seu triomf va quedar enfosquit per culpa dels atacs de grassofòbia i insults que va rebre aquells dies. La situació va demostrar com els prejudicis sobre el físic femení segueixen perpetuant-se, fins i tot quan el rendiment esportiu hauria de ser l'únic focus d'atenció.

Cal recordar que Leitón juga de boia, la posició més dura i exigent del waterpolo. Aquests jugadors es col·loquen al centre de l'atac, a prop de la porteria contrària, on es concentra gran part del contacte físic amb l'equip contrari. Per això, els waterpolistes que juguen en aquesta posició necessiten cossos robustos amb molta força.