Un estudi de la NASA explica per què les dues cares de la Lluna són diferents
Els investigadors han analitzat l’estructura interna del nostre satèl·lit i han descobert que la cara visible és més càlida que la cara oculta
La Lluna té dues cares: la que veiem des de la Terra (cara visible) i la que està sempre amagada (cara oculta). Aquest hemisferi va estar ocult a la vista humana fins que la sonda soviètica Luna 3 el va fotografiar per primera vegada el 1959, revelant que les dues zones del nostre satèl·lit són molt diferents entre si.
La cara visible té grans zones fosques i llises anomenades mars lunars, formades per antigues erupcions volcàniques, i una escorça molt més prima. Per la seva banda, la cara oculta és molt més rugosa, té més cràters i menys zones planes, a més d’una escorça més gruixuda.
Durant anys, la ciència ha intentat esbrinar la raó que expliqués aquesta diferència. Ara un innovador estudi de la NASA ha aconseguit noves dades que podrien tenir la resposta. La investigació ha estat publicada a la revista Nature, una prestigiosa publicació científica.
Per dur a terme el seu estudi, els investigadors han analitzat durant anys les dades obtingudes per la missió GRAIL el 2012. Aquesta missió espacial va permetre cartografiar el camp gravitatori de la Lluna, és a dir, fer un mapa que mostrés com varia la força de gravetat a les diferents parts del nostre satèl·lit.
La gravetat està relacionada amb la composició lunar. Si sota una part de la Lluna hi ha una gran roca pesada o magma calent, la gravetat serà més forta. Si hi ha zones amb menys material, la gravetat serà més feble. Així, veient com canvia la gravetat a les diferents parts del satèl·lit, els científics van poder saber com és la Lluna per dins sense necessitat de perforar-la.
Per què hi ha més activitat volcànica a la cara visible de la Lluna?
Els resultats de l’estudi
La Lluna i la Terra s’atreuen amb la seva gravetat, i aquesta atracció fa que una exerceixi força sobre l’altra de manera constant. Aquesta atracció fa que la Lluna es deformi una mica, com si s’estirés. Els investigadors de la NASA han analitzat aquesta deformació i han descobert que la cara visible de la Lluna es deforma més fàcilment que la cara amagada.
L’estudi ha descobert que això passa perquè el mantell (la part interna de la Lluna) de la cara visible està més calent, entre 100 i 200 graus Kelvin més que el de la cara oculta. Com que és més càlid, el mantell és més tou i elàstic, cosa que explica per què es deforma més.
Aquesta diferència de temperatura entre les dues parts no és una cosa nova, sinó que passa des que la Lluna es va formar fa milions d’anys. Des del principi, la cara visible de la Lluna va tenir més calor i més magma a dins, fet que va causar més activitat volcànica. Aquesta activitat va formar les planures de lava que podem veure des de la Terra com a taques fosques.
L’estudi publicat a Nature és pioner perquè, per primera vegada, aporta proves científiques directes que les dues cares de la Lluna són diferents a causa del que hi ha a l’interior.
A més, els investigadors han fet servir una tècnica molt avançada i precisa que permet veure l’interior d’un planeta sense necessitat d’extreure’n mostres. De fet, l’equip ja ha utilitzat la seva tècnica per cartografiar les estructures internes dels altres cossos celestes, com Júpiter i l’asteroide Vesta.
Com t’afecta aquesta notícia?
Notícies com aquesta ens permeten saber una mica més les característiques del satèl·lit que gira al voltant del nostre planeta. Sabies que la Lluna es va formar després de xocar amb la Terra? La NASA recorda que totes dues tenen un origen comú i, per això, estudiar la Lluna és important també per seguir aprenent sobre l’evolució del planeta on vivim.
La Lluna també és imprescindible per a la vida a la Terra. Sense la seva gravetat, no tindríem marees com les coneixem, estacions de l’any estables, ni un clima tan favorable per a sobreviure.
A més, pel fet de ser un lloc sense vent ni aigua, la seva superfície és plena de marques. Hi ha empremtes, cràters i fins i tot objectes que han deixat missions espacials passades. Per això, es diu que la Lluna funciona com una mena de llibre d’història a l’espai.