Alguns límits sobrepassats ja produeixen impactes molt greus en el nostre ecosistema i accentuen la pobresa i la desigualtat
El concepte de límits planetaris va ser proposat l’any 2009 pel Centre de Resiliència d’Estocolm per definir un “espai d’actuació segur per al desenvolupament humà”. Amb aquest concepte volien recordar que la Terra és finita i que no podem extreure recursos de manera il·limitada. L’esgotament de recursos naturals ocorre quan aquests es consumeixen més ràpid del que la natura pot regenerar-los, cosa que genera un desequilibri, ja que s’extreu un 20% més del que es pot reposar.
Les principals causes d’aquest esgotament, amb una població mundial creixent i un repartiment molt desigual dels recursos, són les activitats econòmiques humanes, que comporten l’extracció de matèries primeres i combustibles fòssils, la desforestació, la contaminació i el canvi climàtic. Aquests factors impacten sobre recursos essencials com l’aigua, els boscos, els minerals i els sòls, i la seva explotació massiva té com a conseqüències l’escassetat d’aliments i l’increment de la freqüència i virulència dels desastres naturals.
Per evitar aquest esgotament, s’han de protegir els ecosistemes i reduir l’extracció de recursos, promovent el reciclatge, l’ús de recursos renovables i l’eficiència en la producció. La reutilització de residus com a recursos redueix l’extracció, però el sistema econòmic actual està molt lluny d’aconseguir l’economia circular. És urgent que el sector privat adopti una producció més sostenible per operar dins dels límits planetaris, un repte imprescindible per al futur. A nivell individual també podem contribuir amb una conscienciació i mesures que contribueixin a reduir el consum.
Els nou límits planetaris
En definir els límits planetaris, el Centre de Resiliència d’Estocolm va identificar nou processos clau que són essencials per a l’estabilitat de la Terra. Superar aquests límits podria generar efectes en cascada que desestabilitzin el sistema terrestre.
¿Cuánta presión a los límites planetarios ejerce el grupo de personas de mayor consumo?
— Andrés Actis (@ActisAndres) November 16, 2024
En paralelo a la #COP29, @Nature publica una investigación clave: hasta el 91% de las violaciones de los límites planetarios se puede atribuir al 20% de consumidores mundiales más rico.🧵👇 pic.twitter.com/KA6R9M37Uc
Els límits planetaris inclouen la destrucció de la capa d’ozó, el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, la contaminació química, l’acidificació dels oceans, el consum d’aigua dolça, l’alteració dels cicles del fòsfor i el nitrogen, els canvis en l’ús del sòl i l’impacte dels aerosols atmosfèrics.
Actualment, els sis primers d’aquests límits ja han estat sobrepassats. Pel que fa a la destrucció de la capa d’ozó, encara que s’havia reduït, la protecció de la capa d’ozó ha millorat gràcies al Protocol de Montreal.
En relació al canvi climàtic, el CO2 a l’atmosfera ha superat les 420 parts per milió, cosa que compromet seriosament l’estabilitat climàtica.
L’explotació de recursos també impacta en la destrucció de la biosfera. La pèrdua de biodiversitat és alarmant, amb més d’un milió d’espècies en perill d’extinció.
La contaminació química, és a dir, l’acumulació de substàncies tòxiques, com metalls pesats i plàstics, ha superat el límit segur.
També el procés d’acidificació dels oceans és preocupant. L’augment de CO2 dissolt en l’aigua està alterant la química oceànica i afectant la vida marina.
La creixent demanda d’aigua per a usos humans, juntament amb el canvi climàtic i l’alteració d’ecosistemes, està pressionant el cicle hidrològic.
La resta dels límits planetaris, malgrat no haver estat superats, també estan en situació preocupant. Les activitats humanes, com l’ús de fertilitzants, han alterat els cicles naturals del fòsfor i el nitrogen, elements essencials per a la vida, superant ja el límit en el cas del nitrogen.
L’expansió de l’agricultura ha transformat la meitat de la superfície terrestre habitable, i ha superat el límit d’ús sostenible del sòl. La superfície disponible per a cultius no para de disminuir i el canvi climàtic combinat amb les pràctiques nocives, estan fent créixer l’aridesa dels sòls de manera alarmant a tot el planeta.
Finalment, encara que sabem que els aerosols atmosfèrics influeixen en el clima i el cicle de l’aigua, el seu impacte exacte és poc conegut i aquest límit està mal quantificat, sent el menys clar de tots.
Les conseqüències de sobrepassar els límits planetaris
Aquests límits interrelacionats estan afectant l’estabilitat planetària, i si no s’aborden, podrien provocar canvis irreversibles en l’entorn global. Superar els límits planetaris posa en risc l’habitabilitat de la Terra en alterar ecosistemes i sistemes climàtics essencials.
Aquestes transgressions augmenten el risc d’esdeveniments climàtics extrems, pèrdua de recursos i desequilibris globals. I és que no només afecten el medi ambient, sinó també la pobresa, exacerbant les desigualtats socials. Per exemple, el canvi climàtic, impulsat per l’acumulació excessiva de gasos d’efecte hivernacle, està provocant fenòmens meteorològics extrems, com sequeres, inundacions i onades de calor, que afecten especialment les comunitats més vulnerables, moltes de les quals ja lluiten per sobreviure en condicions precàries.
Així mateix, la pèrdua de biodiversitat i la destrucció de la biosfera limiten els recursos naturals essencials, com aliments, aigua i medicines, afectant els pobles més pobres, que depenen directament dels ecosistemes locals. La contaminació química també agrava la situació, en contaminar els recursos hídrics i els sòls, cosa que afecta les comunitats rurals i els països en desenvolupament, on les infraestructures de salut i gestió ambiental són més febles.
Aquests límits planetaris, en ser sobrepassats, no només amenacen l’estabilitat del planeta, sinó que aprofundeixen la pobresa, ja que els impactes ambientals més greus afecten desproporcionadament a qui tenen menys recursos per adaptar-se o mitigar els efectes del deteriorament ecològic.
Aquest article forma part de la Unitat Didàtica ‘Ecologia integral’, elaborada en col·laboració amb Cáritas.
