Què està passant entre els Estats Units i Colòmbia?

Colòmbia ha accedit a rebre els migrants deportats dels Estats Units després que Trump amenacés d'incrementar els aranzels als productes colombians

Els Estats Units i Colòmbia ocupen els titulars dels mitjans de comunicació després de la tensió diplomàtica entre Donald Trump, president nord-americà, i Gustavo Petro, president colombià, dels últims dies. Per entendre què ha passat hem de fer un repàs dels darrers esdeveniments. 

Durant la campanya presidencial, Trump va anunciar que duria a terme l’expulsió d'estrangers més important de la història dels Estats Units. Un cop instal·lat a la Casa Blanca, el president va complir amb la seva promesa: el passat divendres 24 de gener, van començar les deportacions de migrants indocumentats als seus països d'origen.

Dos dies després, es va viralitzar un vídeo a les xarxes socials on es podia veure diversos migrants brasilers deportats lligats mans i peus. El president de Colòmbia, Gustavo Petro, va veure el vídeo i va anunciar que no permetria l'entrada al seu país d'avions amb ciutadans deportats pels Estats Units si aquests no rebien un tracte digne.

La resposta de Trump va ser immediata. El republicà va advertir que aplicaria aranzels del 25% a tots els productes colombians i restriccions de visat per al govern de Petro. A més, va anunciar un reforçament de les inspeccions duaneres a tots els ciutadans colombians que arribessin als Estats Units.

Hores després de les amenaces, tant la Casa Blanca com el govern de Petro van anunciar que havien resolt la crisi diplomàtica. Finalment, Petro ha cedit a les exigències de Trump i ha acceptat rebre vols amb deportats a canvi que els Estats Units no li imposi aranzels a les importacions.

Què són els aranzels i quina importància tenen?

Els aranzels són impostos que un país imposa als productes importats, és a dir, aquells que procedeixen d'altres territoris. Aquests impostos s'apliquen quan les mercaderies passen una frontera, encarint el preu d'aquest producte al país on arriben, i es poden utilitzar amb diferents objectius.

Per exemple, per recaptar diners (els governs guanyen ingressos amb aquests impostos) o per protegir la indústria local (fent que els productes estrangers siguin més cars, es fomenta que la gent compri productes locals). Però aquests impostos també s'utilitzen com a eina política per pressionar o negociar amb altres països, com ha passat amb Colòmbia i els Estats Units.

Molts productes colombians, com el cafè o les flors, són exportats als Estats Units cada dia. Si s'apliqués un aranzel del 25% (com Trump havia amenaçat), el preu d'aquests productes augmentaria considerablement al mercat nord-americà, fent-los menys atractius per als compradors. Això tindria un impacte directe en l'economia colombiana i podria perjudicar milles de treballadors i empreses del país. 

Per evitar una possible crisi econòmica, Petro ha hagut d'acceptar les condicions de Trump sobre les deportacions. El que ha passat serveix d'advertiment per a la resta del món sobre què pot arribar a fer el president dels EUA si troba obstacles per combatre la immigració irregular, una de les seves principals promeses electorals.

Per què Trump vol deportar els migrants indocumentats?

Els migrants irregulars són persones que no tenen la documentació necessària per viure o treballar legalment al país on es troben. Als Estats Units, almenys 11 milions de persones resideixen de manera irregular al territori.

Donald Trump sempre ha tingut una postura molt estricta contra aquests migrants indocumentats perquè considera que són un perill per a la seguretat i l'economia dels Estats Units. Per aquesta raó, defensa que cal deportar-los, és a dir, tornar-los als seus països d'origen.

El diari The Conversation adverteix que expulsar aquests ciutadans del país tindrà un impacte directe en l'economia nord-americana, especialment en sectors com la construcció i l'agricultura, on el 20% i el 40% dels treballadors no tenen autorització per residir allà. Però les deportacions van més enllà del que és econòmic i també tindran un impacte en les famílies, podent arribar a separar els pares dels seus fills.

Fa uns dies, el discurs de la bisbe Mariann Edgar Budde durant la missa per la investidura de Trump es va fer viral. La reverenda va pregar al president que tingués clemència per les persones migrants: “Pot ser que no siguin ciutadans o que no tinguin la documentació adequada, però la immensa majoria dels migrants no són delinqüents, paguen impostos i són bons veïns”, va assenyalar.