Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra revela que moltes de les cançons que lideren les llistes de reproducció a Espanya perpetuen estereotips de gènere
El sexisme a les lletres de les cançons més escoltades a Espanya ha augmentat considerablement en els darrers 20 anys, especialment durant l’última dècada. És la conclusió d’una investigació liderada per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.
L’estudi és pioner, ja que ha utilitzat eines d’intel·ligència artificial per analitzar el contingut de les lletres. En total, els investigadors han examinat 2.910 cançons del període comprès entre el 1960 i el 2022. La investigació conclou que el 51% de les cançons analitzades tenen lletres amb expressions sexistes.
Les paraules més recurrents en les cançons etiquetades com a sexistes se centren en el plaer, les dones, el cos i els moviments sensuals. A més, hi ha dues idees que es repeteixen en aquests temes musicals: la hipersexualització i cosificació del cos de la dona, i la possessió i el control exercits pels homes.
Els investigadors apunten que una de les causes de l’augment del discurs sexista té a veure amb el creixement de plataformes streaming com Spotify. A diferència de les ràdios, que sí que segueixen una sèrie de criteris per filtrar les cançons que emeten, aquestes plataformes digitals no tenen cap control editorial.
La seva prioritat és la popularitat de les cançons. En aquest sentit, els algorismes de recomanació, que suggereixen cançons segons els hàbits de consum dels usuaris, juguen un paper clau. Si moltes persones escolten cançons amb missatges sexistes, els algorismes les promocionen encara més, perpetuant la seva difusió i normalització.
La música és un reflex de la societat?
En els darrers anys, Espanya ha experimentat importants avenços socials i polítics en matèria d’igualtat, impulsats en gran part per l’enfortiment del moviment feminista. El compromís de les institucions amb la igualtat de gènere ha crescut, i s’han creat lleis més estrictes contra la violència masclista.
Tot i això, malgrat aquests avenços, l’estudi de la Universitat Pompeu Fabra recorda que la societat espanyola encara no s’ha desprès del tot de la desigualtat de gènere. Les lletres de les cançons analitzades no mostren una societat menys sexista, sinó tot al contrari.
La música és un reflex del context social, cultural i polític en què es produeix. A través de les lletres, les cançons no només expressen emocions i experiències individuals, sinó que també reflecteixen les dinàmiques i preocupacions de la societat en un moment determinat.
En aquest sentit, la investigació de la UPF és reveladora. En lloc de reflectir un avenç cap a una societat més igualitària, les cançons més populars a Espanya mostren una tendència creixent cap a la normalització de la cosificació de les dones, així com cap a conductes possessives i controladores en les relacions.
Com t’afecta aquesta notícia?
Alguna vegada t’has parat a pensar sobre les lletres de les cançons que escoltes en el teu dia a dia? Sovint, escoltem música de manera tan automàtica que no parem atenció al missatge que transmet. Ara bé, les cançons influencien la nostra manera de percebre el món.
Fa anys, les cançons populars també eren una mostra de la identitat cultural d’un país en un moment determinat. Pensem, per exemple, en Los días de la semana (1970) de Miliki, una cançó que, encara que sembli innocent, és un reflex dels rols de gènere de l’època.
La dona apareixia representada com a cuidadora i encarregada de les tasques domèstiques: “Lunes antes de almorzar / Una niña fue a jugar / Pero no pudo jugar / Porque tenía que planchar”. Avui aquesta cançó és molt criticada, perquè hem entès que homes i dones han de compartir les tasques domèstiques i de cura. Les idees que es transmeten ara a través de la música són diferents, però precisament per això, no hem de deixar de qüestionar-les.
Aquestes són algunes de les cançons que lideren les llistes d’èxits a Spotify i que acumulen milions de reproduccions a Espanya:
- “Mamita, que tu culo es la meta / Y tú estás esperando a que te lo meta” (Peligrosa, de FloyyMenor)
- “Con tal de ver esas nalgas de nuevo, yo llego si me llamas / Manda ubi a cualquier hora que yo me cuelo en tu cama” (Mr. Moondial, de Quevedo y Pitbull)
- “Vamos a terminar mal / Porque yo soy un problema / Y porque tú estás buena / Pero yo tengo mis nenas / Las que no suelto, pero tú estás suelta” (Veldá, de Bad Bunny, Omar Courtz y Dei V).
Aquestes cançons que contenen missatges sexistes o d’estereotips de gènere poden semblar inofensives. Però les seves lletres contribueixen a perpetuar idees perjudicials sobre les dones i els homes, així com en la manera com entenem que han de ser les relacions sentimentals i sexuals.
L’ABC de la notícia
Sexisme: discriminació i desigualtat de tracte basada en el gènere, especialment contra les dones, que les col·loca en una posició inferior davant dels homes.
Hipersexualització de la dona: exaltació de les característiques sexuals de les dones per sobre d’altres atributs, reduint-les a objectes de desig.
Violència masclista: violència exercida contra les dones pel fet de ser-ho; pot ser una agressió física, psicològica, sexual o econòmica.
Feminisme: moviment polític i social que lluita pels drets de les dones amb l’objectiu d’aconseguir la igualtat.
